!--akiadsense-->

El cicle vital de la vinya ens depara molts moments emotius com la floració, que omple de color la vinya i anuncia la imminent arribada del fruit o el verolat, quan les varietats blanques comencen a agafar les seves tonalitats daurades i les negres inicien la seva metamorfosi cap al seu color final . Però si hi ha un moment màgic és el retorn a la vida del cep, quan la força del fred minva i l’escalfor del sol augmenta.

La poda de la vinya, practicada durant el mesos més freds, necessària per rejovenir la vinya, perllongar-ne el període productiu i regular-ne la producció i el vigor deixa unes ferides a les vinyes que provoquen que en el seu despertar, quan el cep activa el seu procés vital i la saba comença a fluir pels teixits de la planta, aquesta s’escapi cap a l’exterior, gotejant a través d’elles. És el fenomen que es coneix com el “plor de la vinya” i és el senyal més evident d’inici del nou cicle vital i el preludi de l’aparició dels nous brots sobre els que creixeran les fulles i els fruits.

El plor de la vinya és un fenomen que dura al voltant de quinze dies i el seu inici va estretament lligat a la climatologia de l’indret on estan plantades les vinyes, pel que no hi ha un moment concret on es produeixi, tot i que el més normal fins ara és que fos als voltants de Sant Josep. Observar el plor de la vinya és una de les activitats més emotives que el visitant de la vinya pot experimentar i de les que desperta més inspiració poètica. El poeta de Gelida, Jordi Llavina és un dels autors que li ha dedicat un poema a aquest fenomen:

El cep que plora encara no coneix

el pàmpol per tapar-se la nuesa

-roba de temporada. El cep que plora

amb una llàgrima color d’anís

encara ha de fruitar el raïm dels ulls

Nou comentari

Comparteix