!–akiadsense–>
L’evidència més antiga de vinifcació en el món s’ha trobat en uns fragments de ceràmica excavats en dos assentament neolítics ubicats a 50 km al sud de Tiflis, la capital de Georgia segons informa Nathional Geographic.
Les anàlisis dels fragments ceràmics, que han fet científics de la Universitat de Pensilvània, demostren que 6.000 anys abans de crist ja es feia vi, entre 600 i 1000 anys abans de les dates que es donaven per bones fins ara. L’evidència química de vi més antiga era del 5400-5000 aC de la cadena montanyosa de Zagros a Iran.
Els mètodes d’extracció química més recents han confirmat la presència d’àcid tartàric, el component característic i distintiu del raïm i dels vi, a més de tres àcids orgànics associats, el màlic, el succínic i el cítric, en el residu recuperat de vuit gerres grans, segons descriur l’estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences”>.
!–akiadsense–>
“Pensem que es tracta de l’exemple més antic de domesticació de raïm euroasiàtic silvestre exclusivament per a la producció de vi” afirma Stephen Batiuk, de la Universitat de Toronto i coautor de l’estudi. “La nostra investigació suggereix que la viticultura va vtivinicultura va ser una de les primeres adaptacions de l’estil de vida neolític quan es va difondre pel Caucas” diu Batiuk. que s’imagina una antiga societat en la qual la ingesta i l’oferta de vi formava part de tots els aspectes de la vida: en la pràctica mèdica i en les celebracións especials, des del neixement fins a la mort, brindar era una activitat comuna.
