!--akiadsense-->
Albet i Noya, Alta Alella i Celler Josep Piñol han presentat els primers resultats del projecte de vinya experimental amb Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIAACC). Una iniciativa que els tres cellers estan portant a terme els darrers 5 anys en col·laboració amb el genetista suís Valentin Blattner, que té una durada total d’uns 15 anys.
El projecte es presentava dijous 17 d’agost davant un centenar de persones provinents del món de la viticultura i enologia d’arreu de Catalunya. Els tres cellers van emfatitzar en la necessitat que l’administració agafi les regnes d’aquest projecte: “Estem davant d’un tema que té un abast de país, ens hi van els ceps del futur. França, Itàlia, Alemanya ja ho tenen claríssim i han apostat per aquesta via. Nosaltres no ens podem quedar enrere, però sols no podem arribar gaire lluny”, declaren.
L’objectiu del projecte VRIAACC és la investigació en noves plantes de varietats autòctones (de moment es treballa amb Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Ull de llebre i Garnatxa negra) que siguin resistents a plagues com ara l’oïdi i el míldiu i poder reduir així l’ús del coure i el sofre a la vinya. A part d’aquesta resistència genètica a algunes plagues, les varietats resistents també tenen més tolerància a la sequera i poden endarrerir la maduració del raïm entre 2 i 3 setmanes. La reducció de tractaments a la vinya també portarà altres beneficis pel sòl (menys compactació i menys residus) i també pel medi ambient (menys emissions de CO2).
Les VRIAACC’s agafen el model d’altres països (especialment Alemanya, França i Estats Units) que fa molts anys que treballen amb els anomenats PIWI’s (abreviació alemanya per Varietats de Raïm Resistents als Fongs) i que consisteix en una hibridació per encreuament floral (entre plantes d’una mateixa espècie o interespecífiques).
Per obtenir aquestes noves varietats (filles de les varietats actuals) s’ha comptat amb la col·laboració de l’obtentor suís Valentin Blattner, que al llarg dels darrers 5 anys ha anat fent encreuaments per via sexual entre les varietats autòctones de Catalunya i altres varietats ja resistents. No és una mutació genètica sinó una evolució dins la mateixa espècie entre les varietats pròpies i d’altres que contenen les característiques desitjades de resistència als principals fongs, sequera, producció tardana i alta qualitat dels vins obtinguts.
