L’Institució Catalana d’Estudis Agraris, ICEA -filial de l’Institut d’Estudis Catalans- està d’aniversari: aquesta setmana ha celebrat el vint-i-cinquè aniversari de la secció de viticultura i enologia en el marc d’unes jornades que han donat veu a al sector a través de diverses presentacions, conferències i tast de vins.
Entre les intervencions, es va poder escoltar Miquel Palau, director tècnic d’Abadal, parlant del seu projecte i també del territori del Bages, Carles Andreu conversant detingudament sobre el trepat; o Anna Espelt, que va centrar la seva xerrada en les vinyes velles de l’Empordà. La recuperació de varietats o l’impacte del canvi climàtic en el sector vitivinícola també van tenir el seu espai a través de la veu de Mireia Torres, Jaume Gramona o Pere Guilera, i la replantació de la vinya i el vi a Barcelona es va compartir a partir de l’experiència de Pau Moragas de la Cooperativa l’Olivera.
Com a tret de sortida, unes paraules del coordinador de la secció, Josep M. Puiggròs, satisfet per la feina d’aquest quart de segle; i com a conclusió de la jornada, la professora de la Facultat d’Enologia de la URV, i membre de la secció des de gairebé els inicis, farà una vintena d’anys, Montserrat Nadal, va guiar un tast de diverses referències catalanes, de vins tranquils i alguns escumosos. Nadal atén el Vadevi i comparteix algunes reflexions de la jornada i de la importància de la tasca que duu a terme aquesta secció.
- Felicitats! Vint-i-cinc anys es diuen aviat. Com es gesta, i amb quins objectius, aquesta secció específica de viticultura i enologia?
Va néixer en el marc de l’ICEA per encarregar-se específicament d’aquells aspectes que tenen a veure amb la viticultura i l’enologia. I en aquest sentit, des dels seus inicis ara fa 25 anys, sempre sota la coordinació de Josep M. Puiggròs, que promou i col·labora en estudis específics sobre les varietats autòctones catalanes i organitza activitats per fer divulgació a partir de jornades tècniques, conferències, cursos i tallers o visites a regions del vi. I també n’edita diverses publicacions al respecte.
- De fet, una de les tasques originàries ha estat l’organització de jornades i publicació de volums sobre varietats de vinya donant veu a experts en la matèria.
Així és. Aquesta ha estat una de les grans tasques que ha dut a terme la Secció al llarg de la seva trajectòria. Hi ha publicacions sobre la sumoll, la malvasia, les garnatxes (blanca, negra, peluda…) ha donat molt de contingut i n’ha permès editar més d’una. El cert és que les publicacions tenen molt de valor perquè estan fetes a partir d’experiències i investigacions de persones molt vinculades amb el territori o producte determinat, i el resultat és d’una gran riquesa per al sector. És un material divulgatiu molt ampli i ric.
- En els orígens de la Secció també hi ha hagut visites a territori, organització d’esdeveniments i jornades tècniques i un element important: la suma de sinergies entre actors de l’educació i la investigació, com universitats o centres formatius.
En els inicis de tot plegat, el coordinador Josep M. Puiggròs va fer diferents reunions amb INCAVI, IRTA, amb universitats, centres de recerca…, per tal de crear sinergies que permetessin estar al costat del sector i donar suport en compartir coneixement entre actors d’un sector productiu que té com a tret comú el valor que donen a la terra. L’equip que confirma aquesta secció, format per una vintena de persones, ha organitzat visites a territori, s’ha reunit amb les DO, hi ha compartit xerrades sobre tendències; i alhora, ha acompanyat estudiants dels nostres cicles a conèixer cellers i veure aplicacions pràctiques a la teoria adquirida sobre viticultura i l’enologia – així, per exemple, vaig conèixer la seva feina i m’hi vaig sumar.
- Quina valoració en feu, d’aquesta entitat i secció, passat aquest primer quart de segle de vida?
Penso que s’han de destacar moltes coses d’aquesta trajectòria i de l’entitat en sí. D’entrada, que és sense ànim de lucre i que en formen part persones que lliuren de manera altruista el seu temps i coneixement; i a més a més, crec que és d’una importància cabdal la transferència de coneixement que ofereix per tal que totes aquelles veus autoritzades, expertes o que han estudiat alguna cosa en profunditat, arribin a les persones que han d’arribar. Sovint, molts d’aquests estudis queden sense repercussió, i el cert és que organitzar activitats per fer de pont, és molt important i té un enorme valor.
A més a més, ha deixat un llegat en forma de publicacions molt gran, a part dels estudis de les varietats, també el llibre Raïms, les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins -de gran importància perquè reuneix en un únic volum la part històrica, agronòmica, ampelogràfica, fisiològica i enològica i de tast de les varietats de raïm- i continua sumant sinergies i col·laboracions amb entitats relacionades, com la que actualment hem establert amb el VINSEUM en suport a un projecte d’estudi de varietats autòctones citades a Catalunya.
