A l’illa de La Palma, a les Canàries, un projecte col·laboratiu s’ha proposat salvar la diversitat vitícola de la zona, gran part de la qual va quedar destruir a causa de l’erupció del volcà Cumbre Vieja que, el 2021, va endur-se per davant unes quaranta hectàrees de conreu. El desastre, que va durar tres mesos, ha posat en perill la supervivència d’algunes varietats i línies genètiques autòctones que, gràcies a aquest projecte, es podrien salvar.
Un desastre de grans proporcions
L’erupció, com és ben sabut, va ser una catàstrofe per a tota l’illa. El fum i la cendra van causar problemes respiratoris a la població, la cancel·lació de vols i van aturar la verema. A més, a causa de la lava es van haver d’evacuar 7.000 persones, i les més de 1.000 hectàrees que va destruir, que incloïen cases i altres edificis, va arrasar pobles sencers. Les pèrdues econòmiques, segons el govern canari, van ser de 843 milions d’euros.
Entre l’afectació a l’agricultura, a més de plantacions de plàtans i altres conreus, de les 871 hectàrees de vinya de l’illa, se’n van perdre 40. Tot i que, és clar, poden ser replantades a altres indrets, les vinyes velles són difícils de substituir, i cal fer-ho amb les mateixes varietats locals per tal de tornar a disposar de les línies genètiques específiques que hi havia i que, a més, són el fruit de segles d’esforç dels viticultors de l’illa.
Un projecte amb col·laboració catalana
Per sort, just abans de l’erupció del volcà, la DOP La Palma, amb la col·laboració del govern de les Illes Canàries i de l’Universitat Rovira i Virgili, estava duent a terme un inventari sobre les varietats de l’illa, recollint i analitzant mostres per catalogar-ne totes les varietats, especialment les que són característiques i exclusives de les Canàries.
En declaracions a ‘Decanter’, la professora de bioquímica i responsable del laboratori, Francesca Fort, de la URV, explica que hi ha quatre varietats locals de l’illa que són prou conegudes: Albiollo Criollo, Bienmesabe Tinto, Gual Mazo i Sabro. La malvasia aromàtica, en canvi, tot i que és molt comuna a La Palma, és genèticament igual a altres malvasies com, per exemple, la de Sitges.
Una salvació inesperada
Abans de l’erupció, s’havien obtingut 70 mostres que havien estat enviades congelades a Tarragona. D’elles, 13 eren de zones que es van perdre completament a causa de la lava. Per sort, encara que estiguin congelades, és possible extreure’n cèl·lules per cultivar-les in vitro i aconseguir tornar a la vida aquelles vinyes en concret.
Recuperar aquestes vinyes en concret és especialment important perquè, encara que la varietat existeixi a altres llocs, aquestes eren plantes fruit de segles i segles de feina dels agricultors, que les han anat seleccionant. Un altre fet important es que, a causa de l’aïllament i del terra volcànic, la fil·loxera no va arribar mai a les Canàries.
Tot plegat és el que fa que siguin tan excepcionals, perfectament adaptades als sòls i al clima de La Palma, i que es vulguin recuperar. Ara, un cop s’hagin aconseguit extreure mostres viables, es plantaran en una vinya experimental, on es faran microvinificacions. Si tot va bé, es podrien estendre a vinyes privades i tornar a cultivar-les comercialment, tornant a donar vida a unes plantes fruit d’un treball de segles.
