Els vins i caves poden estar envasats en ampolles de moltes mides diferents. Des del quart d’ampolla, les anomenades benjamí, fins a ampolles de 16, 25 o 30 litres. D’aquestes només se’n fan edicions limitades de grans marques i s’obren en ocasions especials.
Les més petites, utilitzades en avions i trens de llarga distància, són d’entre 18 i 20 centilitres. Seguidament trobem la mitja ampolla, de 37 centilitres i l’ampolla estàndard, de 75. Per sobre, l’ampolla més habitual és la Magnum, d’un litre i mig. Més grans que aquestes, ja no se n’acostumen a veure però n’hi ha deu mides més: la Jeroboam (3 l.), la Rehoboam (4’5 l.), la Salmanazar (9 l.), la Baltasar (12 l.), la Nabucodonosor (16 l.), la Melcior (18 l.), Sovereign (25 l.), Primat (27 l.) i Melchizedek (30 l.).
És més bo el vi, com més gran és l’ampolla?
“Quan fas el vi ja has de saber amb quina mida d’ampolla l’envasaràs”, explica Jaume Gramona, enòleg del celler Gramona. El motiu és que “a través del tap sempre hi ha un intercanvi de gasos, és a dir, entra oxigen a l’ampolla”. La quantitat de vi que tingui l’ampolla influirà en la seva capacitat per absorbir aquest oxigen, és a dir, que l’evolució del vi dependrà de l’ampolla.
“Si el vi es posa en una ampolla màgnum , el vi evolucionarà més lentament”, segons Gramona. Com que el vi de les ampolles petites evoluciona més ràpidament, pot ser que “perdi qualitats abans”. En les ampolles grans, en canvi, com que l’evolució és més lenta, s’hi poden fer vins amb molts mesos de criança, tant en bóta com en ampolla que, en principi, seran més complexos i arrodonits.
La magnum, el quart d’ampolla i l’ampolla estàndard de la vidreria Rovira FOTO: VIDRERIA ROVIRA
