VadeVi
Radiografia de la trobat blanca, una joia vitícola catalana per descobrir

Montserrat Nadal és investigadora d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili i, juntament amb Josep M. Puiggròs, Agustí Villarroya, J.M. Llauradó, Anna Puig i Claustre Grau, va presentar el seu nou llibre; l’obra col·lectiva, ‘La varietat trobat: Visió històrica, caracterització vitícola i aptituds enològiques’.

La presentació va ser la setmana passada a l’Aula de tast del Museu Vinseum de les Cultures del Vi, en un esdeveniment que va acabar amb un tast dels vins dels tres cellers que vinifiquen la trobat blanca; Lagravera, Celler dels Panals i Mas Botó; i l’Olivera, que fou el celler que va representar la introducció de la trobat negra a Costers del Segre.

La publicació, coordinada amb la bibliotecària i documentalista Jordina Escala i editada per Publicacions URV i el VINSEUM, repassa l’origen i l’evolució d’aquesta varietat cultivada a Catalunya des del segle XVI, a més de les seves variants i denominacions diverses. També inclou les observacions ampelogràfiques i les anàlisis elaborades, a més dels resultats de les microvinificacions dutes a terme.

La varietat blanca

Juntament amb el VINSEUM, Montserrat Nadal i el seu equip estan realitzant un estudi de les varietats catalanes que fa temps que estan conreades en territori català. En aquest cas, la recerca és fruit del treball també vinculat a la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), i és l’ampliació de l’estudi publicat el 2014 sobre la trobat, el torbato sard i la malvasia del Rosselló.

En aquest cas, la seva exploració se centra en el raïm blanc de la varietat trobat. Nadal explica que “a partir d’haver descobert alguns ceps antics en camps aleatoris, s’ha mirat de rebuscar històricament en el seu origen”. L’estudiosa explica que, sobretot, es tracta de plantacions aguaitades en vinyes de Tarragona, Montsant i el Penedès.

“Si bé la trobat negra és més recent (del segle XVIII) i l’interès de les terres de Lleida ha aconseguit que es conreï i, fins i tot, que s’hagi autoritzat, aquest treball és exclusiu de la varietat blanca”, assegura Nadal.

Montserrat Nadal, investigadora d’Enologia de la URV, juntament amb l’equip que ha escrit el llibre ‘La varietat trobat: Visió històrica, caracterització vitícola i aptituds enològiques”. / Cedida

L’estudi, pas a pas

El primer que va explorar l’estudi van ser les varietats que, amb un nom i característiques semblants, podien assimilar-se a la trobat catalana. Es van tenir en compte el torbato italià de Sardenya, el tourbat (o malvasia) francès de Rosselló i l’alcañón de Somontano.

En la missió d’intentar aclarir si són el mateix, es van estudiar els seus comportaments al camp, la fulla i la seva ampelografia. Al llarg de dos anys, es van treballar en camps diversos d’arreu. També a Catalunya, on les vinyes d’aquesta varietat són al celler Lagravera, en diverses localitats de la Noguera, i a Garcia, a Ribera d’Ebre, on hi ha un viticultor que manté una hectàrea que el seu pare va conservar.

A continuació, es van observar les aptituds que els vins poden presentar al mercat. A Garcia es van fer set anys de vinificació en condicions diferents, d’ancestral i de vi tranquil. Per altra banda, a Capçanes s’havia elaborat trobat blanc fa vint anys, la qual cosa els va permetre analitzar aquelles anyades. I l’INCAVI també ha fet les seves pròpies vinificacions amb la intenció d’interpretar-les.

Un cop es va obtenir la informació i van estar fetes les mitjanes per posar les analítiques sobre la taula, es va dur a terme una anàlisi estadística sensorial i descriptiva, a més d’un estudi de tast d’aquestes vinificacions. Ha estat la forma d’entendre el seu comportament del tot.

Així és com els estudiosos arriben a la conclusió -explica Montserrat Nadal- que “genèticament, l’alcañón del Somontano i el trobat català són idèntics. En canvi el tourbat del Rosselló i el torbato de Sardenya són la mateixa varietat entre elles, però diferent al trobat català”.

La documentació històrica també situa els primers testimonis del trobat a mitjan segle XVI: la referència més antiga localitzada és de l’any 1561, en un inventari del celler del monestir de Sant Benet de Bages. En canvi, diu Nadal, “l’alcañón és molt recent, del segle, passat, però el van trobar a Madrid i es van imaginar que era una varietat nova espanyola”.

En els dos casos internacionals, era una varietat que “es va portar d’Italià a França assegurant”, diu Nadal, “que els hi portaven el mateix trobat de Catalunya”. Per això la defineixen com una varietat d’origen català; perquè, diu l’estudiosa, “es van pensar que la semblança en la nomenclatura la convertia en la mateixa varietat”.

Recuperar la varietat

L’obra que explica el cas d’aquest raïm també recull el seu ampli abast històric. Si bé es cultivava arreu de Catalunya, al Rosselló, l’Alguer i el Somontano, amb els anys va anar perdent terreny fins a quedar reduïda a una presència gairebé testimonial. Davant d’aquest retrocés, la recerca subratlla la importància de salvaguardar aquest patrimoni genètic i cultural, i d’obrir-li noves vies en el sector vitivinícola.

La raó de la seva pèrdua de protagonisme a Catalunya “és la mateixa que la de totes les varietats autòctones que ara s’estan recuperant i estudiant”, diu Montse Nadal. Les raons són diverses, explica: “Potser tenien més sensibilitat a una malaltia o la pell més fina, mal quallat amb relació al sòl i al clima, o foren descartades perquè no hi havia tant control dels microorganismes que afecten el raïm i es prioritzaven els graus”.

Ara, diu Nadal, els cellers que aposten per la recuperació de la trobat blanca busquen una “identificació amb el territori i les varietats rústiques adaptades al sòl”. “Han de fer-ho a través de petites experiències perquè és lent a escala administrativa si aquella varietat es vol etiquetar i tenir autoritzada per plantar-la sota denominació d’origen”, explica. És per això, diu l’autora, que “la labor es fa a través de microvinificacions per anar veient si és una varietat bona per fer cupatges i veure com s’expressa” abans d’apostar-ho tot en la seva recuperació.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa