Les Escoles Agràries de Catalunya acaben un curs atípic condicionat pel coronavirus. Les classes virtuals no poden suplir el contacte amb la terra, ni amb la la vinya, ni amb el celler, imprescindible en aquest tipus de formació. Però així i tot s’han buscat les maneres per adaptar-se a una realitat que els ha caigut a sobre de cop, com a tothom.
De les catorze Escoles Agràries de Catalunya que depenen del Departament d’Agricultura, n’hi ha dues específiques dedicades a la viticultura i a l’enologia, són l’Escola Agrària de Gandesa i l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech que tothom coneix com l’Escola Espiells. Una a la Terra Alta i l’altra al Penedès.
Tot i que les dimensions són molt diferents, a Gandesa hi ha 30 alumnes i a Espiells 120, la voluntat és exactament la mateixa: formar els futurs viticultors que s’encarregaran de tirar endavant els cellers catalans i oferir també els cursos de Formació Contínua per aquells professionals que ja estan en actiu però que es volen reciclar o explorar noves matèries. Aquests nous viticultors que surten d’aquestes escoles són complerts, saben encarregar-se de la vinya, però també d’elaborar un vi i fins i tot de vendre’l.
El proper 2 de juny s’inicia el període de preinscripció per aquestes escoles, per un curs que no se sap encara ben bé com serà. D’entrada aquest l’han acabat suplint les classes presencials per telemàtiques i les pràctiques que havien de fer els de primer curs es passaran a segon. Els que més hauran patit són els alumnes del segon curs del cicle de grau mitjà que segurament no podran fer la part pràctica que hi havia prevista i que en la mesura de les possibilitat s’intentaria compensar.
A dia d’avui, i segons dades fetes públiques aquesta mateixa setmana, un 76% dels alumnes d’aquestes escoltes torben feina relacionada amb els seus estudis i d’aquests un 64% és feina fixa.
El Cap de Servei de Formació Agrària del Departament d’Agricultura, Joan Salvador Minguet, explica a Vadevi que en general la inserció laboral dels alumnes que han cursat aquests estudis és prou alta, el que suposa un bon atractiu per inscriure-s’hi, però a més a més vaticina que “el coronavirus ens retornarà alumnat tal com va passar amb la crisi del 2008, per exemple o en altres episodis de recessió econòmica”.
Pau Martí, el director de l’Escola Espiells no té clar que hi pugui haver un repunt en les inscripcions als cursos de l’escola, però sí que creu que aquesta crisi ha servit perquè la gent torni a donar importància i valor als aliments. “Els que estem en el sector ho veiem molt clar, però en entorns urbans el sector primari es veu molt de lluny”, explica a Vadevi.
Sigui com sigui, després d’haver aplicat amb màxima diligència els criteris imprescindibles per poder acabar el curs en condicions, ara toca pensar en l’any vinent. Des de l’Escola Agrària de Gandesa, Antoni Cutrona, el seu director, afirma que els alumnes enguany quedaran una mica coixos “els nostres alumnes fan un vi i segueixen tot els procés des de la verema, fins a la venda, passant per l’elaboració, o el disseny de l’etiqueta i enguany la part de presentació del vi no l’han pogut fer amb normalitat i al final ho hem resolt en format vídeo. Volem que toquin de prop totes les fases. De fet ens presentem als Premis Vinari i l’any 2018 vam aconseguir una premi de Bronze. Volem que els alumnes vegin com se situaria el seu producte al mercat”.
Cutrona assegura però que de cara a l’any vinent per que fa al nombre d’alumnes no tindran problema perquè són 15 per classe i de fet en algunes matèries es fan dos grups. La resta de la part pràctica que serà la més problemàtica s’adaptarà per mantenir la distància de seguretat i evitar així possible contagis. Però cal que els alumnes toquin la terra amb les mans, diu el director de l’Escola de Gandesa, “és com si a un cicle formatiu de mecànica no es toqués cap motor. No tindria sentit”.
!--akiadsense-->
Del mateix parer és Pau Martí de l’Escola Espiells que és taxatiu: “no contemplem l’opció de fer-ho telemàtic”. La part pràctica és un pilar d’aquesta formació, recorda. “Cal que els nostres alumnes tinguin un bon nas i un bon paladar per tastar i un bon ull analític per mirar-se els ceps, sense això no podran fer bé la seva feina” . I afegeix que amb tota probabilitat reduiran els grups fins a 15 alumnes.
Així les coses aquests centres educatius es preparen per rebre els nous alumnes d’un sector que a Catalunya té 728 establiments, la majoria cellers, que ocupa a 6.987 treballadors, un 8% del total de treballadors de la indústria agroalimentària i que mou un volum de negoci de 1.920 milions d’euros.
Una formació que els prepararà per una feina no sempre gratificant i mai prou ben pagada es lamenta Joan Salvador Minguet, “no és una feina fàcil. Vius mirant cap al cel per mirar si plou, i mirant cap a terra per comprovar si la vida creix. No hi ha horaris i tampoc està molt ben pagada, i clar, això no ajuda a dignificar la professió i em sap molt de greu”.
Martí de l’Escola Espiells va més enllà i afirma que “aquest és un ofici que requereix vocació. Si no la tens no la pots fer. Ho has de portar molt endins, perquè és dur, sense horaris i no està especialment ben retribuït”.
Malgrat tot això, per Minguet encara hi ha situacions que no tenen explicació, “per facilitar la campanya de recollida de la fruita, per exemple, em consta que s’ha obert l’opció a gent que s’ha quedat sense feina, com cambrers, per exemple, i no volen treballar al camp. S’estimen més no tenir feina que treballar al camp. No ho puc entendre si no tenen ni un ingrés”.
Del 2 al 8 de juny, es duran a terme les preinscripcions als cicles de grau mitjà de formació professional, i del 10 al 17 de juny als cicles de grau superior.
