!–akiadsense–>
La majoria del món anglosaxó, que és principalment el públic de la revista Decanter,coneix els vins negres catalans i ara amb l’article de MIquel Hudin, poden conèixer també que els vins balncs que es fan aquí estan a la mateixa alçada.
La revista va encarregar aquesta tardor a Hudin que fes un article sobre aquest tipus de vins. En va tastar fins a 200, però com que la revista és en paper “em trenca el cor perquè l’espai de maquetació només em permetia posar 12 referències i 6 cellers destacats”, diu el que és també col·laborador de Vadevi.cat.
“Un cop vaig constatar l’altíssima qualitat, vaig pensar que la resta de vins també els havia de publicar i ho he penjat al meu web perquè era una llàstima que tot es quedés només amb 12 referències”, afirma el sommelier.
Per fer la tria dels que finalment han aparegut a Decanter, els vins s’han puntual i els que tenien més punt són els que s’han publicat. Diu Hudin que la paraula “tops” és molt perillosa perquè què vol dir “top” es pregunta el sommelier “per la meva sogra serà una cosa i per algú molt expert en serà una altra, per tant, cal anar en compte. És delicat”.
A més recorda que en tot moment ha tingut molt clar quin és el públic a qui va dirigida la revista i pels anglosaxons la DO Alella o la DO Pla de Bages no són molt conegudes, però “fan vins blancs molt bons. O per exemple, és un tipus de públic que assumeix que al Penedès es fan vins blancs i al Priorat negres i desconeix que per exemple, a aquesta DOQ un 6% ho són de blancs”.
Així les coses a l’article, els vins que hi apareixen més ben puntuats són Taleia de Castell d’Encús, La Calma de Can Ràfols dels Caus i Cultivare de Domènech-Vidal.
Després de tastar 200 vins la principal conclusió d’Hudin és que “la qualitat és immillorable, que l’evolució en els últims 10 anys és excepcional i que el canvi climàtic es nota molt en les estratègies dels viticultors que es troben cada vegada plantant les vinyes a més altura per evitar l’increment de temperatura i mantenir la qualitat”.
