!--akiadsense-->
“Els productors i elaboradors de vins catalans tindran més seguretat jurídica per encarar millor els reptes de futur, treballant amb unes normes clares, concises i conegudes per a tothom. Amb la nova llei vitivinícola catalana ens ajustem a tots els canvis de la legislació europea”. Així ho ha anunciat la diputada d’ERC Lluïsa Llop, ponent relatora de la llei vitivinícola que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda per unanimitat, gairebé tres anys després que comencessin els tràmits d’aquest projecte de llei impulsat per la consellera Meritxell Serret abans de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La llei, aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris, té per objecte ordenar el sector de la vinya i el vi i adaptar-la als canvis introduïts per la normativa europea, substituint la llei del 2002 i codificant en una sola norma un plec de decrets dispersos que deixaven buits legals en aquest sector.
Els seus àmbits d’aplicació són les vinyes destinades a la producció de raïm de vinificació plantades a Catalunya, l’elaboració i la comercialització de vi, el sistema de protecció de l’origen i la qualitat dels vins, els operadors vitivinícoles, la inspecció i el règim sancionador en la matèria i les competències dels òrgans administratius. En aquest sentit, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) actuarà com a autoritat competent per verificar les denominacions d’origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides.
En nom del PSC, Òscar Ordeig ha volgut reconèixer el treball del sector vitivinícola català, i ha assegurat que la llei “és un pas endavant”, si bé “no ho resoldrà tot”. Aposta per una llei que “enforteixi allò que es fa bé en un context de molta competència a Espanya i internacional, aspirant a comercialitzar els nostres vins en mercats emergents on no hi som”. Ordeig ha dit que el PSC segueix apostant per les DO i el paper de l’INCAVI: “Hem d’apostar per la qualitat i la innovació, posant en línia els centres de recerca, les universitats i les grans empreses elaboradores per millorar els nostres productes, perquè d’aquesta manera també evitarem el despoblament i caminarem cap a un model de país equilibrat i sostenible”. El diputat socialista ha remarcat que el seu grup parlamentari ha aconseguit incloure ajudes per a la producció del vi de muntanya i l’ús del tap de suro, producte de proximitat perquè Catalunya és una de les grans productores d’Europa.
El diputat dels Comuns Marc Parés ha insistit que el vi “és i serà un vector clau en la relació entre el medi natural i la societat, un agent transformador del paisatge, per això aquesta llei és important perquè continuï essent així. Certament, la llei arriba tard, però no deixa de ser una llei important per al país”. Parés ha recordat que l’objectiu inicial de la llei era estrictament jurídic, d’adaptació a la normativa europea, però finalment “ha anat molt més enllà”: “Es posa en valor la tasca de la nostra pagesia i situa al centre l’INCAVI com a autoritat competent i que habilita el departament d’Agricultura per a inspecció, un fet que no treu pes a les DO, sinó que és l’administració qui vetlla pel control d’un bé comú que és el sòl”, ha remarcat Parés, que remarca la importància que la nova llei reguli també l’enoturisme, un sector vital per a l’economia catalana. “És una llei de futur que el país necessita”, ha conclòs el diputat dels Comuns.
Per part de Ciutadans, Francisco Domínguez ha celebrat el consens dels diputats en aquesta llei, però ha demanat a l’executiu català que doti de més pressupost la conselleria d’Agricultura, si és que el Govern aposta realment pel sector primari. Al seu entendre, la llei ha de servir per fomentar un sector que permet “combatre el despoblament i l’envelliment, perquè no hi ha relleu generacional”. El diputat taronja també ha lamentat que la llei no sigui tan ambiciosa com caldria esperar, però ha celebrat que reordeni el sector i compacti en una sola normativa les regles del joc del vi català.
La diputada Natàlia Sànchez (CUP) ha reconegut que la seva formació, limitada per només quatre escons, no ha pogut prioritzar la seva participació en aquesta llei, que entén com a “molt tècnica”. Amb tot, ha remarcat que la supressió de les limitacions per a noves plantacions per mantenir els nivells de qualitat implicarà que “les DO tindran plena llibertat, de manera que es liberalitza el mercat del vi i això pot provocar que es facin proves amb noves varietats de vinya. Pot ser positiu si es fa d’acord amb el sector, però cal estar amatents”, ha explicat Sànchez. La diputada també ha demanat que “es garanteixi la viabilitat del sector reconeixent la tasca de la pagesia, que no rep un preu just pels productes”, i que es tinguin en compte les conseqüències del canvi climàtic.
En nom del PP ha pres la paraula Esperanza García: “Gran part de la nostra història té a veure amb el vi, però el vi també té a veure amb la cultura, el respecte, els amics… hem de protegir aquest patrimoni, perquè exportem un 75% de la nostra producció i cada vegada és un producte millor”, ha dit. I adreçant-se a la consellera Jordà, li ha demanat que no es deixi arrossegar per “prejudicis ideològics” i no pensi només en les cooperatives sinó també en les grans empreses. García, però, ha remarcat que caldria sumar esforços amb altres territoris de l’Estat, perquè al seu entendre, els vins catalans tenen els mateixos problemes que els manxecs o els de la Rioja, i s’ha preguntat si la “híper-regulació” és bona per al sector. I ha demanat també a la consellera que “no acabi deixant la llei al calaix un cop aprovada i que la desplegui”.
En nom del grup republicà, la diputada Lluïsa Llop, ponent de la llei, s’ha felicitat per una llei “necessària i estratègica” per a l’economia catalana, on el 45% dels vins i el 65% del cava va a exportació. Aquesta llei, remarca la diputada d’ERC, “fa desaparèixer la inseguretat jurídica que es podia tenir tenint diverses normatives, i dona rang legal al registre vitivinícola de Catalunya”. Llop també ha posat en valor l’aportació de la trentena de compareixents de la ponència que ha creat la llei, així com l’adaptació de la norma a la lluita contra el canvi climàtic. “Una feina ingent que ha incorporat els coneixements de molta gent”, ha remarcat la diputada.
Finalment, Eduard Pujol, en nom de JxCAT, ha celebrat que “s’ha posat al dia una llei en el terreny de joc europeu, de vegades poc permeable a les nostres necessitats, però Europa és un gran aliat, que quan plou, s’obre, ens protegeix i s’ajuda”. Pujol ha remarcat que “és una llei de tots, amb un consens entre grups parlamentaris i agents del sector, sovint amb interessos i punts de vista diferents. Tothom ha renunciat a coses, però tothom ha posat les seves línies vermelles, i al final ens n’hem sortit”, ha dit Pujol, que ha reconegut que “aquesta llei no ho arreglarà tot, si bé és necessària i inajornable”. El diputat de JxCAT ha demanat “una anàlisi rigorosa per saber on hem de posar el límit entre el control i la llibertat creativa i les noves maneres de produir i elaborar”.
