En començar el segle XX, al Penedès, com a tota Catalunya, la plaga de la fil·loxera havia arrasat les vinyes. A diferència d’altres indrets, però, on la superfície dedicada a aquest cultiu es va reduir o fins i tot va desaparèixer, allà la majoria dels pagesos i elaboradors estaven convençuts que calia tornar a plantar. El sistema tradicional, però, havia mort a causa de la plaga, i va ser aleshores quan van sorgir diverses iniciatives individuals de recerca que, al cap de poc, van arribar a la conclusió que calia acció conjunta i suport institucional.

Aquest va ser, a grans trets, l’origen de l’Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès, inaugurada el 1903. Els propietaris agraris i els comercians vinícoles van fer les gestions necessàries perquè el Penedès tingués aquesta estació de suport a la recerca, a potenciar i millorar la qualitat de la viticultura en aquella regió.

Ramon Arnabat, un dels autors del llibre editat l’any 2003 per celebrar el centenari de la fundació de l’Estació, explica a ‘Vadevi’ quina era la seva tasca. “Per una banda hi havia l’estudi dels processos de conreu de la vinya, del sòl, els adobs, els diversos tipus de ceps, el seu creixement… I també s’estudiava i analitzava l’elaboració del vi i la seva qualitat, per assegurar-se que, els que s’havien d’exportar, oferien certes garanties”. Així, a més de la investigació en tot el món de la vinya i el vi i l’acumulació de dades per a estudis històrics del cultiu al Penedès, també tenia una funció de “control de qualitat”, on els vins eren validats mitjançant la presa de mostres.

El laboratori de l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès | Todocolección

Com a institució que va funcionar durant vuitanta anys, va viure èpoques molt diferents i on la seva tasca va prendre més importància en una o una altra vessant. Durant els primers anys, per exemple, des de la creació de la Mancomunitat de Catalunya i ben bé fins a l’època de la República, els experts de l’Estació van anar visitant els pobles del Penedès, fent xerrades als pagesos per explicar-los com podien millorar el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. “Hem de pensar que fins als anys seixanta”, apunta Arnabat, “gairebé tota l’elaboració es feia als cellers de les cases, és per això que aquesta tasca formativa va ser tan important”.

Aquest suport als pagesos i elaboradors, duent-los les darreres tècniques i el coneixement més avançat, es va complicar molt durant els anys posteriors a la guerra civil espanyola, en ple aïllament internacional del règim de Franco. En aquest moment, explica Ramon Arnabat, “entraven nous coneixements a través de les estades dels tècnics de l’Estació a Burdeus, a Itàlia i altres indrets d’Europa”, fent que “les innovacions, per bé que tard, arribessin”.

El coautor d’Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès, 1903-2003. Cent anys d’història també remarca com aquestes sortides van ser molt importants per a l’inici de la creació, que va començar als anys seixanta, de la Denominació d’Origen Penedès. “En bona part es va sustentar en els estudis que havia fet l’estació”, explica Arnabat, “tan enològics com històrics”.

La institució va continuar la seva tasca fins que, amb la restitució de la Generalitat, el Departament d’Agricultura va assumir-ne les competències i va crear l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que té entre les seves funcions les que aleshores duien a terme les estacions de viticultura i enologia. La importància de l’estació de Vilafranca, i del Penedès com a zona vitivinícola, va ser un factor clau perquè la primera seu de l’INCAVI fos, precisament, al mateix edifici; i actualment, traspassat a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, és la seu de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, continuant, d’una manera o d’una altra, al servei de la viticultura i l’enologia.

Amb el Suport de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI)

Nou comentari

Comparteix