!--akiadsense-->
El celler Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes acaba de treure al mercat la segona anyada del seu vi Jeronimus (DO Penedès), un vi que permet al celler posar en valor el seu llegat històric.
Jeronimus ha fermentat en un cup de pedra del segle XV, utilitzat pels monjos jerònims a la mateixa propietat. A més, la segona anyada d’aquest vi emmarcat a la subzona Massís del Garraf estrena a la seva etiqueta la indicació que és un vi ecològic i apte per a vegans.
Elaborat amb garnatxa i sirà de les vinyes Mas de les Catalunyes de la seva propietat familiar de Sant Pere de Ribes, el Jeronimus 2016, vi de pedra del 1413, fermenta en un cup de pedra de l’any 1413 i es cria en àmfores de fang de 700 litres durant al menys mig any. Segons la directora tècnica del celler, Marta Estany, aquest vi d’edició limitada és “aromàtic, modern, fresc i encisador”. I el director del celler, Joaquín Gay de Montellà, afirma que “amb aquest vi hem volgut mantenir l’essència del vi que van fer a casa nostra a l’edat mitjana els monjos jerònims”, i afegeix que “el cup de pedra on fermenta i l’àmfora que l’arrodoneix, donen especial complexitat a un vi únic”.
Torre del Veguer té una llarga trajectòria històrica, amb orígens medievals. L’any 1359 Pere IV d’Aragó i III de Catalunya va manar censar tots els territoris catalans. En aquest cens es va recollir ja que a la comarca de Vilanova, concretament a Sant Pere de Ribes, es troba la Quadra d’en Cortey (un conjunt de 8 cases d’estructura medieval), regentat per Guillem de Cortey. Uns anys més tard va traspassar la Quadra d’en Cortey a Genís Almogàver, noble de Barcelona. El 1413 Bertran Nicolau (mercader barceloní) va obtenir l’autorització del Papa Benedicte XIII per a la fundació d’un monestir de frares Jerònims en terres del Penedès. Va arribar a un acord amb Genís Almogàver per adquirir la Quadra d’ en Cortey, amb totes les terres, homes i dones que hi visquessin. Les vuit cases van ser habitades per com a mínim cinc frares provinents del monestir jerònim de Cotalba (València) i dos frares del monestir jerònim la Vall d’Hebron.
Al cap duns anys, els jerònims van vendre la casa a Blas de Castellet, i es van traslladar a un altre lloc més favorable per a la comunitat, argumentant la falta d’aigua i llenya, indispensables per viure. El 1601 Frederic d’Avinyó va heretar la casa i va obtenir la Vegueria de Vilafranca (institució d’origen medieval sobre un territori en la qual la potestat absoluta recau en una única figura: ‘el Veguer’). A partir d’aquest moment la casa passa a denominar-se Torre del Veguer. Ja al segle XIX, la propietat passa de mà en mà de diferents famílies i no va ser fins a 1878 quan Miguel Ángel Desmassiéres ven la Torre del Veguer a Josep Ferrer Vidal, primera generació de l’actual família propietària.
