Vista d’una de les terrasses de Borda Sabaté.">

A les abruptes valls d’Andorra ja fa uns anys que es poden trobar feixes de vinya cultivada, a alçades de més de 1.000 metres, entre cims nevats i unes vistes impressionants. Quatre cellers d’una nova generació d’elaboradors de vi d’alçada es troben a Sant Julià de Lòria, creant vins en unes condicions difícils i amb una singularitat molt especial en cada cas.

Si ens preguntem perquè els enòlegs s’estan introduint en paisatges tan extrems i aparentment sense esperança, la resposta passa indubtablement pel canvi climàtic i els projectes personals de noves generacions emprenedores i compromeses amb l’entorn.

I si encara continuem sense trobar-hi el sentit, des de fa tres anys, a Sant Julià s’organitzen visites enoturístiques i unes jornades de microproductors de vi durant l’últim cap de setmana de novembre. Una oportunitat única que ja es consolida per conèixer i degustar les exclusivitats de petits cellers especialitzats d’Europa. Enguany, 52 cellers d’Andorra, gran representació del sector català, la resta de l’estat, Portugal, França i Hongria, s’han exhibit a l’envelat de la plaça de la Germandat del centre lauredià. A més, s’ha comptat amb dues taules rodones amb grans experts internacionals del món del vi.

El Priorat, un model a seguir:

Les jornades de microproductors s’encetaven dissabte amb un col·loqui que reunia la nova generació d’enòlegs del Priorat, encapçalada per Marc i Adrià Pérez de Les Cousins i Cims de Porrera, Albert Costa del celler Vall-llach i Olivia Bayés de Marco Abella i el seu enòleg José Luis Ruiz. Una taula moderada per l’enòloga i periodista M. Isabel Mijares, on es va explicar i compartir coneixements d’aquests exponents del Priorat que treballen amb pràctiques respectuoses a la vinya i els seus vins són àmpliament reconeguts per les altes qualitats.

Una de les claus per treure la màxima qualitat a una regió tan difícil com el Priorat, per les diferències climàtiques entre els pobles i el sòl de llicorella, tan sofert però exclusiu a la vegada, ha estat compartir el coneixement. Bé, per entendre i comprendre els vins i possibilitats del Priorat, bé per créixer i fer marca Priorat. Ho han après de la generació anterior, la dels seus pares o els revolucionaris que van apostar per la regió com René Barbier, Josep Lluís Pérez, Álvaro Palacios, Lluís Llach i Enric Costa, entre d’altres, i ho demostren amb la seva feina i explotant un model d’enoturisme que ensenya l’entorn privilegiat i extrem del Priorat. Si obtenir “raïm” dels ceps que creixen de les pedres de pissarra blava ja és gairebé un regal, elaborar el vi amb el mínim intervencionisme és un deure, apunten els Pérez, Costa i Bayés.

Col·loqui amb els joves enòlegs del Priorat de Cims de Porrera / Les Cousins, Vall-llach i Marco Abella.

">

Les oportunitats d’internet, distribució, mercats locals i el paper de les institucions públiques per als microproductors:

La presència de periodistes internacionals crida l’atenció cada edició de les trobades d’Andorra. En una taula col·loqui liderada per Pedro Ballesteros MW, l’únic Màster of Wine de l’Estat que va ser convidat en aquesta tercera ocasió la trobada i saló de vins, Christofer Cannan del celler Clos Figueras al Priorat i fundador de l’empresa Europvin de distribució internacional de vins fins, els periodistes Emanuele Pelluci (Itàlia) i Alexandre Truffer (Suïssa), i de moderador, el periodista José Luis Murcia.

Cannan defensa que sense notorietat no hi ha distribució. Crear un celler sense tenir en compte la distribució és un error. I internet és clau en aquest procés però sense obviar la distribució tradicional, la figura de l’intermediari a l’hora de vendre és fonamental. En aquest sentit, Ballesteros incideix amb la línia exposada a la taula anterior del Priorat, en el fet que els microproductors no són competidors, sinó que han de ser cooperatius. L’important de la microproducció és que el valor afegit està a la mateixa terra i vinyes, i la clau en associar-se per aconseguir més força i visibilitat, com també sosté Pellucci. Truffer aportava al col·loqui que el discurs dels microproductors és molt més interessant que el simple fet de vendre un vi blanc o negre. Conèixer que hi ha darrere d’un vi, la seva particularitat, la seva història, comunicar tot això és molt important. El paper de les institucions públiques està per ajudar a la promoció de la regió i l’assessorament, però no són responsables de les qualitats. Ballesteros apuntava per la casuística d’Andorra que no els cal una DO però sí que vetllin per l’associacionisme per donar-se a conèixer.

Col·loqui amb experts del món del vi: José Luis Murcia,

Pedro Ballesteros, Christofer Cannan, Emmanuele Pellucci i Alexandre Truffer.

">
Els secrets del vi andorrà es revelen en propostes enoturístiques:

Les vinyes verdes de Casa Beal segueixen el paisatge

muntanyenc i el fons de Sant Julià de Lòria.

">

Els vins d’alçada són d’expressions molt singulars. Sense l’alta graduació alcohòlica que fàcilment es troba en els vins de climes més càlids, els vins andorrans són frescos i elegants. A més, hi ha un munt d’estils per triar:

-Borda Sabaté 1944 són els primers en apostar per l’enoturisme en aquest terreny tan poc acollidor i amb tots els seus inconvenients. Un desafiament digne que fonamenten amb les troballes enològiques a la zona que daten del segle X, quan el delme es pagava amb quilos de raïm (i no litres de vi). Cultiven varietats que suporten bé el clima fred com el riesling, amb el que elaboren el vi blanc Escol, i també les negres sirà, cornalin i merlot, pel vi Torb. Ofereixen visites en 4×4 per descobrir les seves 12 terrasses i experiències gastronòmiques en els seus restaurant i celler inaugurats el 2010.

-El Celler Mas Berenguer té una masia situada al Pui d’Olivesa de Sant Julià de Lòria, que ha pertanyut a la mateixa família des de l’any 902. El nou celler creat l‘any 2011 cultiva vinyes joves de les varietats pinot noir, chardonnay i sauvignon blanc amb que elabora els vins blancs “Tancat de Rocafort”, “Cortó Carlomagno” i els escumosos “902”.

-Casa Beal a Nagol, per una banda van ser els pioners en plantar vinya a Andorra i, per altra banda, són els últims cada any a collir el raïm. Les veremes tardanes als últims mesos de l’any asseguren que el raïm estigui a temperatures sota zero i elaboren el vi de gel “Cim del Cel” de la varietat gewürztraminer. La visita a la finca és d’excepció on també es podran conèixer els altres projectes de conreu de tabac, el cultiu de tòfona negra o l’elaboració de mel.

-I a dos quilòmetres de Sant Julià es troba el poble d’Auvinyà i el celler de Casa Auvinyà. Paciència, caràcter i tota la dedicació de la família Tor perquè la “natura s’expressi en forma de vi” estan donant els fruits de la finca situada a més de 1.200 metres d’altura. Vins molt marcats per les anyades i que els encoratja a treure edicions limitades de vins negres “Evolució Pinot” i “Evolució Syrah”, així com pel vi blanc “Imagine”, un cupatge de viognier, pinot gris i albariño. Les visites al seu celler tenen un tracte molt proper i aviat oferiran una oferta d’allotjament per gaudir de manera molt especial l’entorn i fer única l’experiència enogastronòmica a les seves vinyes.

El suport institucional al producte de proximitat i l’oferta enoturística

El celler La Vinyeta al saló de vins d’Andorra



">

La trobada va cloure diumenge, amb un dia de força afluència de públic assistent, i ple d’activitats ideades per degustar productes exclusius com el tast dirigit del vermut Rojo Fusión creat per Miró i el xef Paco Pérez, i els showcooking d’arrossos organitzat pel ‘Centre Superior d’Hostaleria Mediterrani’, que s’establirà al Principat d’Andorra el proper gener de 2016.

La tercera edició de la fira suposa una consolidació de l’esdeveniment, que serveix per reunir el món de l’enologia i a la vegada promocionar el turisme enològic i els quatre cellers de Sant Julià, segons explica la cònsol major, Montserrat Gil. El ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, sosté que la iniciativa nascuda a Sant Julià és un referent més enllà d’Andorra i està content per aplegar any rere any un nombre creixent de microproductors i d’assistents. La voluntat de les institucions és que l’enologia acabi sent també una oferta més d’Andorra i que complementin els esdeveniments gastronòmics.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa