Han donat el tret de sortida a la verema 2021 entrant primer les varietats chardonnay i pinot noir; i aquest dilluns 23 d’agost s’han començat a veure els primers remolcs de macabeu i xarel·lo. “Els raïms entren molt sans, però tot apunta que hi pugui haver una disminució de producció”, comenta a Vadevi Pere Ferrer, vicepresident de Freixenet. “Esperàvem una mica de pluja aquests dies, i de fet, encara tenim l’esperança que caigui algun litre més al Penedès”, afegeix, però malgrat tot també és cert que “té un estat sanitari perfecte i esperem una collita de bona qualitat”.
Ferrer fa una previsió de l’actual campanya, però també parla del cava, de les novetats de la marca i d’un futur que espera amb optimisme. “Tenim diverses assignatures pendents, perquè fa temps que intentem desestacionalitzar el consum dels escumosos i atrapar el públic jove“. A més a més, confessa, encara cal millorar les xifres de consum local: “Hem convençut el mercat internacional, però ara ens toca ser més profetes a casa”.
Ja tenim aquí una nova campanya de verema. Com s’espera l’anyada 2021?
Els primers controls de maduració ja preveien un inici de verema cap a la setmana del 23 d’agost, i malgrat vam collir la chardonnay i pinot noir fa uns dies, aquest dilluns hem començat el gruix de les varietats, que són la macabeu i la xarel·lo. Esperàvem una mica de pluja aquests dies, i de fet, encara tenim l’esperança que caigui algun litre més al Penedès, però malgrat tot també és cert que de moment té un estat sanitari perfecte i esperem una collita de bona qualitat.
El Penedès és precisament una de les regions on enguany més s’ha patit la sequera. I tot plegat se suma a un any de míldiu, pandèmia… Com ho viviu?
Els darrers anys estant sent especialment complicats per la viticultura, i malauradament estan sent collites difícils massa seguides. Enguany, la sequera farà minvarà la quantitat de quilos, com a mínim sembla que així serà amb la macabeu. Fins i tot veiem que enguany estan madurant pràcticament al mateix temps la xarel·lo i la macabeu. El canvi climàtic es fa notar.
A nivell de xifres, quina previsió feu?
D’entrada, preveiem comprar un 20% més de raïm, entre d’altres coses, per donar resposta a les necessitats de les noves línies de producció de vi tranquil. Actualment, estem signant contractes anuals amb el pagès, per campanya, però veiem que és comú en d’altres regions productores establir contractes més llargs. Aquí encara no ho fem, però ho tenim en ment perquè som conscients que és una millor garantia i compromís per ambdues parts.
A quin preu paga el raïm Freixenet, enguany?
Paguem al voltant dels 30 cèntims d’euro pel raïm collit a màquina, i hem incrementat dos cèntims (de 33 a 35) el collit en caixa i a mà. La collita de vinyes velles es paga sobre els 40 cèntims i raïms per elaboracions especials, es pagaran per sobre dels 65 cèntims d’euro.
Comentava precisament que enguany incrementeu la compra de raïm, entre d’altres coses, perquè heu incorporat vins tranquils a la vostra gamma. Per què heu fet aquesta aposta de sumar vinificacions?
Fa anys que ja hem apostat per la diversificació de productes en altres països, com per exemple Alemanya o el Regne Unit, i la realitat és que allí està funcionant molt bé. Tant, en el cas d’Alemanya, per exemple, que ja s’està elaborant gairebé la mateixa proporció de vins tranquils que d’escumosos. I aquesta tendència ens va fer pensar que al mercat domèstic, aquesta era una assignatura pendent i que tot plegat ha de ser una bona oportunitat per la marca.
Com està anant, aquests primers mesos, la introducció del blanc i rosat al mercat domèstic? Preveieu ampliar el nombre de referències?
De moment l’estem introduint i el feedback que tenim és bo, sobretot en distribució que hem aconseguit entrar en tres o quatre de les principals cadenes d’Espanya. I pel que fa a les referències, és cert que hem començat amb un blanc i rosat d’anyada, fets amb varietats locals, i ens plantegem créixer potser amb algun negre que tingui una mica de criança.
I aquest estiu, també s’està fent molta promoció del Freixenet Ice.
Aquest producte dona una nova oportunitat de consum, una manera promocionar el producte de manera diferent i apropar-nos a un tipus de públic que fa temps que busquem, el jove. Ara a l’estiu, que ve de gust un producte fresc, jove, és un cava més fàcil de beure i més atractiu per un tipus de públic jove. Creiem que permet ampliar el perfil del nostre consumidor i també els moments de consum.
Reivindicacions històriques: arribar al públic jove i associar les bombolles amb productes versàtils gastronòmicament parlant.
Així és. El cava sempre s’ha vinculat tradicionalment a les festes i celebracions; i sortir d’aquest espai de consum és una de les nostres llargues reivindicacions. Recordo haver escoltats els pares, quan jo era petit, parlar d’aquest objectiu, i encara estem buscant la manera de fer-ho possible. L’aposta per l’Ice és un petit pas en aquest sentit.
La tendència de què parla es refereix al mercat local o internacional?
Fora la realitat és diferent. A Anglaterra, per exemple, és molt habitual que els joves prenguin una copa d’escumós com a aperitiu, han aconseguit que sigui un consum habitual, desestacionalitzat i també entre gent jove. De fet, mentre que a Espanya durant la pandèmia el consum d’escumós va baixar, a Anglaterra es va mantenir o fins i tot pujar perquè no van perdre aquests costums, i aquí, com seguim relacionant-ho amb les festes, no es destapava una ampolla de cava perquè no hi havia gaires ganes de celebrar res.
Què passa amb el mercat català i el cava, doncs?
A casa no es valora el cava de la mateixa manera que ho fan a l’estranger. A Alemanya, Bèlgica, Regne Unit…, aprecien el cava, i en canvi, sembla que no som profetes a la nostra terra, i de vegades és una mica frustrant. Però tot plegat és una carrera de fons, i la nostra feina és millorar en aquest sentit.
La nova zonificació i regulació del Cava pot ser un dels revulsius per generar aquests canvis en percepció de marca?
Crec que pot ser positiu per la marca, sobretot en determinades zones, però personalment em sento més còmode ara que s’han flexibilitat certs requisits, com per exemple, que sigui voluntari incorporar a les etiquetes la subzona on s’elabora el producte. Sigui com sigui, també és cert que la nova normativa s’ha centrat molt en els caves de la part alta de la piràmide, els de major criança, que és on hi ha menys volum de referències, i penso que necessitem més idees i canvis en l’estratègia de promoció dels caves de gran volum per fer-los més competitius.
En quines xifres us moveu, en quant a vendes, en l’actualitat?
La marca Freixenet va tancar l’any 2020 amb un increment de vendes del 5%, amb un total de 99 milions d’ampolles. Al mercat internacional anem bé, i tot apunta que podem seguir creixent. Enguany volem aconseguir superar la xifra de 100 milions d’ampolles.
