Quins nassos!

Manual de mètodes i neures de participants al Premi Vila Viniteca de tast de vins a cegues per parelles

Alguns entrenen en grups per intercanviar opinions

Alguns entrenen en grups per intercanviar opinions | Ramon Francàs

Concentració, memòria, estudi, coneixements i bagatge, entrenament i sort. Aquests són alguns dels factors per assolir l’èxit en l’apassionant món del tast de vins a cegues. Un bon nombre de parelles catalanes, algunes sumant més d’una dècada juntes, ha destacat des dels seus inicis en el Premi Vila Viniteca, el més important d’Europa. Parelles del Garraf i el Penedès hi han sobresortit especialment. Cada parella ha d’esbrinar a cegues la següent informació dels vins escollits: país, zona d’origen, denominació d’origen, varietat o varietats de raïm, anyada, elaborador i marca. Hi ha 40.000 euros i la glòria en joc.

Alguns no tasten cap vi el dia abans del concurs, d’altres se’n van a dormir aviat la nit abans, molts no fan servir desodorants i fins i tot n’hi ha que no esmorzen res i no es renten les dents des de la nit abans de participar en el tast. També hi ha qui creu en els amulets i porta a la butxaca una figura representant un elefant, ja que segons el Feng Shui són excel·lents per atreure la sort, la prosperitat i la saviesa. Alguns tenen el catàleg de Vila Viniteca com una obra de referència a memoritzar fins i tot als seus lavabos. Tots ells tornaran a posar a prova els seus nassos aquest diumenge a la Llotja de Mar de Barcelona, on es disputarà la tretzena edició del Premi dirigit per Quim Vila. Hi haurà algunes destacades absències. Alguns dels absents són cracks que no van poder completar la inscripció abans que es tanqués enguany en menys de 4 minuts. En aquesta edició hi participen parelles de Catalunya, Espanya, de França, d’Itàlia, d’Andorra i fins i tot de Noruega. També hi ha una parella de xinesos (tot i que no venen de la Xina). No sembla que el coronavirus, però, hagi posat els seus nassos en aquest mediàtic concurs.

Ampolles tapades per entrenar-se per tastar a cegues

Ampolles tapades per entrenar-se per tastar a cegues | Ramon Francàs

Un dels grups més destacats, que té com a pal de paller la parella formada per Ramon Jané i Toni Carbó dels cellers penedesencs Mas Candí i La Salada (que van guanyar el Premi Vila Viniteca el 2018), ha entrenat enguany setmanalment durant un mes, reunint-se religiosament els vespres de dimecres a l’Aula de la Vinya i el Vi de Sant Pere Molanta. Toni Carbó entén que “per preparar el concurs crec que és important comparar vins que confons o tens dubtes, i fixar-te què té un i què té l’altre. També és molt important que tota la informació està a la copa i a la memòria”. En aquest sentit remarca que “la informació està a la copa, i has de controlar la ment per trobar el camí correcte”. Per tant, desaconsella pensar en el que pot ser abans d’analitzar-lo amb l’olfacte i el paladar. Al final, apunta, “quan t’has aproximat al màxim al vi, llavors poses un que porta Vila Viniteca, a no ser, és clar, que vegis que és un altre vi”. El concurs no és fàcil per a ningú. Toni Carbó i Ramon Jané van acabar esborrant a la primera final a la qual van arribar, el vi que creien que era, i ho va acabar sent. Toni Carbó diu que, arran d’això, “vaig estar una setmana que em despertava a les nits”.

L’enòleg de Raventós i Blanc Joan Muné, que es va imposar a l’edició del 2019 celebrada a Madrid fent parella amb Àlex Peris, diu que “partint de la base que tots els que hi participen són bons tastadors i bons coneixedors de les diferents regions vitivinícoles més conegudes, principalment Espanya, França o Alemanya, la clau per preparar el concurs és gaudir dels tastos preparatoris”. Afirma que “per aprendre ajuda molt tenir un bon mètode d’entrenament”. El seu és “escoltar i aprendre de grans tastadors, tastar a cegues, compartir idees, retastar a cegues, anotar tots els vins en un Excel… i dos dies abans del concurs revisar les notes dels vins”. Munné diu que ha anat aprenent dels errors comesos en anteriors concursos, i remarca que “al final la clau és anar al concurs a gaudir sense pressió”. Enguany, després de l’èxit assolit el 2019, ha decidit repetir el mateix ritual que l’any passat: fer un dinar tranquil, sopar suau desconnectant de vins, anar a dormir d’hora i arribar al concurs a peu”. Enguany dormirà a Barcelona la nit de dissabte a diumenge. Durant el concurs intenta aïllar-se i “imaginar que no és un concurs sinó que és un tast que comparteixo amb un bon amic”.

Per a Joan Martí, pagès, sommelier i comercial de Raventós i Blanc que aquest any recupera la parella de fa dos anys, “la primera opinió quan es tasta és la que va a missa”, ja que creu que “marejant la perdiu és fàcil equivocar-se”. Concentració, preparació i tastar “grans vins” ho troba fonamental. Diu que el dia de concurs “em llevo tranquil i hi vaig a gaudir”.

L’enginyer Juan Antonio García Morán, que va quedar tercer l’any passat fent parella amb el sommelier Jaume Cuscó del bar de vins L’Àngelus de Vilafranca del Penedès, no té dubte que les claus per preparar el concurs són “crear un clima de bona concentració, bon ambient, envoltar-te de gent que sàpiga molt, amb molta experiència en el concurs, i parlar molt del vi i de les particularitats d’aquest: terrer, mineralitat, calidesa, frescor..”. També troba primordial “tastar molt i amb els millors, una cosa que no pot fer tothom”. Juan Antonio García reconeix, amb humilitat, que ha passat de confondre un Dom Pérignon amb un vi d’agulla a quedar tercer l’any passat.

Per a Glòria Collell, que és International Wine Manager de Henkell-Freixenet i fa parella amb Raimon Sadurní, les claus són “dominar les regions clàssiques del món i les marques emblema del portafoli de Vila Viniteca”. També hi afegeix que “quan es tasta s’ha de fer net de suggestions, i definir el que tens a la copa”. Entre les seves manies personals destaca no tastar res el dia abans del concurs “per anar net i amb ganes de tastar”. També atresora anècdotes, com la de l’any que va arribar a la gran final i ja havia marxat la seva parella pensant-se que no hi arribarien. Va començar a trucar-lo desesperada però li penjava el telèfon pensant-se que tot plegat era una broma. “Finalment, quan em va despenjar s’estava menjant una escalivada”, recorda Collell.

El sommelier i comercial de Recaredo Roger Poch, que torna a fer parella amb el també sommelier Lluís Kao, del restaurant barceloní Shanghai, diu que primer de tot intenta tastar tot el que pot. Intenta “aprendre sempre i estar amatent a les novetats, i als nous vins emergents”. Afegeix que l’ajuda molt la lectura de tot tipus de vins, Així, manifesta que “amb la lectura entro o intento entrar dins els vins, memoritzar-los, conèixer els productors, zones… refrescar dades”. En tercer lloc intenta “anar net de ment” ja que “amb qualsevol input que puguis tenir és fàcil bloquejar-se i tancar-se en banda. És un bucle”. Roger Poch destaca com a “vital” respectar el company. Així, quan un dels dos ho té clar, tirem endavant”. Busquen divertir-se tot i reconèixer que “és un tast que ens posa a tots a lloc. Tots partim de zero i tots som iguals”. Per a ell “el pitjor és al final de tast, el final de l’examen, tots el comentaris… jo he posat això. Això? No home no!, era allò… però que no ho veus? Prefereixo sortir i gaudir d’una relativa solitud”.

Un dels grups més nombrosos d'entrenament dels participants al tast a cegues per parelles de Vila Viniteca

Un dels grups més nombrosos d’entrenament dels participants al tast a cegues per parelles de Vila Viniteca | Ramon Francàs

El sommelier i professor sitgetà David Martínez, que va guanyar la primera edició del Premi Vila Viniteca fent parella amb el també sommelier Rafel Sabadí, del bar de vins Uain de L’Escala, creu que les claus són “no tastar molt però sí fer-ho contínuament durant molt de temps ja que tenir un ampli bagatge et dona moltes taules”. Afegeix que “cal tastar vins del perfil que surten al concurs”. A diferència de la seva parella, quan s’acosta el concurs David Martínez tasta vins que qualifica de “purs”. Es refereix a aquells vins monovarietals molt expressius. També creu que és important “tenir tot el mapa vinícola mundial al cap i a partir d’una determinada aroma o varietat anar construint”. També revela que no té manies personals però que el dia del concurs no esmorza ni cítrics, ni coses torrades ni cafè. Fa un esmorzar “senzill”. Ara bé, quan passen a la final Martínez i Sabadí sí que tenen algunes manies. Marxen del recinte ràpidament sense parlar amb ningú i van a dinar sols. Apunta David Martínez que “dinem súper senzill: alguna cosa com ara planxa i ràpid, sense postres ni vi”. Tornen al lloc on es fa el concurs amb el temps just, per no haver de parlar amb ningú.

Nou comentari