Cada vegada menys joves volen ser viticultors. El relleu generacional és un problema cada vegada més gran en el sector de la pagesia i la vinya no n’és l’excepció. La tendència a la baixa és evident i els viticultors sovint es queixen de la manca de gent jove interessada pel vi, ja no només com a consumidor, sinó també com a productors i elaboradors. Unes conclusions preocupants que més enllà de ser una reflexió de veterans, cada vegada es fan més evidents. En les últimes dades que ha publicat el ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sobre les sol·licituds de plantació de noves vinyes, la demanda ha caigut un 9,5% en comparació el 2024. De fet, només un 2,7% de les sol·licituds han estat fetes per joves que entren de nou al sector, un indicatiu més que el sector ha deixat de ser interessant per a les noves generacions. En concret a Catalunya, s’han concedit 115 hectàrees de vinya més i se situa així com el tercer territori amb més demanda, tot i la tendència decreixent.
La vinya no és qualsevol cultiu. Des de l’1 de gener del 2016 està en vigor el règim d’autoritzacions de plantació de vinya, que substitueix al sistema de drets anterior, i que permet un creixement controlat del potencial de producció conforme a la normativa de la Unió Europea i nacional. Aquesta és una mesura que busca estabilitzar el mercat i mantenir-lo competitiu per tal de no acabar amb un excedent de vi. Enguany, s’han aprovat més noves hectàrees de vinya a Catalunya, la tercera xifra més alta en tot l’estat espanyol. Per tal que el repartiment sigui un incentiu pels joves tots aquells viticultors de menys edat que ho hagin demanat reben el 100% de la superfície sol·licitada, ja que el relleu generacional al sector és una prioritat governamental. Ara bé, aquest no sembla un al·licient prou representatiu per fer que alguns triïn la vida de pagès.
Del total concedit, el 70,6% de la superfície correspon a viticultors amb petita i mitjana explotació, dels quals un 21% són joves, mentre que un 2,7% de la superfície va destinada a joves de nova incorporació al sector vitivinícola. Per territoris, Castella-la Manxa lidera les noves plantacions amb 472 hectàrees, seguida de Castella i Lleó (126 hectàrees) i Catalunya (115 hectàrees). La superfície concedida s’ha repartit entre els set grups de prioritat establerts. “Això ha permès que els joves viticultors i les petites i mitjanes explotacions rebin el 100% de la superfície admissible sol·licitada, amb un límit màxim de 5 hectàrees per sol·licitant”, explica el ministeri en un comunicat on afegeix que “també rebran el 100% de la superfície admissible els viticultors que no disposen de vinya il·legal o abandonada i han complert amb els compromisos del règim d’autoritzacions”.
Una tendència descendent però estable
El total d’hectàrees que s’han autoritzat a l’estat espanyol és de 914, però la superfície sol·licitada gairebé dobla aquesta xifra. Fins a 1.707 hectàrees de vinya han estat demanades enguany, una xifra que cau, però que s’estabilitza en comparació al decreixement entre 2023 i 2024, on les sol·licituds es van reduir un 41%. Aquest límit de més de 900 hectàrees es fixa seguint les recomanacions de l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE), que concreta que les noves plantacions han d’ocupar un total del 0,1% de la superfície plantada el 31 de juliol del 2024. Així doncs, de les xifres actuals se’n poden extreure dues conclusions. La primera -i la més evident- és que els joves estan poc interessats en la vinya, tot i que la majoria de les sol·licituds siguin d’explotacions petites i d’aquestes una quarta part estigui dedicada a pagesos de menys edat. La segona va lligada a l’estabilització de la caiguda de la demanda. El 2024, es van rebre més d’un 40% menys de sol·licituds, la qual cosa indica que la vinya no semblava un cultiu rendible, una conclusió lligada a la sortida de tres anys de sequera que feien complicada l’elaboració de vi i la cura de les vinyes.
