Aquesta setmana no s’ha parlat d’altra cosa, bé, tampoc cal exagerar, però sí que ha estat tema habitual de conversa entre gent del sector del vi. Han sortit les esperades puntuacions Parker per als vins catalans acompanyades d’un detallat informe que radiografia l’escena vitivinícola del país. Podeu consultar el llistat complet de vins seguint aquest enllaç.
El canvi climàtic i les afectacions a la vinya
L’article descriptiu l’ha titulat Catalunya, els anys secs amb relació als greus efectes del canvi climàtic sobre la viticultura del país. La regió mediterrània “pateix una sequera prolongada des de 2021, que va seguir el 2022 i que es va agreujar aquest 2023”. Ha plogut, aquests darrers dies, però la situació segueix sent delicada, especialment al Priorat i al Penedès. “El Priorat sempre ha estat sec, i ara ho està més, però al Penedès la situació és realment dramàtica”, descriu. Han mort plantes, diu, hi ha dificultat amb la brotació i les vinyes més velles pateixen més que les joves. Així que “molts viticultors fan el que mai havien fet abans: regar”, o buscar maneres imaginatives per evitar que les plantes morin de set. “El que em preocupa, lamenta el crític, és que no veig cap pla o política que resolgui el problema de les infraestructures i la gestió de l’aigua“.
Tornant als vins, especifica que per a fer aquest últim informe ha tastat justament aquestes tres anyades seques, que van succeir a la de 2020, afectada pel míldiu i, per tant, amb baixos rendiments. “El 2021 va ser un bon any en el qual molts productors van poder embotellar els millors vins fets des d’aleshores, alguns fins i tot els millors de la seva història”, comenta. Seguim amb un 2022, “molt sec i càlid”, amb altes temperatures, sense contrastos tèrmics a la nit, i malgrat tot, “amb resultats millors que s’esperava: vins més mediterranis, amb més cos, i alcohol i menys acidesa”, descriu. I si el 2022 fou “preocupant”, la realitat de 2023 va ser “realment alarmant: moltes plantes no van brotar i d’altres van morir”, lamenta. “I quan parlem de la mort de plantes, estem parlant que afecta la vida de moltes famílies”. Així i tot, missatge positiu: “les plantes són resistents, però els productors també”.
Per territoris: de sud a nord
La Terra Alta
“Havia descuidat una mica la Terra Alta en les darreres ressenyes de vins catalans”, així que aquesta última visita s’ha atansat a productors que feia temps que no tastava. Parla del territori garnatxer com d’una de les zones “amb més gran potencial per als vins elaborats amb garnatxa blanca”. “Vaig trobar vins molt impressionants de Bàrbara Forés, Edetària o Herència Altés”, apunta.
El Priorat i Álvaro Palacios: “Ho ha tornat a fer”
Al Priorat, el crític hi fa parada i fonda. En aquesta última visita, visita els projectes de Terroir al Límit i els projectes germans, Terroir Sense Fronteres i Coreografía (el projecte més personal de Tatjana Perceric, enòloga i sòcia de Dominik Huber). En el cas del primer celler, tasta anyada 2022, “l’any més càlid i sec, que es reflecteix en els vins, amb més cos i estructura”, descriu. “Vins austers, alhora que molt bons: m’agradaria tenir una màquina del temps per veure’ls en cinc anys o més”.
No canvia de regió, sinó que s’endinsa i s’atura en els municipis prioratins. Primer, Porrera, on visita les vinyes de Carles Ortiz i Ester Nin, mereixedors pel crític en edicions anteriors dels 100 punts Parker pel seu vi Nit de Nin Mas D’en Caçador 2020. Anuncia que hi haurà nova garnatxa jove de la Coma d’en Romeu, on la parella “ha plantat petites parcel·les en substitució de vinyes mortes”. Gutiérrez menciona la carinyena blanca, varietat que -lamenta-, “encara no s’ha aprovat per la DOQ”, de manera que “després d’11 anyades, el blanc segueix considerat un vi experimental”.
100 punts per l’Ermita
Capítol especial per a Álvaro Palacios de qui diu que “ho ha tornat a fer”, és a dir, ha aconseguit per tercer cop amb la seva Ermita els 100 punts Parker. I el crític es justifica. “No només produeix alguns dels millors vins de la regió, sinó que és un dels majors productors del territori”, amb una trentena d’hectàrees de vinya i una producció que supera les 370.000 ampolles per anyada. Gutiérrez entra al detall de les anyades i com les va afectar la climatologia. “L’estiu va ser un infern”, recorda de 2022, que descriu com “l’any de les tres onades de calor”. Així i tot, no seria fins a l’any següent, el 2023, que van decidir regar les vinyes per primer cop, per evitar la mort de les vinyes. “D’aquesta anyada, els vins mostren una frescor i una elegància inusuals, encara són molt joves, però podrien ser millors que els de 2022“, valora. Potser millors, però no els més elegants, perquè segons continua el text, el crític determina que els vins de 2021 “són realment al·lucinants, i potser és la més elegant fins ara”.
I continua: “Tota la gamma és excepcional, transparent i etèria, amb un pas per boca vellutat i tanins refinats (…) Les Aubaguetes mostren una elegància i frescor increïbles, però l’Ermita va revelar uns matisos i complexitat que mereixen aquesta puntuació de tres dígits per tercera vegada, com va passar amb les anyades 2013 i 2019″. “Són tres anyades molt diferents entre elles, però totes elles realment excepcionals”, matisa.
El Penedès
Canvi de paisatge. Entra de ple al Penedès, i ho fa recordant Carlos Esteva, propietari i fundador de Can Ràfols dels Caus, mort el passat mes de juliol de 2023, i agraint haver visitat les caves l’any anterior. “El que vaig tastar aleshores és el millor del que han produït”, dirà el crític. I continua cap a Pardas, el projecte de Ramon Parera i Jordi Aman, de qui diu que són “pioners” en el treball amb la xarel·lo i la sumoll negra. Parlant de sumoll, diu, reflexiona sobre altres raïms negres catalans. “Per a mi, el trepat de la Conca podria ser l’equivalent català del poulsard del Jura, un raïm negre amb caràcter i amb un nas salvatge (…) hi ha, però, qui el compara amb la nebbiolo, per l’alta acidesa i tanins cruixents”.
Els escumosos del Penedès
Recaredo celebra aquest 2024 els 100 anys de vida i ja preparen un any de celebracions per a commemorar l’efemèride. Ara, poden sumar un motiu més per a destapar ampolles, ja que l’Enoteca Turó d’En Mota 2001 també s’ha coronat al cim dels Punts Parker: “el 2001, un vell favorit meu, és el millor de tots i mereix la màxima puntuació”, escriu el crític. Luis Gutiérrez recorda, en el seu informe, l’assistència a la darrera festa del celler penedesenc per a commemorar precisament les 25 anyades d’aquest icònic vi escumós. “Vaig assistir a un tast únic de les 25 anyades produïdes amb aquesta vinya excepcional” en una jornada a El Celler de Can Roca on “van revelar que estrenaven una gamma Enoteca molt limitada de les veremes antigues, la primera de les quals va ser la 1999”. I les puntua totes i cadascuna, en un llistat que pots consultar aquí.
Seguint amb els vins escumosos, recorda també Xavier Gramona, mort en un accident al celler l’agost de 2023, i els canvis que han hagut d’afrontar al celler arran de la pèrdua. “Els cosins joves, que també tenen el seu projecte personal de vi tranquil, Enclòs de Peralba, també totalment recomanable, ja havien començat a Gramona l’any 2018, però les circumstàncies han accelerat els canvis”, descriu. “Ja havia notat un canvi de rumb, però crec que veurem canvis més subtils en les pròximes anyades”.
Menciona el sistema extended elevage sur lie, que “dona molt bons resultats”, com el del Llegat Familiar de Llopart 2010 “el vi més elegant, matisat i complex d’aquesta cava”, sentencia. No només exalta els vells, sinó que també destaca productes més joves com el Janes 2019 d’AT Roca, “que segueixen el camí que veig en molts petits viticultors de xampany”. “Hi ha moltes maneres diferents d’arribar a la qualitat”, conclou en l’apartat de les bombolles.
L’Empordà: allò que el vent s’endugué
El viatge continua fins a l’Empordà, on li dona la benvinguda la tramuntana. “Pot ser molest i diuen que torna boges a algunes persones”. Descriu el territori abraçat per la denominació d’origen, parla dels sòls de granit i pissarra, de les varietats garnatxa i carinyena, i del suro, sent una de les regions productores més importants del país. “Hi ha un potencial molt elevat a la zona”, comparteix, on gràcies al turisme tenen “fàcil vendre productes locals, inclòs el vi, als turistes”.
Gutiérrez visita Vinyes d’Olivardots, i en destaca l’evolució i millora dels vins, treball en ecològic des dels inicis i el camí cap a la biodinàmica amb la incorporació de la segona generació, Carlota Pena. “Els seus vins poden millorar i envellir molt bé”. De moment, diu, continua tenint preferència per la carinyena blanca de vinyes velles, el Vd’O 6.
Finalitza el recorregut, des de l’Empordà estant, parlant de Dalí i de gastronomia, “amb una infinitat de llocs per descobrir”. Luis Gutiérrez, parla del Motel Empordà, però, té clar on prefereix fer els àpats, “El Celler de Can Roca és probablement el meu restaurant preferit de tota Espanya”.
