L’atzar va portar a Brad i Teresa Call, un exitós home de negocis nord-americà i la seva esposa, a la subcomarca del Bisaura, un indret situat al Prepirineu català a cavall de les províncies de Barcelona i de Girona, al nord de la comarca d’Osona, gairebé equidistant entre Vic i Ripoll. Aquest entorn de boscos caducifolis, rierols i salts d’aigua, prats de pastura i interminables senders i corriols, el va seduir tant que va decidir comprar el Manso de Clarella, una propietat mil·lenària, les primeres dades daten del 1245, situada dins del terme municipal de Santa Maria de Besora.
En Brad Call comenta “en la negociació de la compra de la casa no vaig regatejar ni un cèntim del preu que em demanava la propietat, però a canvi els vaig exigir que no toquessin res de com estava en el moment en que l’havia visitat”. Els marmessors que tenien cura de la propietat van acceptar aquesta condició i tan bon punt van signar la venda, van entregar les claus sense endur-se cap mena de pertinença. El somni d’en Brad era elaborar vi i ara tenia un indret, tot i que una mica singular, per poder dur a terme el seu desig.
L’espectacular reforma que va iniciar al Manso de Clarella l’any 2013 l’americà, nom amb què els autòctons coneixien Brad Call, es va fer amb industrials dels pobles propers, el que va suposar una petita revolució econòmica a la zona, tal i com reconeixia l’aleshores alcalde de Santa Maria de Besora, Camil Adam, en una entrevista a la premsa. Després de diversos contactes amb enòlegs i consultors enològics, catalans i forans, en Brad confia el seu projecte vitivinícola a Goyo Gordaliza, un enòleg amb molta experiència en l’elaboració de vins a les diverses denominacions d’origen espanyoles, com la Rioja, Ribera del Duero, Toro, Rueda, Cigales o Valdeorras, entre d’altres.
El següent pas va ser fer un estudi per veure si al Manso de Clarella, una finca situada al voltant dels 900 metres d’alçada sobre el nivell en un indret boscós de clima prepirinenc, s’hi podia plantar vinya amb una certa garantia d’èxit. Un cop fets tots els estudis, de les 25 hectàrees que conformen la propietat, van decidir plantar-ne 5 amb varietats que entenien que eren les que millor es podien adaptar a la zona i que tinguessin un cert sentit. Les escollides van ser l’ull de llebre i macabeu. També es va plantar riesling i pinot noir. En totes les varietats han triat clons poc vigorosos i de baixa producció per poder adaptar-les millor amb la climatologia i el terrer de la zona.
Aquest mes de setembre, el celler Mas Clarella ha fet la seva presentació en societat, donant a conèixer a la premsa i a prescriptors els primers vins que el projecte traurà al mercat. D’una banda s’han presentat dos vins blancs, tots dos de criança, un elaborat amb un cupatge de macabeu i riesling de l’anyada 2019 i l’altra només elaborat amb macabeu de l’anyada 2020. I per altra banda tres vins negres, dos de criança, de les anyades 2019 i 2020 i un de reserva, de l’anyada 2019, tots ells monovarietals d’ull de llebre. Els vins no estan emparats per cap denominació d’origen.
Goyo assenyala que “els nostres vins no estan definits a priori, sinó que treballem la viticultura i la vinificació en funció de com s’ha desenvolupat l’anyada”. Els dos vins blancs que tastem en primer lloc són molt diferents entre ells. El vi blanc del 2019 és un cupatge de macabeu i riesling. Fermenta en dipòsits d’inox i després es passa a bótes de roure francès on fa la criança i també la fermentació malolàctica. És el vi més diferent de tots els que tastem, de perfil modern i amb un cert record de criança oxidativa, una acidesa viva i un conjunt aromàtic marcat per les fruites cítriques i la pell de taronja i una textura untuosa el fan molt llaminer.
El blanc del 2020 elaborat només amb macabeu, donat que un ramat d’ovelles va poder accedir a la parcel·la del riesling i se’l van menjar, és un vi de perfil clàssic en la línia dels vins blancs de criança que es fan en moltes altres zones. La criança en bóta és molt marcada i domina el conjunt aromàtic del vi.
Els vins negres, els criances 2019 i 2020 i el reserva 2019, tots ells monovarietals d’ull de llebre, són vins molt ben elaborats de perfil molt clàssic. Frescos gràcies a unes bones acideses, afruitats i amb una forta presencia de les notes provinents de la criança en bóta. En aquest cas les botes que es fan servir són en un 75% de roure francès i un 25% de roure americà.
Un projecte molt interessant que té per davant el repte de singularitzar els seus vins per tal que reflecteixin la singularitat de l’indret on s’han plantat les vinyes, el Manso de Clarella.
