La sangria és un sacrilegi?

Hem parlat amb experts perquè ens donin la seva opinió sobre diverses begudes amb vi, pròpies de l’estiu i n’hi ha per tots els gustos

Ja som a l’estiu, fa calor i tot i que el vi continua present a bars, terrassess i cases de la gent, és veritat que en aquest època de l’any el trobem moltes vegades amb acompanyants. Estem parlant de la sangria, del vi amb gasosa, del calimotxo, o fins i tot del vi amb gel. Segur que heu sentit opinions de tot tipus. Què el vi no s’ha de barrejar mai, que posar-hi gasosa és fer-lo malbé o que per això més val no prendre vi.

Des de Vadevi hem consultat a sommeliers i enòlegs perquè ens diguin què en pensen.

La sangria

Si anem al diccionari diu que la sangria és una beguda refrescant feta a base de vi, llimona, taronja i trossos de fruita, sucre, licors, etc. No tothom hi estaria d’acord perquè amb aquest “etc” s’hi arriba a posar qualsevol cosa. Però sigui com sigui a l’estiu la gent en pren. Per Jofre Tarrida, sommelier de Cal Pere Tarrida, la sangria és una beguda refrescant que pot ajudar a introduir la gent en el món del vi. Recorda que ha existit sempre i que està bé que es faci amb un vi base senzill, un vi a doll del que no se n’esperin massa coses. “Si està ben feta és refrescant i pot ser deliciosa”, diu l’enòloga Blanca Ozcáriz, i afegeix que un bon préssec madur amb una mica de taronja aporta aromes frescos que fan el vi negre més atractiu davant d’altres licors que també a vegades s’usen en la sangria. En la mateixa línia es mostra la sommelier Clara Antúnez, però discrepa de Tarrida, i diu que el vi hauria de ser bo i la resta de matèries primeres també.

I aquest deu ser un dels problemes de la sangria, perquè l’enòleg Àngel Garcia Petit, assegura que ningú la sap fer bé i s’hi posa de tot, “és com quan li diuen paella i ves a saber què serveixen”. En el cantó oposat hi trobem Josep Sucarrats, el director de la revista Cuina, que diu que la sangria és de les pitjors coses. Que s’associa als turistes que es prenen qualsevol cosa sense massa criteri. Tot i que reconeix la feina per dignificar aquesta beguda de cuiners com Jordi Cruz, per exemple, que alguns dels seus menús els comença amb sangria.

Cap d’ells ens ho recomana i admeten que no en prenen. També és el cas de Marta Puparelli, enòloga de Vilaviniteca que malgrat tot creu que la sangria té el seu mèrit. Explica que van obrir un vi que tenia algun defecte. Hi van posar sucre, sucs de fruita i gel i un vi que no s’hauria pogut consumir sol es va convertir en una beguda refrescant d’aperitiu per 20 persones. “Si això ha de fer que es continui fent vi al món, endavant”, diu Puparelli.

Vi amb gasosa

De nou els nostres experts ni ho recomanen ni en prenen però es mostren molt comprensius. Per Jofre Tarrida, ajuda a prendre vi negre a l’estiu, Per Ozcáriz, tot i que admet que no li agrada gens la gasosa, entén que per rebaixar-ho o per si a algú no li agrada massa el vi, no està malament. Garcia Petit hi està d’acord i afegeix que quan refredem massa un vi negre el taní resseca, es fa més dur al paladar i amb el gas i el sucre de la gasosa s’amoroseix i entra millor. Clara Antúnez, creu en canvi que amb la gasosa el que es fa és amagar o disfressar vins de tercera divisió i per Josep Sucarrats és una beguda refrescant per beure amb el sogre i poca cosa més. Puparelli reflexiona sobre el fet que potser ja no s’ha de parlar de vi, s’ha de parlar de beguda refrescant. “perquè ja no estarem parlant d’una copa, sinó d’un got, i això ja és una altra cosa”, diu.

Vi amb gel

Posar gel dins de la copa del vi aixeca passions de tota mena. En el cantó dels que ho consideren un sacrilegi hi ha el director de Cuines que diu que “no té perdó de Déu”, i l’acompanya Tarrida que afirma que això “no s’ha de fer mai, de cap manera”. Àngel Garica Petit diu que és com beure un vi dolent però afegeix: “si hi ha qui es compra unes espardenyes i se les posa de collaret, no seré jo qui digui res…”. També estaria d’acord en què no és massa convenient posar gel al vi, Clara Antúnez, que creu que és de nou una manera de camuflar un vi dolent. En canvi, a l’altre cantó hi trobem Blanca Orzcariz. Ella pensa que com a refresc està molt bé i recorda que “no estem tastant, ens estem refrescant i mira, si la gent hi vol posar gel que n’hi posi, perquè sinó la cervesa i la coca-cola se’ns menjaran”. Puparelli no ho veu amb bons ulls, però explica que hi ha un xampany que ja el fan amb més bombolla i una mica pujat de sucre perquè es prengui amb gel a la copa “i això fa un temps no ens ho hauríem imaginat”.

Calimotxo

És la combinació de vi negre amb refresc de cola.

Aquí sí que hi ha consens. Ni el recomanen ni en prenen ni els hi sembla bé. Asseguren que el gust del refresc de cola i el sucre anul·len el gust del vi i que per tant es podria fer servir una altra cosa tranquil·lament. Per Àngel Garcia Petit, és el “cubata dels pobres”. Per Tarrida, és una “combinació antiga, com dels anys 70 sense cap interès”. Per Sucarrats i Antúnez és per gent jove que busca emborratxar-se d’una forma ràpida i barata i Puparelli es declara “anticalimotxo”.

Veient com pensen els que treballen amb vi, que l’estimen i que hi entenen el que ens queda clar és que la combinació del vi amb cola no és recomanable, però tota la resta mentre sigui per beure vi, cadascú que faci el trobi.

Bon inici d’estiu. Beveu vi, com sigui, i si és català millor.

Nou comentari