L’adopció per part de la Comissió Europea, aquest passat dijous 31 de març, de la proposta per revisar el sistema d’indicacions geogràfiques de vins, begudes alcohòliques i altres productes agroalimentaris, pot obrir una nova batalla entre el sector i les autoritats comunitàries. La Federació Europea de Vins d’Origen (EFOW) i la Conferència Espanyola de Consells Reguladors (CECRV) ja han mostrat la seva oposició a les mesures que, segons la CE, volen “impulsar” les indicacions geogràfiques i “beneficiar l’economia rural i reforçar el grau de protecció” dels seus productes.

Les indicacions geogràfiques del vi se senten ignorades

Per bé que la Comissió afirma que aquesta regulació mantindrà no només la qualitat dels aliments de la UE i les normes sinó que també “preservarà el patrimoni cultural, gastronòmic i local”, explica la institució en un comunicat de premsa, l’EFOW i la CECRV, en una resposta escrita, consideren que a la proposta li manca “visió, claredat i ambició” i “podria posar en perill la fortalesa del sector” en “debilitar” els segells de qualitat. A més, també critiquen que la CE hagi elaborat la proposta “sense tenir en compte” les necessitats que les indicacions geogràfiques li han traslladat des de 2021, quan va començar a treballar-hi.

Visions contraposades

Per bé que el comissari europeu d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, va afirmar que les IG són la mostra de “la riquesa i la diversitat del patrimoni gastronòmic europeu” i que la proposta vol “potenciar la producció de productes tradicionals de qualitat” alhora que protegir la seva “reputació a nivell mundial”, des d’EFOW i la CECR creuen que “complica” la gestió de les indicacions geogràfiques, “externalitzant” part de les tasques i responsabilitats en una actitud “reduccionista” que convertiria els segells geogràfics en “drets de propietat intel·lectual”. “Una IG es molt més que la protecció del nom”, recorden, o d’una “expressió d’interessos privats”: “són drets col·lectius”, conclouen.

L’avaluació inicial d’impacte de la proposta va ser publicada l’octubre de 2020 i, afirma la CE, hi va haver una consulta pública del 15 de gener al 9 d’abril, a més de “consultes específiques” amb estats membres i organitzacions del sector. No obstant això, les associacions que agrupen els segells europeus i espanyols creuen que no se’ls ha fet cas i que “complica” la feina dels consells reguladors. A més, troben “preocupant” la falta de detalls aportats per la CE sobre el funcionament del nou sistema, on la Comissió s’atribueix “múltiples poders delegats” que li donarien “un ampli marge de decisió” i, per tant, en treurien al Parlament Europeu i als estats membres.

Voluntat de treball

Tot i que EFOW i CECRV reconeixen alguns “elements positius”, com ara el reforç de la representativitat de les agrupacions de productors i la protecció de les IGs quan es fan servir com a ingredients, els termes en què es planteja la reforma no és “ni necessària ni demanada” ja que la nova PAC i la legislació de la UE ja els permeten “reforçar la sostenibilitat” i una “millor protecció normativa”.

De fet, afirmen, la proposta de la CE no suposa cap avenç en aquests camps i múltiples retrocessos en d’altres. No obstant això, les associacions es comprometen a treballar “intensament” amb el Parlament Europeu i els estats membres durant el procés de tramitació legislativa, per tal d’introduir els canvis necessaris perquè la normativa esdevingui l’eina que creuen que els cal.

Nou comentari

Comparteix