Va ser la setmana passada i els professionals hi assistíem amb curiositat, amb ganes de saber més coses sobre les varietats tradicionals i sobre els últims avenços de l’INCAVI en els seus estudis.

El Director del INCAVI, Salvador Puig va obrir aquesta jornada, explicant l’enfoc de l’estudi que s’està realitzant des de fa anys, per desfer l’embolic que hi ha al territori català per conèixer les varietats de vinya antigues. Desenes de varietats diferents es van descobrint quan s’analitza la genètica de ceps centenaris o quasi centenaris trobats en llocs recòndits de Catalunya, que els propis viticultors fan arribar a l’Incavi amb l’ànsia de saber si aquell cep representa un exemplar d’alguna varietat oblidada i de vegades, quasi extingida.

L’experta en viticultura de l’INCAVI, Carme Domingo, va mostrar amb clarividència els detalls tècnics i la metodologia de l’estudi de prospecció i identificació d’aquestes varietats analitzades al llarg dels anys.

La seqüenciació de l’ADN de la vinya es coneix fa anys i s’utilitzen les diferències que presenten les diferents varietats de vinya en els seus cromosomes, per tant en certes zones de l’ADN ja conegudes. Domingo va explicar com els especialistes en genètica multipliquen les seqüències d’ADN de Vitis Vinifera"> que interessen, (en aquest cas 20 regions microsatèl·lits de l’ADN) per la identificació varietal de la vinya.

La xerrada va continuar intensament quan la tècnica va fer un repàs dels Bancs de Germoplasma de vinya de l’INCAVI explicant varietat per varietat la identificació i origen de cada un dels tipus de vinya que tenen referenciat.

Als presents ens va deixar bocabadats la quantitat de varietats poc conegudes que s’han trobat al territori: Mansens, Bobal Blanc, l’escanyavella, el gat negre, el vinyater, la cuatendra Sumoll blanc o esquitxagós o verdosilla, la garnatxa del Po o cap pelat, mandó o garró, etc.

Vam gaudir de sorpreses com descobrir que el Morastell o Graciano sembla ser originari del Penedès, o el garbuix que ens produeix la gran diversitat de Malvasies tan diferents com la Malvasia Fumat, la Malvasia de Navàs, la Malvasia del Estruch o roja, i la Malvasia del sud d’Itàlia la Grecanico o Garganega.

La majoria de varietats tenen diversos sinònims segons la zona de cultiu com la Picapoll negre, que també es diu puntxó fort o negrelló, o la Malvasia de Navàs de l’Anoia i Bages que també es diu Malvasia roja o Turbat….. llista inabastable que podem ampliar i regirar al detall al registre de varietats de vinya catalana a www.vitiscatalana.cat, una joia penjada a internet amb l’origen geogràfic i històric de cadascuna de les varietats relacionades amb la viticultura catalana, tot i que aquest registre no té rerefons genètic, per tant menys precís en la identificació.

Tot seguit, l’enòloga també de l’INCAVI, Claustre Grau va descriure el comportament en vinificació de tres varietats tradicionals de la DO Tarragona, com el Vinyater, el Sumoll negre i el Xarel.lo vermell o Cartoixà.

Igualment, un altre dels tècnics, Lluis Giralt va fer un repàs de les varietats tradicionals a la DOQ Priorat i a la DO Montsant existents abans i després de fil·loxera, el que mostra l’evidència que hem perdut diversitat autòctona degut a la incorporació de varietats foranes, abans mal conegudes com varietats “millorants”. Un assaig va mostrar el comportament productiu i qualitatiu del cep, i del raïm en celler, va mostrar les característiques de les varietats negres Trepat, Picapoll, Sumoll i Garnatxa del Po, així com l’assaig de les varietats blanques com el Xarel·lo, el Picapoll blanc, el Trepat blanc i el Pedro Ximenez.

Xoan Elorduy, cap del servei de viticultura de l’INCAVI, va presentar l’estudi agronòmic i enològic de les varietats de la Terra Alta i del Bages com el Picapoll blanc i també el negre, el Mandó o Garró i el Morenillo.

Un excepcional tast de vins elaborat amb 14 d’aquestes varietats minoritàries va concloure la jornada. En blancs vàrem gaudir de vins monovarietals elaborats amb protocol idèntic de vinificació el picapoll blanc, pedro ximenez, trepat blanc, vinyater, malvasia serranenca, Malvasia vermella i xarel·lo vermell. Els negres l’estudi ens va proposar el tast de morenillo, regeno o bobal, sumoll, trepat i picapoll negre que van mostrar-se organolèpticament molt diferents, sent el component varietal una diversitat del vi que hem d’aprofitar per mantenir la identitat vinícola de cada terrer, lluint un caràcter i expressió del territori que no hauríem de desaprofitar.

Una de les conclusions d’aquesta jornada és a més que el llenguatge popular és immensament descriptiu en donar nom a les varietats amb termes tan gràfics com “afartapobres o carregarucs” per anomenar la varietat Trobat, o el puntxó fort o negrelló per definir un raïm difícil de collir per la duresa del seu pecíol….

Així doncs, jornada profitosa, i bona feina per part de l’INCAVI a l’hora d’estudiar i analitzar la nostra riquesa vitivinícola.

Nou comentari

Comparteix