!--akiadsense-->
Les ostres arrissades del Delta de l’Ebre són un producte únic, fresc, saborós, molt saludable i, contràriament al que sovint es pensa, molt assequible! Tot i que des de sempre han estat considerades com un producte de luxe, el cert és que les ostres del Delta de l’Ebre costen menys d’un euro la peça. A més, per si fos poc, són producte de temporada i de proximitat. Així que prejudicis a banda i a gaudir d’aquest deliciós mol·lusc!
Existeixen al món dues principals varietats d’ostres: les ostres planes i les ostres còncaves. Aquesta última varietat és la que es cultiva al Delta de l’Ebre, exclusivament a les badies dels Alfacs i del Fangar, i es caracteritza per tenir un sabor molt més intens. Les ostres s’alimenten de plàncton, algues i altres partícules dissoltes a l’aigua de mar, i és per aquest motiu que les propietats de l’aigua on creixen són determinants en el seu sabor final. Les badies del Delta de l’Ebre són úniques per la seva riquesa en nutrients i fitoplàncton, trets que li donen un sabor característic i d’una alta qualitat.
“A les badies del Delta de l’Ebre hi ha un perfecte equilibri entre aigua dolça i aigua salada. És per això que les ostres tenen un gust tan especial. Quan menges una ostra del Delta el primer que notes és el seu intens gust de mar, d’aigua salada, però si vas assaborint, t’adones que al final té un gust d’aigua dolça. Per això són úniques les nostres ostres”, explica a Vadegust Agustí Bertomeu, propietari de la musclera i ostreria L’Avi Agustí, productora d’ostres des de fa més de trenta anys.
A més, l’elevat contingut en fitoplàncton de les aigües de les badies del Delta permeten que aquest mol·lusc creixi molt ràpidament. Segons el gerent de Fepromodel (Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre), Gerardo Bonet, molt més de pressa que les ostres franceses. “És una ostra amb un gust molt especial i que creix molt ràpidament. Al Delta de l’Ebre criem una ostra en un any i mig quan a França necessiten tres anys per fer-ne una de la mateixa mida. A més, les nostres són ostres bastant pesades i carnoses. La mida mitjana arriba a les 10 peces el quilo”, assenyala Bonet a aquest diari.
Les cries o “llavors”, com li diuen els ostreïcultors, s’importen de França i es deixen créixer fins que tenen la mida adequada per ser “sembrades”: la mida d’un medalló. S’enganxen de tres en tres amb ciment a una corda submergida a l’aigua. Aquestes cordes se subjecten en una estructura de fusta en mig del mar. “Aquest és el sistema que ha donat més bons resultats quant a qualitat”, assenyala Bertomeu. La seva temporada òptima és de setembre fins a finals d’abril, tot i que es comercialitzen tot l’any. A l’estiu és quan són menys carnoses, ja que estan desovades i perden els seus greixos.
Un altre prejudici que ha fet molt de mal al mercat de les ostres és la por per intoxicacions, però com expliquen Bertomeu i Bonet, és pràcticament impossible intoxicar-se menjant ostres. “Un cop recollim les ostres les passem per una depuradora de marisc on estan 24 hores en aigües controlades i amb rajos ultraviolets, és pràcticament el mateix procediment que es fa amb l’aigua potable. Així s’eliminen tots els bacteris. Les ostres les analitzem quan entren i quan surten. Realment no caldria fer-ho, però hem de depurar-les obligatòriament. És un plus de seguretat que donem”, assegura el gerent de Fepromodel.
El propietari de l’ostreïcultora L’Avi Agustí ens explica també per què és molt difícil que una ostra estigui contaminada: “L’ostra és molt difícil de contaminar perquè és un marisc molt intel·ligent. Si ella veu que l’aigua està contaminada es tanca i pot estar una setmana sense menjar fins que troba que l’aigua està bona. Per això també es conserva molt bé i pot estar fins a una setmana a la nevera viva, es tanca i s’alimenta de l’aigua que té dins”. Com assenyala Bertomeu, una manera de saber si una ostra és bona, és comprovar si està tancada, ja que és quan sabem que segueix viva. Només llavors podrem estar segurs de no intoxicar-nos menjant aquest mol·lusc.
A més, menjar ostres és sinònim de guanyar salut, ja que és un mol·lusc amb molts nutrients, minerals i vitamines beneficioses pel nostre organisme. A diferència d’altres mariscs que tenen un alt contingut en colesterol, aquest mol·lusc té moltes propietats saludables, com un alt contingut en omega 3, vitamina B12, zinc i ferro, entre d’altres, i és una font de proteïnes de gran valor biològic.
Tot i que es poden preparar de moltes maneres diverses: amb llimona, pebre, en escabetx, gratinades, fregides… La millor manera d’assaborir aquest mol·lusc és acabat de collir del mar, fresc i sense estridències! Aixó és el que en pensa en Bertomeu: “La forma més correcta i més saborosa de menjar-la és crua. L’ostra crua té tots els sabors del mar que són els autèntics. La del Delta de l’Ebre no necessita llimona ni res, és bona tal com surt de l’aigua”. Això sí, sempre acomanyada d’una bona copa de cava! “El que queda millor amb l’ostra és el cava. És un contrast que li queda molt bé, molt millor que cap vi ni cap altra beguda”, afegeix Bertomeu.
