Cal arribar al capdamunt de la vinya del Mas de la Rosa i mirar coster avall, per començar a entendre perquè el vi procedent d’aquestes vinyes de conreu heroic han assolit des de l’anyada 2010, la més alta distinció que un vi pot assolir a Catalunya: Vi de Finca Qualificada.
Hem trigat gairebé mitja hora per arribar des del centre de Porrera a aquesta parcel·la o tros, mitja hora de derrapades mentre el Citroën 2CV que Lluïs Llach condueix amb habilitat, llisca intentant enfilar-se per les pistes costerudes de llicorella, la pissarra esmicolada que caracteritza aquest paisatge. Llach ens explica: “el primer cop que vaig venir a aquesta vinya m’hi va acompanyar la que aleshores era la seva propietària, la Carme Bargalló, que a 72 anys hi anava caminant a treballar-la. A cada revolt jo pensava que ja havíem arribat, però no, encara calia enfilar-se més. Un cop vam arribar a veure-la al complet, vaig saber que independenment de la quantitat de diners que en demanés, li havíem de comprar”.
Tornem al capdamunt de la vinya: Llach i Albert Costa, enòleg del celler i fill d’Enric Costa, l’amic ja desaparegut de Llach amb el qual van fundar el celler a principis dels anys noranta, comenten que hi ha alguns visitants que s’atreveixen a baixar per la vinya: “s’ha de ser baixet i anar-se agafant als ceps per poder-ho fer”, comenten, mentre qui això signa té vertigen només de pensar-ho i es pregunta com és possible fer la verema d’aquestes carinyenes velles.
Per podar els ceps, la Carme Bargalló arribava pel camí i un cop dalt de la vinya, s’asseia de cul a terra i així anava baixant, podant un cep de la dreta i un de l’esquerra. Un cop a baix tornava a casa i l’endemà tornava per podar una altra filera vertical de ceps”, explica Llach. “Ara introduirem mules pels treballs de camp”, comenta Costa. És un retorn als vells mètodes que pot semblar poètic, però que és absolutament pragmàtic i coherent amb la filosofia del celler de respectar el territori.
Però és cert que a Vall Llach també hi ha espai per a la poesia. A la planta més alta del celler, entre bótes, hi ha una vitrina amb els originals de Miquel Martí i Pol, un balancí amb el seu retrat al damunt i una tauleta amb un llibre obert. “És com si ell encara hi fos” comenta Llach, mentre segueix ensenyant als visitants les ampliacions dels originals que cobreixen les parets de la sala que el celler ha dedicat al poeta de Roda de Ter. En una foto en que la cara de Martí i Pol està il·luminada per un somriure que encomana felicitat, Llach diu: “aquest era ell”.
Divuit anys de vins, mares del 1927
Pel camí hem tastat un vi ranci de la bóta del racó de la casa, amb mares del 1927. És potent, alcohòlic, concentrat, i amb una acidesa viva i punyent. Són joies enològiques d’altres temps que afortunadament no s’han perdut del tot. Després de tastar a la vinya el blanc Aigua de Llum 2014 que encara no ha sortit a la venda -amb l’aspror de la fusta encara molt marcada, però que ja insinua la delicadesa que caracteritza aquest viognier deliciós- arriba el plat fort amb un tast vertical de totes les anyades de Vall Llach des del 1999 fins el 2013 (i que a partir del 2010 ja és el Mas de la Rosa qualificat com a Vi de Finca), amb la propina d’un Vi de Vila Porrera 2013.
El caràcter més bordelès de les primeres anyades il·lustra l’evolució dels vins del celler que han anat abandonat progressivament el cabernet i el merlot al cupatge (les primeres anyades tenien 60% carinyena, 25% cabernet sauvignon i 15% de merlot), fins arribar als pràcticament monovarietals de carinyena de les últimes anyades.
El que més sobta, però, és la frescor de tots els vins, que amb anyades més madures i lògicament unes millors que d’altres, estan tots en bona forma i plenament bevibles i gaudibles. També s’hi aprecia més finor, menys extracció i sobremaduració, això si, mantenint el caràcter intens i potent que caracteritza els vins de l’indret i que els ve marcat per la duresa del territori i el clima ardent i extremat.
I una reflexió: ara que els vins del celler es poden mirar amb 18 anys de perspectiva des de la primera anyada del 1998, on són els qui deien que els vins madurs, mediterranis i potents del Priorat no evolucionarien bé amb els anys?
Un llarg camí, aquests divuit anys, que han portat els vins de Vall Llach del que podia haver estat només “un altre projecte de personatge famós” fins l’obtenció i consolidació d’aquesta màxima distinció del vi català, compartida amb només un grapat de vins indiscutibles.
