Laura Saula: “La dona pagesa segueix invisibilitzada”

L’autora de 'Terra de Dones Pageses de Catalunya' acaba de guanyar el Premi Mila de Periodisme per un reportatge que ressenya el llibre

Laura Saula ha escrit el llibre 'Terra de dones pageses de Catalunya', de l'editorial Fonoll

Laura Saula ha escrit el llibre “Terra de dones pageses de Catalunya”, de l’editorial Fonoll |

Laura Saula (Barcelona, 1986) és Llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull de la promoció 2008 i actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació com l’Ara o La Mira, capçalera aquesta última on hi va publicar el reportatge Una terra de dones pageses que li ha valgut el Premi Mila de Periodisme per la Igualtat de Gènere que atorga el Col·legi de Periodistes i la Paeria de Lleida. L’article ressenya el llibre editat per Fonoll en el qual dibuixa el perfil de vuit dones pageses d’arreu del territori català des d’una perspectiva professional i personal: Terra de dones pageses de Catalunya, que va sortir al desembre de 2020 prologat per les dues últimes Conselleres d’Agricultura, Meritxell Serret i Teresa Jordà, aviat reeditarà una segona edició. I les dues bones noves arriben a l’autora en pocs dies de diferència.

Doble enhorabona, Laura!

Moltes gràcies! No em podia imaginar que la mateixa setmana rebés la notícia de la reedició del llibre i que ha estat reconeguda amb el Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere pel reportatge que vaig escriure sobre la publicació. Aquest dimecres 10 de març me’l lliuren de forma oficial. Estic molt contenta!

El Premi el convoca el Col·legi de Periodistes juntament amb la Paeria de Lleida i distingeix treballs periodístics que fomenten polítiques de promoció de les dones en tots els àmbits. Cal seguir donant veu a les dones per visibilitzar la feina que fan especialment en un sector primari, encara massa masculinitzat?

Les dones del sector primari segueixen massa invisibilitzades i continuen patint el masclisme en el seu dia a dia. He tingut la sort de compartir moltes hores amb les protagonistes del llibre i enmig de cada conversa, hi sortien vivències del seu dia a dia en què havien patit algun tipus de discriminació pel fet de ser dones.

En quin sentit?

M’explicaven per exemple que en alguns moments no se les havia pres seriosament quan compartien quina era la seva professió, o fins i tot, s’havien de fer acompanyar per les parelles o amics a l’hora d’iniciar alguns tràmits, de demanar crèdits o d’anar a comprar algun estri o maquinària agrícola. Aquests comportaments, diuen, acostumen a venir d’homes de més edat i sortosament sembla que les noves generacions ja tenen una mentalitat més oberta i se senten més familiaritzats amb el fet que sigui una dona sola qui lideri un projecte del sector primari.

La tria dels vuit perfils que surten al llibre -i al reportatge- l’has fet volen representar dones de tot el territori i amb ocupacions diferents entre elles. Quins elements has trobat en comú en totes elles?

La Judit, la Carla, l’Ester, la Maria Àngels, la Maria, la Marta, Maite i Teresa, cadascuna des del seu àmbit, són dones que tenen moltes coses a dir, persones exigents a qui els agrada molt la feina que fan, que s’impliquen amb els cinc sentits i que hi aboquen tota la passió i coneixement. Són vuit dones que tenen cura del seu projecte com si fos un fill o filla més, que estimen la terra des del cor.

Dit això, també crec que les dones rurals acumulen un passat amb poca autoestima, que venim d’antigues generacions -l’anterior a la nostra, sense anar més lluny-, en què les dones pageses ni tan sols se’n consideraven, malgrat de la mateixa manera que portaven el dia a dia de la casa, sortien a collir des fruites i hortalisses de l’hort, s’encarregaven de la neteja de les les gàbies dels conills, o qualsevol altra de les feines diverses al camp. Sortosament, aquesta realitat ha canviat i les dones pageses són cada cop més compromeses amb la professió i se senten orgulloses de dedicar-se al sector primari.

De fet, tu ho reivindiques dient que “Catalunya és terra de dones pageses, una realitat que sovint s’oblida i no es valora prou”.

Les dones pageses segueixen invisibilitzades. Fan una feina sovint molt solitària, molt aïllada, poc coneguda i sobretot poc reconeguda pel sector i la societat. Elles, per això, van fent camí i cada cop troben nous espais per compartir, per treballar en col·laboració o per intercanviar missatges que els permet resoldre dubtes sobre el seu dia a dia amb altres dones que es dediquen al mateix. Després de publicar el llibre, moltes de les protagonistes em deien: “M’adono que la meva història és la història d’altres dones, i això fa m’ha fet sentir més acompanyada”. Aquests comentaris m’han omplert de vida.

Portada del llibre

El reportatge que et mereix el Premi ja ens has explicat que neix del llibre. Però com es gesta, la publicació?

Va sorgir l’oportunitat amb l’editorial Fonoll de fer un llibre sobre dones pageses i un cop fet l’encàrrec, he tingut la sort de disposar de total llibertat a l’hora de decidir el format i les protagonistes. Per a mi va ser una experiència molt bonica poder anar-les a visitar a casa seva i un aprenentatge trobar perfils tant interessants de punt a punta de Catalunya. Finalment, vaig decidir escollir una representant de cada vegueria i vaig intentar incloure dones de diferents edats i ocupacions per donar un punt de vista més integral de la pagesia catalana.

Al llibre aconsegueixes generar un espai íntim on les protagonistes es llegeixen còmodes i s’obren a temes que s’escapen de la seva vessant professional. A la teva biografia ja hi destaca una nota que diu que “intentes plasmar la vida de persones, sovint anònimes, que s’amaguen darrera la senzillesa del dia a dia”. Vas tenir clar des del principi que volies aquesta aproximació amb les dones pageses?

Per mi era essencial conèixer la persona més enllà de la professió. I quan em van rebre a casa seva, vam tenir molt de temps per parlar, per conèixe’ns; i malgrat no sabíem del tot com acabaria sent el redactat final, va ser molt bonic veure com s’anaven relaxant, com se sentien a gust i anaven destapant moltes riqueses del seu dia a dia més personal. I se sentien especialment agraïdes que algú s’interessés per la seva vida. He de dir que vaig aprendre molt de cadascuna d’elles, i crec que ha sortit com a resultat un conjunt de relats molt diferents i molt singulars.

I per acompanyar les històries, fotografies de Jordi Borràs.

Sí, i crec que són fotos que transmeten molt bé l’essència de cadascuna de les protagonistes, les retrata tal com són. Jordi Borràs és un gran fotògraf i per a mi ha estat un privilegi que s’hagi encarregat de les fotos d’aquest projecte.

Aviat en sortirà una nova edició, del llibre; però us plantegeu una segona part o incloure noves històries de dones pageses en un futur?

A mi m’encantaria i estic oberta al que vingui. Hi ha tantes dones que podrien estar en aquest llibre, que m’agradaria donar-los veu a totes.

Fitxa del llibre:

Terra de Dones Pageses de Catalunya

  • Editorial Fonoll
  • Autora: Laura Saula Tañà
  • Fotografies de Jordi Borràs
  • Pròlegs de Teresa Jordà i Meritxell Serret
  • Col·lecció: Lo Plançó
  • 96 pàgines
  • PVP: 15 euros
  • Publicació: Desembre de 2020

Nou comentari