Scala Dei Pla dels Àngels 2015
DOQ Priorat
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 18 €
Tel. 977 827 173
Als rosats se’ls sol considerar vins de segona. Sense la complexitat que poden arribar a tenir els negres, i sovint sense la frescor dels blancs. I sense l’elegància de cap dels dos. I sol ser cert, tot i que tampoc s’ha de menystenir el plaer que pot aportar un vi rosat carregat d’aromes llamineres, i fins i tot amb un punt de dolçor. Són agradables i versàtils. Però potser és cert que no són grans vins.
Però com passa amb totes les generalitzacions, hi ha excepcions. I la més notable que conec és aquest rosat Pla dels Àngels del celler prioratí Scala Dei. Perquè si hem dit abans que els rosats poden compensar la seva falta d’elegància amb el plaer llaminer i un punt dolç, en aquest cas hi ha elegància i finor a gavadals, i de dolçor ensucrada, gens ni mica. I tot i això, conserva intactes la versatilitat i la capacitat de generar plaer dels rosats estàndards.
Anem a pams. El 2015 és la segona anyada d’aquest rosat, un monovarietal de garnatxa que es pot qualificar de vi de finca, perquè s’elabora amb el raïm d’una sola parcel·la. I és aquesta parcel·la, aquest origen el que li dóna el caràcter. Perquè si pensem en la garnatxa prioratina, pensem en raïm concentrat i amb una maduració molt alta propiciada per un clima dur i extremat i per un sòl de llicorella, la pissarra esmicolada que caracteritza la majoria de vinyes prioratines, que amb el seu color fosc que reté l’escalfor i una gran capacitat de drenatge, deshidrata i gairebé torra els grans de raïm.
Alçada i argila, dos factors determinants
Però en aquest cas no és així, perquè es tracta d’una parcel·la en alçada, entre 500 i 600 metres, i amb un sol d’argila, dues característiques que aporten frescor. Però, a més a més, com explica l’enòleg del celler, en Ricard Rofes, “en tractar-se d’una sola parcel·la, ja conreem el raïm pensant en fer-ne un rosat, així que totes les pràctiques estan encaminades a assolir frescor. Per exemple, deixem més pàmpols al cep per protegir el raïm del sol i que no ens maduri excessivament”.
Què té, doncs, aquest rosat que el faci excepcional? El color, d’entrada no impressiona: està a la moda, això sí, és un rosat pàl·lid, net lluent i atractiu, però com altres que han aparegut aquests darrers anys. Ara bé, un cop ensumes la copa, la cosa comença a posar-se seriosa: hi ha aromes molt intenses, i no les habituals de maduixa i llaminadura, sinó notes cítriques de taronja, mandarina i d’aranja, i també algun matis d’herba fresca i de planta aromàtica. En segon pla, apareix també la maduixa, ben fresca i neta, i cirera, i síndria…
Però encara queda el millor, perquè és a la boca que s’arriba al punt més alt del festival: la frescor és impressionat, però no hi ha acidesa agressiva, tot és fi i elegant, alhora que el cos és ample i potent, d’una fermesa que contradiu la pal·lidesa del color. Té la consistència i el greix d’un blanc mediterrani, amb la frescor d’un d’atlàntic. I un cop arriba al fons del paladar, el festival aromàtic continua amb una desfilada de matisos cítrics, de fruita blanca -préssec d’aigua- de notes anisades de fonoll i de tants matisos com temps i atenció li dediquis a buscar-ne. I creieu-me que paga la pena estar-s’hi una bona estona. I fins i tot els 18 euros que val l’ampolla semblen menys, perquè ja se sap que quan es vol un vi dels grans, dels de primeríssima divisió, s’ha de pagar.
Un cop tastat el vi, d’en Rofes s’ha de valorar, a banda de l’habilitat per elaborar-lo, la valentia d’emprar raïm d’alta qualitat i esmerçar esforços per elaborar un rosat al Priorat, en lloc de la solució més pràctica, convencional i poc arriscada de fer un negre.
