Els viticultors catalans més joves ja no contracten assegurances agrícoles. Fa anys, assegurar les terres per pal·liar les conseqüències de canvis bruscs de la meteorologia que causaven caigudes dràstiques de les produccions era quelcom que tot pagès conscienciat havia de fer. Últimament, però, en algunes zones de Catalunya aquesta ja no és una tendència tan estesa. En una entrevista amb Vadevi, Josep Secos viticultor i membre d’Unió de Pagesos assegura que “no té assegurança agrícola” i reconeix que alguns viticultors joves del Priorat -on té ell la seva explotació- “també ha decidit treballar sense assegurança”. La realitat actual, doncs, és que el que un dia s’havia de convertir -i era- el salvavides de la pagesia ara és pràcticament un malson. L’última notícia de les assegurances ha estat un cop molt dur pel sector. Aquest 2025, ENESA -empresa asseguradora- ha perdut una subvenció estatal de 100 milions d’euros. Aquesta decisió governamental, camuflada amb un ajust dels comptes després d’anys de sequera, obliga la pagesia a pagar gairebé el doble per assegurar les seves terres; i les prestacions continuen sent les mateixes. Des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) denuncien aquestes pujades i recorden que “els professionals i els joves no sempre poden assumir aquests augments”. Una situació que retorna les assegurances agrícoles al focus mediàtic i obre el debat sobre la seva utilitat real.
“Hi ha molts elaboradors que no els surt a compte tenir una assegurança agrícola”, lamenta Quim Mallafré, viticultor i membre de Revolta Pagesa. Des de l’entitat reconeixen que molts viticultors conserven aquestes assegurances, però també afirmen que en alguns casos les noves generacions ja no hi veuen el sentit. Aquesta és una opinió que comparteix Secos qui confirma que ell mateix treballa sense assegurança, tot i que la recomanació del sector és tenir-ne. “També hi ha aquells que diuen que millor això que res”, continua Mallafré qui critica els pocs beneficis que comporten aquesta classe de pòlisses. En aquest sentit, les asseguradores sempre paguen per sota el preu real del producte, un conflicte que posa en una situació crítica els viticultors, ja que per molt que paguin mai acaben rebent el necessari per continuar amb la producció en cas d’un sinistre: “El primer any vaig fer números i vaig veure que no tenia cap mena de sentit assegurar la meva producció”, insisteix Secos.
Tot i que molts viticultors decideixen produir sense una cobertura addicional, encara hi ha una part significativa del sector que aposta per contractar assegurances agrícoles per tal de garantir una major seguretat en les seves collites. De fet, des de la JARC conclouen que aquest tipus d’assegurances és, sens dubte, el més recomanable per a la majoria. En aquest sentit, Jaume Domènech, viticultor i membre actiu de l’entitat, manifesta a Vadevi que és essencial plantar cara al ministeri d’Agricultura i exigir que es restableixin les subvencions destinades a l’asseguradora principal, ENESA. “Ha estat una mala decisió i encara tenen temps per rectificar i desfer aquest error”, exclama Domènech amb fermesa. Per tant, mentre que alguns viticultors mostren el seu desencís amb les pòlisses d’assegurança, molts altres es mantenen ferms i continuen lluitant per aconseguir la seva correcta implementació i ajustament. “No es tracta només de les xifres que presenten les asseguradores en les seves estadístiques, sinó que cal considerar que els viticultors necessiten un sistema més segur per protegir-se dels riscos”, comenta Domènech. A més, afegeix que “l’assegurança és una eina imprescindible”.
Poc valor i molts sinistres
Independentment de la retallada de la subvenció estatal, hi ha altres aspectes del funcionament de les assegurances agrícoles que no convencen els viticultors i que generen un malestar creixent dins del sector. Un dels principals inconvenients és el retorn que reben els assegurats en cas de sinistre, que sol ser molt per sota de la quantitat de pèrdues que realment han sofert. Per exemple, en situacions de sequera, els viticultors no reben el valor real del producte que han deixat de produir, sinó una quantitat molt inferior a la qual haurien obtingut en condicions normals. Aquesta situació crea una sensació de falta de justícia en la compensació que ofereixen les assegurances, ja que no cobreixen els danys de manera suficient per garantir la viabilitat econòmica de les explotacions. A més, per cada sinistre que es produeix, és a dir, per cada canvi en les condicions climatològiques que afecta la producció, els assegurats es veuen obligats a fer front a una pujada en les primes de les seves pòlisses. En altres paraules, els costos de l’assegurança s’incrementen any rere any, fins i tot en un context en què les condicions de mercat i les adversitats naturals ja han estat prou durs. En el cas de molts productors que han hagut de suportar els efectes d’una sequera prolongada durant tres anys consecutius, han observat com el preu de la seva assegurança s’ha duplicat o, en algunes ocasions, triplicat, fent que els costos de les pòlisses siguin cada cop més difícils d’assumir. “Abans era una despesa viable, però cada vegada resulta més complicat treure’n cap benefici real”, comenta Mallafré.
Així doncs, entre els reclams dels viticultors no només hi ha el retorn de les subvencions estatals, sinó que també es demana de manera activa que no es penalitzi als productors per desastres climatològics que no són culpa seva: “Sembla que et vulguin prendre el pèl”, anuncia Seco, qui explica que les asseguradores justifiquen l’augment de preu per “la gran quantitat d’expedients que s’han aprovat els últims anys a causa del canvi climàtic”. Paral·lelament, els viticultors també exigeixen que el govern català augmenti la seva subvenció a aquestes asseguradores, ja que actualment el gran gruix el concedeix el ministeri, el que deixa els viticultors -i tota la pagesia catalana en general- amb poc marge de maniobra. “És imprescindible que la conselleria d’Agricultura hi posi més diners”, concreta Mallafré.
Més protestes a la vista
JARC ha plantejat un ultimàtum al conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. D’aquesta manera, l’entitat proposa una manifestació a Lleida on ja preveuen la participació d’unes 1.000 persones. Si bé és cert que les assegurances agrícoles no són l’única línia vermella de l’entitat sinó també mesures fiscals efectives i major accés al finançament, ajuts només per a joves, professionals i EAP, i que en el pla de sequera, es fixin les mateixes restriccions que a la indústria. És per això, doncs, que la protesta es farà durant una reunió entre el conseller i representants del Consell Nacional de JARC, que han dit que si el conseller no planteja “compromisos concrets” a les mesures que són de la seva competència directa, es demanarà la seva dimissió. Tant Seco com Mallafré consideren que, davant de la situació actual, també és necessari sortir al carrer per expressar el malestar del sector i exigir canvis concrets. El membre de Revolta Pagesa recorda que “tot està en mans del Govern i de la seva predisposició a canviar”, per tant, si no veuen acostaments per part de l’administració, aquestes retallades de les assegurances es podrien convertir en la gota que fa vessar el got. “Si el conseller Ordeig no es compromet a abordar les demandes específiques del sector en la reunió del 28 de febrer, caldrà exigir la seva dimissió”, afirmen des de JARC.
