Masia de la Roqua Repte 2013
Sense DO
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 15 €
Tel. 610 057 071
Web: masiadelaroqua.com
El celler de la Masia de la Roqua, en realitat és la masia Can Suriol, la més gran en actiu de tot el Garraf, situada a Olivella, al bell mig del Massís. El mas està construït sobre un espadat roquer damunt un meandre de la riera de Begues, i en un cens de 1549 la casa s’esmenta com “loco vocato la roqua” (lloc dit la Roca). D’aquest origen s’escull el nom de Masia de la Roqua per al celler.
Tot i que exploten unes 30 hectàrees de vinya, de moment Jot Camps només elabora unes 2.000 ampolles l’any, repartides entre tres vins diferents, l’Ulivel·la un xarel·lo amb una petita aportació de malvasia de Sitges, el Roqua, elaborat amb un cupatge de cabernet sauvignon i garnatxa negra, i el Repte que protagonitza aquest article, un monovarietal de sumoll.
Justament el nom de Repte respon al que representa per a Jot Camps l’elaboració d’aquest vi, que ha aconseguit elaborar després que a la família s’arribés a plantejar-se d’arrencar els vells ceps de sumoll plantats el 1947, i per tant, poc productius, a més de tractar-se d’una varietat poc apreciada, malgrat ser la que històricament és la més representativa del raïm negre penedesenc.
I la veritat és que vista l’experiència de tastar altres vins negres elaborats amb sumoll, qui signa aquesta columna tenia certa por: el sumoll té tendència a ser molt rústec, herbaci, verd i astringent. No s’ha d’oblidar que va ser la pròpia DO Penedès qui va decidir el 1969 excloure aquesta varietat d’entre les autoritzades, justament per la baixa qualitat general dels vins que se n’elaboraven.
Però les coses han canviat i qui a hores d’ara elabora un vi de sumoll no ho fa amb la intenció de fer el màxim de quilos i litres possibles, sinó al contrari, com en aquest cas, es tracta de fer petites produccions de vi de qualitat de vinya mimada i baixa producció.
Una sola bóta… i de castanyer!
I val a dir que és un producte sorprenent. Se n’elabora només una bota, unes 270 ampolles, perquè justament fermenta en una bóta de castanyer i posteriorment acaba de fer una criança de vuit mesos en bóta de roure francès.
El color és d’intensitat mitjana, granat rogenc, amb el voraviu de robí i reflex encara lleument blavós. Per apreciar les aromes necessita un breu període d’oxigenació -segons Jot Camps, el sumoll sempre li surt una mica reduït, però diu que és un tret de la varietat, no una característica de l’elaboració-. Doncs això, passats uns minuts i removent bé la copa, s’aprecia fruita vermella fresca i alhora llaminera, notes herbàcies agradables i de sotabosc mediterrani, llorer, resina de pi i farigola, i notes finals de tinta xinesa (això ho entendran bé els que encara vam fer dibuix tècnic amb tiralínies i tinter).
Però el millor és sens dubte a la boca, on no hi ha gens de la rusticitat i el verdor que sovint hi ha als negres de sumoll. Val a dir que l’anyada 2013 va afavorir una maduració completa del raïm, i que el del 2012, que va ser un any més complicat pel que fa a la viticultura, és més verd. És, doncs, dens, amable i llaminer, tot i que amb un final amb un punt d’astringència elegant.
Una gran mostra de fins on es pot arribar amb sumoll, interessant per als qui vulguin gaudir d’aquesta varietat autòctona gairebé desapareguda i també altament recomanable per als qui, senzillament, vulguin gaudir d’un gran vi amb el valor afegit de l’originalitat.
