Els dies 19 i 20 d’agost del 2024, en el marc de la 56a Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat la trenta-cinquena jornada de debat sobre el sector agroalimentari català en el conjunt dels Països Catalans. La d’enguany s’ha centrat en la vitivinicultura d’altitud i el canvi climàtic en les seues diverses regions productores.
Pèrdues de productivitat i canvis en la qualitat
La realitat climàtica present entre nosaltres d’una manera observable i fefaent des dels anys 80 del segle passat, afecta tota l’agricultura i a totes les activitats econòmiques i humanes d’arreu. La viticultura, com a part del sector, està clarament afectada: més enllà de les limitacions que representa el clima i la meteorologia associada, també per les pèrdues de productivitat i canvis en la qualitat, i tot en un sector absolutament lligat al territori, cosa que en individual i conjunt promou problemes econòmics en els vitivinicultors. Aquesta situació és molt especialment destacable en el 65% de la superfície en règim de seca.
L’altitud s’ha plantejat com una potencial opció agronòmica per fer front a les limitacions tèrmiques i hídriques de les parts més baixes on es fa viticultura; tanmateix, els avantatges ambientals (menors temperatures i més pluviometria) sent interessants, no compensen els riscos i potencials pèrdues associades a les gelades, pedregades, baix potencial nutricional i d’emmagatzematge hídric en el sòl, entre d’altres.
Dues jornades: reptes i possibles solucions
Al llarg de les dues jornades s’han exposat i discutit plantejaments i explicacions teòriques i pràctiques respecte d’aquest tipus de viticultura, focalitzant molta informació vers les temperatures màximes i mínimes dia/nit, i la sequera associada a l’increment d’evaporació junt amb pluges cada cop més torrencials, plantejant-se com opcions de solució, o si més no millora, el treball de millora dels sols, la cerca i ús de varietats i peus adaptats a la realitat, l’agronomia de precisió i en aquesta el reg mínim, i d’una manera molt especial la col·laboració l’ajut mutu per tal d’aconseguir productes suficients amb característiques diferencials, que promoguin valor afegit.
S’ha considerat interessant el fet de cercar llocs menys afectats per la realitat climàtica, però propers a on hi ha l’activitat vitícola, valorant-se com interessant la viticultura en muntanya, on el conjunt clima/orografia, permeti fer plantejaments agronòmics i enològics interessants i diferencials per aconseguir valor afegit en una producció i productes en risc.
Viticultura d’altitud, resilient
Així, s’ha fet palesa la importància de veure i conèixer altres realitats, per junt amb l’experiència pròpia, poder desenvolupar estratègies per generar una viticultura d’altitud ràpidament resilient, el que s’ha de combinar amb tàctiques agronòmiques i enològiques per cada explotació.
Hi ha riscos, però també solucions, essent la primera, tractar de no fer fidelment el que el mateix que en la plana, ja que les condicions ambientals i els productes resultants són molt diferents, i per tant han de rebre un tractament diferent, basat en ciència, tècnica, sobrietat en l’ús de recursos i sentit comú en el disseny dels objectius i l’aplicació de les solucions.
