La proposta de Roger Goulart de treure al mercat un estoig amb quatre caves monovarietals de macabeu, xarel·lo i parellada ha encuriosit la redacció de VADEVI.cat.
És per això que hem convidat el seu enòleg, Pedro Muñoz, per experimentar aquesta proposta amb el seu màxim responsable.
Muñoz recorda que la voluntat del celler és “tenir l’oportunitat de veure per separat l’evolució d’aquestes varietats i poder analitzar així quina és l’aportació de cadascun d’aquest tipus de raïm en el cupatge dels seus caves, i si s’escau modificar-los”.
Tastem doncs aquests caves i ho fem seguint l’ordre que proposa l’enòleg de Roger Goulart: comencem pel macabeu, seguim amb el xarel·lo, després la parellada i finalment el chardonnay.
Amb 40 mesos de criança -tots quatre exactament igual- aquest caves no són per res senzills i tot i que potser a la vista no hi trobaríem unes grans diferències, en nas sobten d’entrada les aromes de la parellada. Per la intensitat, per la presència i encara més perquè no sempre aquesta varietat es valora en la seva justa mesura.
Tradicionalment tant la parellada com el macabeu són varietats menystingudes, perquè tenen poc grau i per tant no sempre s’han contemplat com aptes per criances llargues. A més a més, la parellada és un raïm més delicat que d’altres, amb gotim molt atapeïts i per tant, amb tendència a agafar malures, que fan patir més a l’hora de cultivar-lo. Això fa que els pagesos prefereixin varietats com el xarel·lo, molt més sofertes.
El que comprovem és que l’aportació de la parellada al cava és més present i més notable del que podríem haver pensat.
Així com el macabeu en nas és molt subtil i el xarel·lo és més consistent; la parellada és molt floral, molt delicada mentre que el chardonnay és més d’aromes més exòtiques, més vinós, més fet.
En boca passa una mica el mateix. Macabeu i parellada són més lleugers, mentre que el xarel·lo i el chardonnay són més gastronòmics, són varietats més carnoses, més denses.
L’ordre proposat per Muñoz no és gratuït. L’explica d’aquesta manera: “la intensitat va pujant d’una a una altra, des de la delicadesa del macabeu a la consistència del chardonnay, molt més untuós, amb una nota de llevat”.
Així i tot, i sense cap mena de dubte el que més sobta en general és tenir a l’abast les virtuts de la parellada per si sola.
Realment ha estat molt interessant per la redacció de VADEVI.cat el fet tant poc freqüent de poder experimentar les característiques d’aquestes varietats per separat. Una proposta que ara està a l’abast de tothom amb l’edició limitada de l’estoig d’aquests caves monovarietals.
