!--akiadsense-->
Al jaciment de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) confirmen el rol d’aquest assentament encara envoltat de vinyes com a bressol de la vitivinicultura al Penedès des de finals del segle VII aC (650-600 aC). Es considera, de fet, el bressol de la vinya a Catalunya. El resultat de més de 19 anys d’excavacions al jaciment ibèric de la Font de la Canya es resumeix a la mostra permanent DO Vinífera, situada al Centre Municipal Social d’Avinyonet del Penedès. S’hi mostra la història d’aquest centre de mercaderies de l’antiga Cessetània i de la recerca arqueològica de la vinya i el vi que s’hi desenvolupa. El Centre d’Interpretació DO Vinífera esdevé una de les exposicions dedicades a la civilització ibèrica més destacades de Catalunya. Entre les moltes joies desenterrades de Font de la Canya, com ara les llavors iberes de raïm, destaquen peces com un peveter que presideix la nova imatge de la DO Penedès, dedicat a la deessa Demèter /Tanit i on s’observen dues espigues de cereal i tres grans de raïm.
Les excavacions arqueològiques realitzades fins a l’actualitat han permès documentar un notable ventall de materials (ceràmics, metàl·lics, arqueobotànics, etc.) relacionats directament amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi. Fa ben poc han descobert que, en el marc d’un estudi de les peces lítiques, els molins de va-i-bé i rotatoris de la Font de la Canya estudiats amb l’ajuda de la doctora Natàlia Alonso de la Universitat de Lleida i Luc Jacotey de l’Inrap de França, un els molins de pedra volcànica dels segles VI-V aC prové de la zona de la petita ciutat francesa de Volvic, situada a a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Els resultats d’aquest estudi es presentaran a la 24ena Reunió Anual de l’European Association of Archaeologists / EAA / Associació Europea d’Arqueòlegs coorganitzada per la Universitat de Barcelona, que es celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la UB i el CCCB, els dies 5 a 8 de setembre de 2018, amb el treball: ‘Querns and rotary querns in the trade site of Turó de la Font de la Canya, Catalonia, Spain (7th-3nd centuries BC)’.
!--akiadsense-->
Ara, però, els treballs al jaciment viuran durant les properes setmanes una etapa molt rellevant. La intervenció arqueològica que es farà aquests mesos de setembre i octubre ve motivada per la signatura de dos convenis de col·laboració entre la cooperativa ArqueoVitis amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès i Cellers Torres, que aporten el capital econòmic, a on cal sumar el suport, com és habitual, de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. L’objectiu es procedir a l’excavació del celler/magatzem del jaciment, una estructura inèdita en el món ibèric. Es tracta de la primera fase d’excavacions d’un total de tres. S’inclou el conjunt d’estudis sobre arqueobotànica i anàlisis d’ADN sobre llavors de raïm. Per l’any que ve s’espera la finalització de l’excavació i dels entorns de l’estructura, l’inici de la consolidació i adequació a la visita pública i la continuació d’estudis interdisciplinaris i l’estudi del conjunt de materials arqueològics. No serà fins al 2020 que podran finalitzar els treballs d’adequació dels entorns i de l’estudi dels materials. L’excavació d’aquest gran edifici del segle III aC amb una clara vinculació amb l’emmagatzematge d’àmfores per al transport i el comerç del vi, entre altres aspectes, resulta un dels punts indispensables de la investigació proposada. Gràcies a la realització d’un sondeig l’any 2014 s’ha pogut documentar al fons de l’estructura un estrat en condicions d’extrema humitat en el qual es conserven fragments de fusta i llavors orgàniques d’una època pretèrita. Per tant, els objectius de la intervenció plantejada són la recuperació de llavors en estat orgànic i entendre els sistemes d’emmagatzematge i maduració del vi.
Aquest singular descobriment és un gran edifici interpretat inicialment com un celler/magatzem soterrat a més de dos metres de profunditat, identificat a la campanya de 2014. Presenta una forma ovalada/el·líptica i unes dimensions de 14 metres de llargada per 7 metres d’amplada, conformat amb un potent mur de pedra de 0,80 metres d’amplada que el folra en la seva pràctica totalitat. La zona d’accés o porta està orientada cap a l’oest, la zona d’obaga, amb una amplada de dos metres, aproximadament. Es troba situat a l’extrem nord del jaciment, just a la zona on comença la pendent de la vessant per aquesta zona, i se situa a una cota inferior, a més de 14 metres respecte a la cota superior de la zona 1 o punt zero del jaciment.
!--akiadsense-->
Sota un primer nivell hi ha argiles de color marró i resulta molt homogeni en la totalitat de l’estructura. Destaca la gran quantitat de pedres de grans i mitjanes dimensions, així com la gran quantitat de materials ceràmic recuperat, tot i que només s’ha excavat un 20% d’aquest espai. Els materials ceràmics indiquen que el celler/magatzem va ser abandonat cap al 250 aC, encara que els arqueòlegs desconeixen, ara per ara, quan es va construir. “Aquest gran edifici soterrat al subsòl (una mena de cava o fresquera) sembla estar concebut per a la conservació de productes com el vi, que requereixen d’una temperatura baixa i constant, així com per emmagatzemar altres productes alimentaris”, segons Dani López.
Afegeix el director del jaciment que “la present excavació en aquest celler/magatzem ha de corroborar si en el mateix edifici es produïa el premsat del raïm, o bé si només complia les funcions de gran magatzem. Sens dubte es tracta d’una troballa excepcional, sense paral·lels coneguts en el món ibèric, que li confereix al jaciment una grau de monumentalitat i enriqueix l’itinerari durant la visita de Font de la Canya”. Situat al peu de la vessant nord del turó, està conformada per un potent mur de pedra que folra tot el retall tret d’un espai de 2 metres que es troba arrasat o on possiblement se situava la porta d’accés, una qüestió que s’ha de resoldre amb l’excavació.
“Gràcies a la disposició estratigràfica i la tipologia de les construccions ibèriques, podem afirmar que es tracta d’un edifici excavat en el subsòl i destinat a emmagatzemar productes que requereixen unes condicions climàtiques específiques i constants”, segons Dani López. Apareix farcit de gran quantitat de fragments d’àmfora ibèrica, tenalles de grans dimensions i altres produccions de vaixella i gerres per consumir i servir el vi, entre altres coses. “Es tracta d’una troballa excepcional sense paral·lels coneguts en el món ibèric i que confereix al jaciment un grau de monumentalitat”, destaca el director d’aquest jaciment.
