A en Roc Esquius (Súria, 1982) li agradaven les matemàtiques. I segurament a elles els deu haver-se llicenciat en Enginyeria Superior Informàtica; i haver treballat, durant deu anys, en una empresa especialitzada en temes d’intel·ligència artificial. Però la raó, en aquell moment, trobava a faltar l’emoció. I, amb experiència prèvia en el món de la interpretació, va decidir complementar la seva formació universitària amb un curs a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Inquiet i amb ganes de sempre seguir aprenent, en Roc té ara una àmplia experiència en teatre i audiovisuals i també com a director, faceta en la qual va estrenar-se ara ja fa un any. Entre obres, idees i interpretacions, ara també es mou pels platós de “La Riera”, la telenovela de les sobretaules de TV3, on interpreta en Cosme, un cambrer que aspira a ser cap de sala.

– Quin és el primer pensament que et passa pel cap quan rebs la trucada de “La Riera”?

– Penso que és una oportunitat única, que és una escola enorme on aprendre i seguir millorant en el camp de la interpretació.

– Tens experiència en interpretació. Però, com a cambrer de restaurant?

– El paper ve acompanyat de tot un procés d’assessorament. A l’equip hi ha una persona especialitzada en gastronomia, cuina i viticultura, la Núria Bàguena, que ens acompanya en aquest aprenentatge i coneixement del sector.

– Com va ser el teu, d’aprenentatge?

– En el meu cas, la Núria em va portar al restaurant Bravo24 i al Velòdrom perquè veiés com funciona la sala d’un restaurant i vaig tenir la gran sort d’aprendre’n al costat d’un dels grans, en Tomàs Abellán. Em vaig sentir com si hagués d’entrar-hi a treballar, perquè m’explicava de tot: com tractar el client, com han de ser els moviments a sala, com “controlar” què passa a cada racó… Hi ha molts protocols a seguir, però recordo especialment que em va dir: “un cambrer ha de fer que tots i cadascun dels moments a sala siguin especials”. No es pot descuidar cap detall.

– El teu paper com a cambrer també demana que sàpigues de vins?

– M’agraden els vins però no en sóc un expert. I de la mateixa manera que aprenem el funcionament d’una sala, també ens formen en aspectes relacionats amb els vins: aprenem a moure les copes, a agafar una ampolla, a servir una copa de vi… Hi ha tal nivell de detall, que fins i tot ens diuen per quin costat hem de donar les cartes dels vins als clients!

– A en Roc li agrada el vi?

– Sí, m’agrada i en prenc habitualment. No tinc preferència per blancs o negres, depèn del moment en què en prenc, però en general sóc fan dels vins del Pla de Bages. A més, quan faig un sopar a casa, baixo a la vinacoteca i demano assessorament sobre el maridatge. El vi que millor acompanyi el guisat de torn, puja amb mi cap a casa.

– Si algun dia t’ascendissin a cap de sala de “La Riera”, recomanaries vi català?

– I tant, penso que es fan vins molt autèntics. Penso per exemple en el Xitxarel·lo de Martí Serdà, una aposta divertida i original que fa que al menys et miris l’ampolla. Persones que cuiden així la imatge d’un producte, han de fer vins realment bons.

UN APUNT sobre Núria Bàguena

Assessora gastronòmica de “La Riera”

Coneix la història de la cuina de pe a pa, l’actual i també la que ve de lluny, en els seus orígens. És especialista en cuina dels segles XVI, XVIII, en cuina catalana i també en cuines del món, entre moltes d’altres coses. Ara, aquest coneixement l’ha fet entrar d’assessora a “La Riera” en totes les vessants imaginables: revisa els guions, hi afegeix noms de plats, tendències de cuina (com el concepte de la “cucina povera” italiana que durant una època oferien a “La Barra del Port”), productes als quals dedicar unes jornades gastronòmiques… És també qui revisa que l’atrezzo de la cuina es correspongui amb els detalls que demana la trama i qui col·labora amb els dialoguistes per donar-los idees de què poden dir els cuiners mentre estan preparant el servei a cuina.

Pel que fa als vins, la Núria també hi posa el seu coneixement. És qui prepara les cartes de vins -per a la primera que van fer, va tenir la col·laboració de la Meritxell Falgueras. “I quan tinc dubtes sobre com maridar un plat, truco al Miquel Coca o al Ferran Centelles perquè em donin un cop de mà amb la tria”, explica orgullosa. “No podem dir marques, ni noms de vins o cellers -les ampolles que surten en pantalla tenen etiquetes inventades per no relacionar-les amb alguna de real- però sempre fem alguna referència als tipus de vins, zones de producció o varietats”, conclou. I és ben cert que quan se serveixen vins catalans a la sèrie, “La Riera” es converteix en una gran prescriptora dels productes del país.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa