!--akiadsense-->
L’avi de Ton Mata, Josep Mata Capellades, amb la complicitat dels seus fills Josep i Antoni, va crear l’any 1962 el Reserva Particular de Recaredo amb la idea original de “transmetre la delicadesa i la subtil complexitat que pot assolir un vi escumós de llarga criança”. Va començar sent xampany per passar posteriorment a ser Cava i ara Corpinnat. És un vinós escumós Brut Nature centrat en la macabeu (quan va néixer aquesta varietat tenia més prestigi que l’aleshores considerada rústega xarel·lo). Elaborat amb raïms de vinyes velles de la zona baixa de l’Alt Penedès, és un vi efervescent que fuig d’una opulència barroca. De fet, tot a Recaredo respira l’elegància de la discreció.
Des del celler del carrer de Tamarit de Sant Sadurní d’Anoia s’afirma que el Reserva Particular “representa la Mediterrània en el seu estat més pur, interpreta les terres calcàries del Penedès oriental i mostra el caràcter profund de les nostres vinyes més velles de xarel·lo i macabeu”. S’afegeix: “Mineral i complex, ple de vida interior i llarg recorregut. Brut Nature totalment sec, sense addició de sucre d’expedició”. Criança en tap de suro natural, fermentació en fusta (bocois de roure), molt bones acideses… Una joia nascuda fa 57 anys que només s’ha concretat en 41 anyades. Josep i Antoni Mata han viscut totes i cadascuna d’aquestes 41 anyades. La intenció és “expressar la delicadesa dels temps i l’elegant complexitat que pot assolir un vi escumós de llarga criança”. Sovint Ton Mata recorda com de sorpresos es mostren alguns elaboradors de la Xampanya en descobrir com un escumós del Penedès pot tenir tanta llarga vida i amb tanta elegància.
Aquest dijous a la nit una vertical històrica d’aquest icònic escumós penedesenc va harmonitzar els plats del menú degustació creat per a sumar-se a la celebració del mig segle de trajectòria d’un dels restaurants del Penedès més memorables: Cal Pere del Maset de Sant Pau d’Ordal. Tan Recaredo com Cal Pere del Maset estan regentats per la tercera generació de les respectives famílies propietàries. Recaredo ja prepara la celebració del seu centenari per a l’any 2024.
Pere Massana Pulido i la seva mare Anna van crear un gran menú centrat en productes de quilòmetre zero. No hi van faltar ni gambes de Vilanova ni escamarlans de Tarragona, llongo (espardenya), rèmol, gall del Penedès, una proposta multidisciplinar amb ànec mut del Penedès, garrinet de Segòvia o una creativa reinterpretació del préssec d’Ordal (de Sant Pau) concretat en un cromàtic fals préssec de formatge fresc i xocolata blanca. Tot plegat es va harmonitzar amb fins a set anyades del Reserva Particular (les postres amb un Terrers del 2012 en format Jeroboam).
!--akiadsense-->
Es va arribar als 241 mesos de criança (prop de 20 anys) amb les mares, desmuntant tota lògica sobre la longevitat dels grans escumosos penedesencs. Tots els escumosos van ser desgorjats artesanalment el mes de març d’aquest any de manera expressa per a aquest sopar maridat (els que provenen de l’Enoteca de Recaredo), excepte el que es troba actualment al mercat (de l’anyada 2007). A Recaredo es desgorja manualment al ritme de 250 ampolles per hora i per operari. Alguns Enoteca es poden trobar en algun restaurant gastronòmic. Amb el pas del temps la bombolla va perdent protagonisme per passar a guanyar volum el vi, que “s’aguanta sobre si mateix”, com afirma Ton Mata. Afegeix que per a Recaredo la bombolla és “secundària”. L’autòlisi i l’acidesa són pals de paller.
!--akiadsense-->
El viatge al passat, molt sec, es va iniciar amb un 2007 (131 mesos: 10 anys i 11 mesos) que ensenya fruits secs, molt bona acidesa, fruita madura de pinyol, llargada i un final d’ametlla amarga. El 2004 (una gran anyada amb 170 mesos: 14 anys i 2 mesos) mostra rodonesa i tocs amargs, torrats i tocs làctics. El 2003 (any de canícula amb 182 mesos: 15 anys i 2 mesos) mostra inicialment notes a habitació tancada i humitejada, que van desapareixent amb oxigenació a la copa per acabar mostrant poma al forn i tocs de mel. El 2002 (194 mesos: 16 anys i 2 mesos) és encara sorprenentment fresc, mineral i balsàmic, destacant per unes encisadores notes d’herbes aromàtiques de garriga. Tot i ser fruit d’una anyada de climatologia atípica, el gran 2001 (206 mesos: 17 anys i 2 mesos) és cremós, vinós, madur i amb una bombolla finíssima. El 2000, un any de llibre (218 mesos: 18 anys i 2 mesos), transita fins a un sorprenent punt llaminer al final de boca, amb densitat i elegància i amb menys volum que el de l’anyada 2001. La traca final va ser un 1998 que va deixar tothom astorat (241 mesos: 20 anys i 1 mes). Té una acidesa monumental i una vivacitat increïble dues dècades després. És molt vinós i, sobretot, emocionant.
