El ‘Master of Wine’ valencià Pedro Ballesteros, el més veterà dels cinc ciutadans espanyols que tenen aquest distintiu excepcional del món del vi, ha estat duríssim amb els vins de l’Estat. En una entrevista al diari ‘ABC’, que ha concedit com a prèvia per a la publicació del seu nou llibre ‘Comprender el vino’, el MW ha comparat la producció vinícola espanyola amb “els xinesos abans, que venien tot allò barat”, especificant que “més de la meitat” del vi que es fa a l’estat espanyol és “d’una qualitat molt baixa o mediocre”.
Després ha puntualitzat que es referia, especialment, al preu. “Venem a l’exterior vi barat”, ha afirmat, en comptes d’optar pel que faria ell, “un objectiu” de “50-50-50″: que almenys cinquanta marques venguessin 50.000 ampolles a més de 50€. Això, creu, és la marca d'”un país de primera”. A dia d’avui, diu, nomes ho compleix la mateixa marca que fa 50 anys: Vega Sicilia. El problema, considera, és que dels vins cars i bons hi ha “produccions molt baixes” que no serveixen “pel mercat global”.
L’Estat, afirma, té “algunes de les empreses més eficients del vi en gammes baixes” i “grandíssimes empreses a les gammes altes”, però considera que el sistema “no permet” que hi hagi aquesta gran producció de vins excel·lents. El problema, diu són les cooperatives, que a altres països fan vins de luxe i que a Espanya en general, en canvi, no ho fan.
Tot i aixó, Ballesteros concedeix que el vi d’ara és “infinitament millor que fa 50 anys” i que està “en el millor moment de la seva història” però que cal “aspirar a més”. Que hi hagi “vins fins”, és a dir, amb “cognom”. Que tothom sàpiga d’on venen qui els ha fet i quant de temps fa, perquè siguin consumits per “gent amb recursos que, a més, vol que altres sàpiguen que el prenen”.
El Master of Wine també és molt crític amb la idea de terroir. Per a ell, el primer és “el client”, perquè sense ell “no hi ha terroir que valgui”. De fet, recorda, alguns dels millors són a Iran i Afganistan, on hi ha algunes de les vinyes més velles del món, però no se n’aprofita res. Així, si bé dóna importància a la terra, reivindica els professionals que fan, comuniquen i venen el vi, que són molt més importants, més enllà del “rotllo romàntic” del terroir.
Unes declaracions contundents d’un dels entesos en vi més importants del món.
