Els vins francesos són dels més venuts als Estats Units. Si bé és cert que els nord-americans tenen una gran estima pels productes vitivinícoles que es fan dins del seu territori, el vi francès sempre ha estat un best-seller. És per això, que el 2024, Reuters publicava que el sector dels vins de França guanyava al voltant de 3.800 milions d’euros en vendes al mercat estatunidenc. No és d’estranyar, doncs, que després de l’anunci oficial de les noves polítiques aranzelàries que posa en marxa Donald Trump, alguns actors econòmics del país on va néixer el xampany facin ressò del perill que els suposa la mesura, fins al punt que auguren la pèrdua de 800 milions d’euros, aproximadament. “Aquesta política només crearà perdedors”, reconeix Gabriel Picard, president de la Federació Exportadora de Vins i Begudes Espirituoses de França (FEVS, per les seves sigles en francès).
Les exportacions franceses de vins i escumosos als Estats Units van augmentar un 5% el 2024, arribant als gairebé 4.000 milions d’euros. Aquesta podria ser una situació que no es tornaria a repetir, sobretot després que Trump hagi fet oficials nous aranzels del 20% per a tots els productes de la Unió Europea que entrin al mercat nord-americà. França no s’ha pres l’anunci a la lleugera i, de fet, el perill pel país podria ser major que el de qualsevol altre exportador. En aquest sentit, els vins francesos són els més venuts als Estats Units després dels vins de la Vall de Napa. Una situació que des de la FEVS han criticat i han assegurat en un comunicat que la mesura no només tindrà un impacte negatiu per les dades d’exportacions franceses, sinó que tocarà de molt a prop l’economia dels importadors, venedors, distribuïdors i, finalment, els consumidors americans.
La realitat és que els vins francesos tenen un gran valor dins del mercat estatunidenc i han creat una gran marca dins les fronteres del país que actualment dirigeix Trump. En altres paraules, els vins de França ja són cars dins dels EUA i amb els nous aranzels sobrepassaran molt més el límit de despesa dels consumidors americans, la qual cosa és molt probable que els deixin fora del mercat regular i, per tant, perdin competitivitat. D’aquesta manera, amb l’aplicació dels aranzels del 20% i sense un objectiu clar d’absorció del cost extra per part dels cellers, aquest increment es traslladaria directament a la butxaca dels compradors americans que, tot i estar disposats a pagar més pels vins francesos, podrien reduir les seves compres. Segons Picard, doncs, aquest xoc aranzelari no és una bona notícia ni per Europa ni pels Estats Units. El president de la FEVS també afegeix que no són els únics que veuen un futur cru, ja que “els homòlegs nord-americans, amb els quals han treballat durant dècades, també estan transmetent aquest missatge a les autoritats nord-americanes”.
Diàleg pel lliure mercat
França exigeix diàleg i així ho ha traslladat a la Comissió Europea. De fet, el país s’ha abanderat de la lluita per fer una excepció amb els vins i el bourbon americà en la imposició d’aranzels del 25% als productes importats dels Estats Units. Així, en l’anunci de les represàlies que prendrà Brussel·les contra els Estats Units, aquests productes no es veuran afectats, gràcies a les demandes franceses, ja que insistien en la possibilitat que encara s’empitjorés la situació. Fa uns mesos, Trump va amenaçar amb aranzels del 200% pels vins europeus si es feia efectiu l’increment dels gravàmens al whisky americà, la qual cosa ha provocat que França demani anar amb peus de plom i, finalment, la CE hagi accedit.
Però, la utopia francesa no és una guerra aranzelària, sinó més aviat un free flow de productes entre Europa i els Estats Units. La FEVS argumenta que el millor que podria passar entre els dos països és una política de lliure mercat. De fet, ells mateixos posen l’accent en la importància de mantenir un diàleg bilateral obert i constructiu, centrat en una agenda positiva sobre qüestions comercials transatlàntiques. “Durant trenta anys, els licors han optat per l’eliminació completa dels aranzels entre els Estats Units i la Unió Europea, en benefici dels productors a banda i banda de l’Atlàntic”, destaca Picard qui afegeix que es podria “fer el mateix amb els vins”. Precisament, la FEVS proposa un Acord Recíproc i de Comerç Just sobre Vins i Begudes Espirituoses a la Comissió Europea. “Esperem que la Comissió l’inclogui immediatament en la seva agenda positiva per a les converses amb els Estats Units, de manera que, juntament amb els licors, els vins puguin contribuir a construir una relació comercial positiva entre els Estats Units i la Unió Europea“, conclou el president de l’entitat francesa.
