Fabricar ampolles de vidre requereix grans forns que estiguin en marxa 24 hores el dia, 365 dies a l’any. Posar en marxa aquest forn és més car que no pas mantenir-lo, però el motiu és que el forn té vidre en fusió i si s’apagués es refredaria i solidificaria. És per això que, si un forn no s’ha de destinar a cap model concret, “es fan ampolles estàndard”, explica Oriol Molla, del departament comercial de Vidrala. Cada forn s’utilitza per fer un sol tipus d’ampolla, almenys durant una temporada, i s’hi fa sempre vidre del mateix color.
Aquesta gran infraestructura fa que les vidreries acabin essent grans multinacionals amb forns a diferents punts de l’Estat i a diferents països. A l’Estat espanyol hi ha tres grans vidreries que cobreixen pràcticament tot el mercat: Vidrala, Vidres Rovira i Sant Gobain Vicasa. Les tres són grans multinacionals que organitzen la producció en funció de les necessitats del mercat. Així, per exemple, “els forns de Catalunya fan ampolles de cava, perquè la demanda es concentra bàsicament aquí”, explica Molla.
“La gran majoria d’ampolles que fabriquem són estàndards, però també en podem fer de personalitzades”, explica Ingrid Ferré, de Vidres Rovira. Fer un gravat a l’ampolla o modificar-ne la forma o el color, requereix un seguit de modificacions en el procés d’elaboració que resulten molt cars si no es fa una comanda mínima.
Molts dels cellers que opten per ampolles personalitzades, les compren a les vidreries italianes o alemanyes perquè tenen més tradició i ofereixen més possibilitats. D’altra banda, s’ha de tenir en compte el mercat portuguès. “Allà el govern subvenciona part del consum energètic dels forns, de manera que les ampolles són molt més barates, fins i tot tenint en compte que s’ha de pagar el transport”, explica Joan Soler, de la Cooperativa de Gandesa.
La planta de fabricació de vidre que Vidrala té a Castellar del Vallès FOTO: VIDRALA
