Roc Gramona és una de les noves generacions actuals que venint d’una família vinculada a la terra, ha volgut mirar al futur fent una mirada al passat i recuperant velles pràctiques que no per antigues han perdut eficàcia. En Roc, més enllà de tenir els seus projectes de vi, també és l’actual director tècnic de l’Acadèmia de Poda de Respecte, una entitat que comparteix coneixement i formació respecte a un tipus d’acompanyament a la vinya que vol entre moltes d’altres coses, millorar la qualitat de vida de les plantes i allargar-ne la longevitat. Graduat en enologia per la Universitat Rovira i Virgili i màster DUTE a La Universitat de Bordeus, Roc Gramona ha treballat en caves de diferents regions de l’Estat, Portugal, Sudàfrica, Estats Units i Austràlia. Ha estat professor de l’Acadèmia de Poda des dels seus inicis al 2015.

Quin és l’origen de l’Acadèmia?

Els italians Simonit & Sirch van ser precursors d’aquesta conscienciació, ells van fer visible una necessitat d’actuar davant la mort prematura de les plantes o la propagació de malalties. I una de les accions passava per fer un tipus de poda de respecte que permetés donar-li més qualitat i longevitat al cep. Malgrat ells ho van posar sobre la taula, de fet no era una novetat per nosaltres…

En quin sentit?

A casa nostra sempre s’ha treballat així; les generacions dels nostres avis o pares ja donaven aquest acompanyament més respectuós a les plantes. És a dir, abans de la mecanització, moltes de les pràctiques que ara recuperem com aquesta poda de respecte ja es feien de manera orgànica, i avui dia sembla que haguem oblidat que les persones que cuidaven la vinya fa uns anys eren grans experts.

Com millora la vida de la planta, amb la tria de la poda de respecte?

D’entrada, és important que el cep s’expressi lliurament i hi ha alguns tipus de poda –guyot i cordon-, que condiciona molt el creixement i desenvolupament de la planta. En aquest sentit, defensem la ramificació de la planta seguint un sistema en vas, és a dir, que el cep creixi de manera orgànica; respectar el flux de la saba, fet petits talls i precisos, que evitin ferides innecessàries -que poden contaminar i fer emmalaltir el cep-, i deixar un tros de fusta de respecte per a que la dessecació que es creï no interfereixi en el sistema vascular de la planta.

L’actual Acadèmia que ara dirigeixes va començar organitzant petites jornades de formació, i ara ja està formant arreu de l’Estat.

Al 2012 es van començar a organitzar jornades de formació en viticultura de poda de respecte amb INCAVI i un any més tard, va sorgir el grup de treball a l’INNOVI. Diverses persones, inicialment del Penedès, ens vam formar i a partir de 2014 vam traslladar els coneixements a d’altres professionals. L’any 2018 vaig esdevenir director tècnic i hem començat a moure’ns arreu. De fet, m’agafes sortint d’una formació a Jerez i camí de Toro; i aviat viatjaré a les Canàries.

Com són, aquestes formacions?

Actualment cursos d’iniciació i per a persones ja iniciades. Hi ha una part teòrica, i sobretot, la pràctica que permet veure com treballar directament sobre la planta. Tenim diversos professors, la majoria del Penedès, però ara també hi col·laboraran professors del País Basc i de la zona de Cariñena, a l’Aragó. Oferim cursos de tècnic i operari de poda. Més enllà de les formacions de poda d’hivern, i com a novetat, incorporem el Curs Superior en Poda de Respecte: protecció i longevitat de la vinya, de la mà de la URV, i en la qual ja es fa una especialització a partir d’un curs de més de 120 hores.

Creieu que la poda de respecte és una pràctica positiva també davant el repte del canvi climàtic?

Aquest tipus de poda intenta que les vinyes visquin més anys; i això és un criteri de sostenibilitat molt gran. Permeten una rotació menor del cultiu, menys renovació de plantes, menor inversió en matèria primera i que el procés d’arrencada i guaret sigui el més sostenible possible. Que la planta pateixi menys. El vas respecta molt més la planta i si es combina amb el treball de varietats ben adaptades al clima, el cep tindrà uns resultats més òptims i tot plegat serà molt més sostenible.

Nou comentari