!--akiadsense-->
La DO Terra Alta mereix més reconeixement del que ha recollit fins ara, fruit d’anys i panys apostant pels vins a doll i d’una mentalitat més dirigida a produccions massives que no pas qualitatives. En els darrers anys sembla que el rumb va virant tot apostant amb qualitat pel territori (divers) i les seves singulars varietats de raïm (són els màxims productors mundials de garnatxa blanca), tot i que no semblen adequats els rendiments per hectàrea que s’autoritzen (especialment en els darrers anys, amb severes sequeres).
Tampoc els baixos preus dels seus vins marcats pel cerç i pel garbí, en molts casos, s’adiuen amb la seva qualitat. La cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot és modèlica en molts aspectes. Diuen que impulsen “la vocació i la tradició dels viticultors i les viticultores de la cooperativa cap al mercat del vi català i del món”. I s’afegeix que “formem part de la primera generació de cellers que als anys 90 vàrem començar a treballar per prestigiar el vi de collita pròpia a la Terra Alta”.
Han sabut reinventar-se de la mà de professionals com Jaume Martí, el director de màrqueting, o de l’enòloga i directora tècnica del celler, Amparo Amaro Tosan, que aquest dijous van mostrar en una gran vertical al Vinseum de Vilafranca del Penedès, amb passió però sense perdre la humilitat, com el seu Llàgrimes de Tardor blanc i negre valen molt més del que costen.
Són vins que no han renunciat a la seva personalitat, i que, per tant, han estat aliens a les modes. Amb els anys a les seves esquenes els Llàgrimes fan plorar d’emoció. El tast d’aquest dijous s’emmarcava en la llarga commemoració dels primers 20 anys dels vins Llàgrimes de Tardor (iniciada l’octubre del 2016). Les ampolles que es van destapar són de la reserva particular d’aquest celler cooperatiu. S’anunciava la vertical com “un tast imprescindible en la història dels vins DO Terra Alta”.
Mentre es tastaven els Llàgrimes blancs (100% garnatxa blanca), Jaume Martí advertia als assistents que aquests vins són “per gaudir d’un consum cultural”, i que els seus detractors són “gent poc pacient”. Els blancs, amb els quals fa anys que defensen un estil, estan inspirats en els grans vins centreeuropeus i estan marcats tant per l’elaboració (amb fusta) com per la varietat.
!--akiadsense-->
El tast va començar per un Llàgrimes blanc que Amparo Amaro defineix com “de manual”: el del 2015. És un vi amb força potencial de guarda tot i que amb la fusta ben marcada. Mostra albercocs, fruits secs i bona acidesa. La vertical va continuar amb una de les grans sorpreses del tast, amb un excepcional 2009 que mostra hidrocarburs i fruita confitada en harmonia amb fruits secs. Els blancs es van tancar amb dues de les darreres tres ampolles que quedaven al celler de l’anyada 2006: fruita (orellanes i préssec) més confitada amb un fons cremós i de fruits secs on tampoc hi falten els hidrocarburs.
En el capítol dels Llàgrimes negres es va servir el del 2014 (fruitós, xocolatós, sucós i modern), el del 2007 (fruita massa confitada i notes a cuirs i a cafè amb certa tanicitat) i l’esplèndid 2000 (sorprenentment elegant, rodó, fresc i vertical). D’aquest últim vi només quedaven al celler 8 ampolles abans del tast de Vilafranca. Els Llàgrimes de Tardor negres s’elaboren amb una base de garnatxa i carinyena i amb pinzellades de syrah i cabernet sauvignon (també amb ull de llebre en les anyades anteriors al 2000). El tast va finalitzar amb els nous Llàgrimes de Tardor Garnatxa (fruitós i amb una mica de volum) i el Llàgrimes de Tardor Carinyena (més prim, subtil i aeri i amb notes a fruitetes negres fresques i a herbes aromàtiques).
I el millor de Bot encara està per venir, quan vagin consolidant-se els resultats del seu valent programa de viticultura bonificada (Vitis): paguen més des del 2015 pel raïm als seus socis amb l’objectiu d’obtenir més qualitat. Això vol dir que s’incideix en la manera en com es planta i conrea una parcel·la i, a canvi, el soci titular de la vinya rep una major compensació econòmica. L’objectiu és millorar les característiques enològiques i assegurar la producció futura de les qualitats i varietats de raïm amb què s’elaboren els vins del celler.
Aquest model no renuncia a la mecanització però està inspirat en la viticultura tradicional. El compliment dels requisits té com a objectiu conèixer la parcel·la i el terra del cultiu, combatre els efectes del canvi climàtic i preservar i estimular la biodiversitat natural. S’ofereixen bonificacions de fins al 10% en el preu que es ve pagant pel raïm si s’entra en el programa, que es prolongarà durant deu campanyes vitivinícoles, fins al 2024. La cooperativa de Bot, fundada l’any 1962, suma 300 socis, dels quals 125 són productors de raïm. La producció de la cooperativa és 100% de collita pròpia. La producció mitjana de raïm se situa al voltant dels 3,5 milions de quilos a l’any. Conreen unes 500 hectàrees de vinya i comencen a apostar decididament per l’enoturisme.
