A l’illa de La Palma, a les Canàries, un projecte col·laboratiu s’ha proposat salvar la diversitat vitícola de la zona, gran part de la qual va quedar destruir a causa de l’erupció del volcà Cumbre Vieja que, el 2021, va endur-se per davant unes quaranta hectàrees de conreu. El desastre, que va durar tres mesos, ha posat en perill la supervivència d’algunes varietats i línies genètiques autòctones que, gràcies a aquest projecte, es podrien salvar.

Un desastre de grans proporcions

L’erupció, com és ben sabut, va ser una catàstrofe per a tota l’illa. El fum i la cendra van causar problemes respiratoris a la població, la cancel·lació de vols i van aturar la verema. A més, a causa de la lava es van haver d’evacuar 7.000 persones, i les més de 1.000 hectàrees que va destruir, que incloïen cases i altres edificis, va arrasar pobles sencers. Les pèrdues econòmiques, segons el govern canari, van ser de 843 milions d’euros.

Entre l’afectació a l’agricultura, a més de plantacions de plàtans i altres conreus, de les 871 hectàrees de vinya de l’illa, se’n van perdre 40. Tot i que, és clar, poden ser replantades a altres indrets, les vinyes velles són difícils de substituir, i cal fer-ho amb les mateixes varietats locals per tal de tornar a disposar de les línies genètiques específiques que hi havia i que, a més, són el fruit de segles d’esforç dels viticultors de l’illa.

Vinyes a l’illa de La Palma | DOP La Palma

Un projecte amb col·laboració catalana

Per sort, just abans de l’erupció del volcà, la DOP La Palma, amb la col·laboració del govern de les Illes Canàries i de l’Universitat Rovira i Virgili, estava duent a terme un inventari sobre les varietats de l’illa, recollint i analitzant mostres per catalogar-ne totes les varietats, especialment les que són característiques i exclusives de les Canàries.

En declaracions a ‘Decanter’, la professora de bioquímica i responsable del laboratori, Francesca Fort, de la URV, explica que hi ha quatre varietats locals de l’illa que són prou conegudes: Albiollo Criollo, Bienmesabe Tinto, Gual Mazo i Sabro. La malvasia aromàtica, en canvi, tot i que és molt comuna a La Palma, és genèticament igual a altres malvasies com, per exemple, la de Sitges.

Vinyes a l’illa de La Palma, a les Canàries | Wikimedia Commons

Una salvació inesperada

Abans de l’erupció, s’havien obtingut 70 mostres que havien estat enviades congelades a Tarragona. D’elles, 13 eren de zones que es van perdre completament a causa de la lava. Per sort, encara que estiguin congelades, és possible extreure’n cèl·lules per cultivar-les in vitro i aconseguir tornar a la vida aquelles vinyes en concret.

Recuperar aquestes vinyes en concret és especialment important perquè, encara que la varietat existeixi a altres llocs, aquestes eren plantes fruit de segles i segles de feina dels agricultors, que les han anat seleccionant. Un altre fet important es que, a causa de l’aïllament i del terra volcànic, la fil·loxera no va arribar mai a les Canàries.

Tot plegat és el que fa que siguin tan excepcionals, perfectament adaptades als sòls i al clima de La Palma, i que es vulguin recuperar. Ara, un cop s’hagin aconseguit extreure mostres viables, es plantaran en una vinya experimental, on es faran microvinificacions. Si tot va bé, es podrien estendre a vinyes privades i tornar a cultivar-les comercialment, tornant a donar vida a unes plantes fruit d’un treball de segles.

Nou comentari

Comparteix