Malvasia per a l’aperitiu i les postres

Diu la llegenda que la malvasia va arribar a Sitges durant el segle XIV de la mà d’un cavaller almogàver que, sota les ordres de Roger de Flor, havia lliurat batalla a la Mediterrània. Però altres teories afirmen que aquesta varietat de raïm, procedent de Grècia, i tan preuada pels reis i els papes de fa centenars d’anys, fins i tot anomenada en un dels grans clàssics de la literatura catalana com ho és el Tirant lo Blanc, potser hauria arribat molt abans.

Deixant de banda el com i el quan, el cert és que, igual que en molts altres punts de la Mediterrània, la malvasia va arrelar amb força en terres del Penedès i el Garraf, i molt concretament a Sitges. Segles després, i malgrat ser condemnada a desaparèixer de la comarca, entre altres motius, a causa de la fil·loxera, la malvasia ha perdurat a Sitges, fent-ne d’ella una varietat única, i amb la qual s’elaboren vins de gran qualitat. Moltes cròniques ens descriuen un Sitges d’abans envoltat de vinyes de malvasia i ens parlen de la seva repercussió econòmica. Però també ens parlen del seu declivi, que no va ser definitiu gràcies a la família Llopis, que va deixar en herència el celler i les seves terres situades a Aiguadolç a l’Hospital de Sant Joan Baptista, amb la condició que procurés que aquesta varietat no morís definitivament.

Avui dia, i davant de la creixent demanda de Malvasia de Sitges, la institució sitgetana, a més d’aquesta parcel·la situada a pocs minuts del centre de la vila, compta amb el compromís d’altres productors de la comarca, disposant de sis hectàrees més, unes situades a Can Planes, al cor del Massís del Garraf, i les altres al peu de la muntanya del Montgròs, al terme municipal de Sant Pere de Ribes, totes elles destinades a l’elaboració d’aquest vi. I no ens oblidem de la petita vinya a tocar del mateix Hospital que ha sobreviscut a la creixent urbanització de les terres del seu voltant, convertint-se en el símbol de la supervivència de la Malvasia de Sitges. En total vuit hectàrees que serveixen per elaborar milers d’ampolles, i que durant els últims anys han arribat als nostres paladars a través de diverses propostes que, a poc a poc, s’han fet un lloc al mercat, no només local, sinó també al nacional i internacional, fins i tot assolint en algun cas èxits que fa que el nom de Sitges traspassi fronteres.

Ens referim, per exemple, a la Malvasia Seca, un vi perfecte per beure a l’hora de l’aperitiu, elaborat a partirdel cupatge de diverses anyades, després d’un lent procés de fermentació i envelliment a les antigues bótes de castanyer que té el celler. Fa uns mesos aquest vi va ser inclòs a la llista de vins Parker, amb 92 punts de 100 possibles, reconeixent així l’enorme treball, a vegades poc valorat, de l’Hospital de Sant Joan. D’altra banda, trobem el Blanc Subur, un vi jove que amb el pas del temps ha guanyat el prestigi suficient perquè se n’elaborin fins a 26.000 ampolles de cara l’any que ve, una quantitat gairebé impensable fa unes temporades. Pensat per acompanyar plats mariners, arrossos o tota mena de pastes, s’ha convertit en un vi imprescindible a les cartes d’alguns establiments de la vila.

Monemvasia, nom de la vila del Peloponès agermanada amb Sitges que li dóna nomi que ens trasllada als orígens de la malvasia, també és el nom -Monembasia en aquest cas- de l’última proposta que ha arribat de l’Hospital, a través d’un vi escumós d’alta qualitat que ha aconseguit donar prestigi al celler. I finalment, la Malvasia Dolça, el producte estrella de l’Hospital, el més genuí, aquell que segurament ens ve al cap quan pensem en la Malvasia de Sitges. Un vi dolç que, de generació en generació, ha servit en aquestes contrades per acompanyar les postres més típiques de les grans festivitats del calendari.

En definitiva, ens trobem davant de quatre productes elaborats amb Malvasia de Sitges tots ells aptes per a grans àpats, des de l’aperitiu amb la Malvasia Seca, el Blanc Subur i l’Escumós Monembasia per acompanyar els plats principals, fins a les postres amb la Malvasia Dolça. Uns productes que es poden trobar als establiments especialitats de la comarca, en restaurants, i cada cop més estesos fora d’aquestes contrades, després de ser notícia de la mà d’alguns cuiners de prestigi com l’Albert Adrià o la Carme Ruscalleda.