!--akiadsense-->
L’evolució de Can Recaredo sembla que no tingui aturador. La família Mata ha fet un pas més per mostrar el seu terrer i el seu origen penedesenc en els seus escumosos Corpinnat i ja no fa servir sucre de canya. Ha substituït aquest sucre que majoritàriament ve de Brasil o de Tailàndia per dos tipus de most. Un MCR, un most concentrat rectificat, que prové de La Manxa i un altre, sense tractament, de les seves pròpies vinyes. Aquest dissabte han presentat a la premsa com són els vins d’aquesta nova etapa.
Per entendre l’abast d’aquest canvi cal entrar en l’aspecte més tècnic de l’elaboració d’un vi escumós. Simplificant-ho molt, el mètode tradicional o champenoise és fer fermentar el raïm amb llevats propis (creats a partir del raïm del mateix celler) o de llevats adquirits, per elaborar un vi base. En aquest primer vi s’hi afegeix sucre i llevats de nou per provocar una segona fermentació en ampolla que farà que aparegui el diòxid de carboni, les típiques bombolles dels vins escumosos.
A Recaredo han considerat que de la mateixa manera que ho han fet amb els llevats i des de fa més de 20 anys investiguen per tenir els seus propis, el sucre que s’afegeix per fer aquesta segona fermentació també provingui de la seva vinya, de la seva terra i així fer que els seus Cropinnat siguin més del Penedès que mai.
!--akiadsense-->
De moment una part del most que es fa servir és del seu raïm. És només suc de raïm, que no es tracta i que es conserva en fred per evitar que fermenti. L’altre most el compren. De moment a una empresa de La Manxa que és la que el concentra i rectifica per poder-lo fer servir en aquest procés. “Certament no és encara del Penedès, però entenem que es tracta d’anar-nos acostant i si fins ara utilitzàvem sucre brasiler alguna cosa de proximitat ja hi hem guanyat”, explica Ton Mata, tercera generació de la família Recaredo.
D’entrada aquest canvi el que fa és baixar el grau alcohòlic dels escumosos i també pot variar alguna de les característiques del producte final tot i que podria ser que fossin imperceptibles pel consumidor des del unt de vista organolèptic. Així i tot, des de Recaredo insisteixen en el guany que suposa “la connexió franca i directa amb el seu origen” afirma Mata que afegeix, sense gaire fissures que ”l’autenticitat a Recaredo està per sobre de tot”.
Així, aquest celler especialitzat en escumosos de molta llarga criança, ja té a punt de sortir el Subtil 2015 el primer fet amb most propi i també el Terrers 2017 i l’Intens 2017 elaborats amb Most Concentrat Rectificat.
!--akiadsense-->
Presentació concentrada per l’efecte Covid-19
En aquesta trobada amb els mitjans de comunicació que s’ha fet aquest dissabte en un sopar al mateix celler amb la cuina de Jordi Vilà del restaurant Alkímia, Recaredo ha aprofitat per mostrar també algunes de les noves anyades que seran protagonistes de la campanya de Nadal. I és que les restriccions per evitar el contagi del coronavirus no afavoreixen la convocatòria de molts actes i per això han decidir concentrar-ho tot en una sola trobada.
!--akiadsense-->
Així, en la mateixa presentació s’han degollat un parell d’ampolles del Reserva Particular 2004 que sortirà al mercat en els propers mesos i també s’ha presentat l’anyada 2007 de Turó d’en Mota. Dos vins icònics de Recaredo a través dels qual es pot resseguir la història del celler.
Una història que passa per la investigació per l’experimentació i segons el mateix Ton Mata, indefectiblement pel xarel·lo, la que s’ha convertit en la seva varietat insígnia i que ja suposa dues terceres parts de tota la seva vinya. “És la nostra esperança. Ens està mostrant el seu potencial i fins i tot més resistència al canvi climàtic que d’altres”, explica.
!--akiadsense-->
Els reptes que planteja el canvi climàtic són cabdals, de la mateixa manera que també ho és pel celler l’ecologia, la biodinàmica, l’origen i l’autenticitat. “Un projecte jazzístic, extrem total” diu Mata, que se sustenta en gran part en la feina del eller Credo, el celler germà"> dedicat als vins tranquils. “El celler Credo ens permet tenir el somni de Recaredo lliure” sentencia.
