Més de 350.000 hectàrees cremaven les darreres setmanes bona part dels camps d’algunes zones de Galícia i Castella i Lleó. Imatges desoladores i pobles devastats per unes flames que ja s’han catalogat com un dels pitjors incendis de l’última dècada. La poca prevenció i la falta de recursos són algunes de les mancances que la població ha reclamat a l’administració pública. Entre les hectàrees cremades també hi ha vinyes, tot i que la quantitat de danys reals és un misteri. Els camps de vinyes han provat ser grans tallafocs productius, que gràcies a les cures dels pagesos aconsegueixen menjar-se les flames abans que puguin afectar més població. Ara bé, en aquest procés queden malmeses, un conflicte que en depèn de quines zones cau en mans del mateix pagès, qui sense recursos, es veu obligat a deixar de produir.
“Les vinyes que s’han cremat han aconseguit desviar les flames d’alguns pobles”, explica Robert Barro, president de l’Associació Gallega de Viticultura. En concret, l’expert descriu a Vadevi que els desperfectes i les vinyes calcinades es troben repartides en tres Denominacions d’Origen: Monterrei, Valdeorras i Ribeira Sacra. Tot i això, reconeix que “l’afectació ha estat molt desigual”. En aquest sentit, quantificar els danys a les vinyes gallegues és molt complicat, ja que segons Barro “en alguns llocs tornaran a brotar i en altres hauran mort definitivament”. Tanmateix, però, hi ha una certesa pràcticament absoluta que “bona part del raïm d’aquestes zones no es podrà fer servir per elaborar vi”, lamenta l’expert.
Les vinyes han provat ser un suport molt fort a l’hora de lluitar contra els incendis. Un camp ben cuidat, amb plantes baixes com la vinya i envoltats de terres conreades es converteix en l’aliat perfecte dels bombers, ja que pot arribar a evitar que el foc es propagui. “Gràcies a les vinyes es poden salvar boscos”, insisteix Barro, qui confessa, però, que el retorn d’aquest sacrifici és -en molts moments- nul. L’expert argumenta que el govern gallec “treballa sobre terrenys no assegurables”. En altres paraules, totes les hectàrees que compleixin els requisits per obtenir una assegurança no es compten a l’hora de repartir les ajudes. Per a Barro, aquesta seria una situació comprensible si la majoria dels viticultors de Galícia tinguessin assegurança, però ell mateix confirma que aquesta no és la realitat. “Tenim una gran massa de petits pagesos que no els surt a compte una assegurança que no sabem si seran compensats”, afegeix el president de l’Associació Gallega de Viticultura.
Aquesta incertesa se suma al mal moment pel qual està passant el sector vitivinícola arreu del món, ja que els canvis d’hàbits de consum i les dificultats meteorològiques han deixat el món del vi molt tocat. En concret, Galícia és un territori que històricament ha elaborat vins blancs i, per tant, entren dins de les noves tendències que creixen entre els consumidors. No obstant això, Barro parla de Ribeira Sacra que “des de sempre ha apostat pels vins negres” i, com a conseqüència “ja pateix la caiguda del consum“. En aquest sentit, l’expert lamenta que aquest incendi i la seva afectació pot passar factura a viticultors que ja es trobaven en un mal moment.
Un gran nombre de nous grans elaboradors
Un altre dels grans conflictes que posa sobre la taula el president de l’Associació Gallega de Viticultura és l’arribada de cellers internacionals o d’altres territoris vitivinícoles que volen tenir les seves vinyes en els camps gallecs. Per a Barro, aquestes empreses no sempre tenen un gran compromís amb el terreny, i per tant “si les coses es posen difícils seran els primers a marxar”. En aquest cas, l’expert reconeix que són elaboradors que han canviat la manera de fer i que pressionen encara més els preus dels pagesos perquè baixin. “Sabem que treballen a volums i això sempre és més barat”, recorda Barro, qui afegeix que són dues qüestions que fan trontollar encara més la supervivència del sector a Galícia: “Arran d’aquests incendis potser veurem algunes d’aquestes empreses marxar i llavors només quedarà una opció: arrencar vinyes”, conclou l’expert.
Les vinyes són un actiu important per Galícia i no només per ser les productores oficials de grans vins amb Denominació d’Origen, sinó perquè -com remarca Barro- “són de gran ajuda per prevenir l’extensió d’incendis”. Mentre el govern gallec encara delibera com arribaran les ajudes a tots els pobles devastats per les flames, Barro confessa que la situació podria no acabar bé pels productors de vi. En aquest sentit, l’expert presenta una possible realitat on els pagesos -sense ajudes i amb l’obligació de vendre per sota els preus de cost- no vegin cap més camí que l’abandonament de la professió. “I, sense vinyes, què s’interposarà entre les flames i els pobles?”, es pregunta l’expert.
