A dia d’avui, a Catalunya, hi ha uns 200.000 senglars, el triple que fa deu anys. De tots els expedients anuals per atacs a conreus, són els responsables de gairebé la meitat. D’aquests, els corresponents a la vinya són gairebé un 7%, lluny d’altres conreus encara més afectats però amb conseqüències molt importants. Aquesta superpoblació, a més, amenaça la biodiversitat, ja que necessita molt aliment i això afecta algunes espècies vegetals, especialment les amenaçades. També perjudiquen alguns animals, ja que depreden els ous i les cries d’ocells marins i nidificants, de tortugues, larves d’amfibis… i transmeten patògens que poden afectar els humans o el bestiar.
Un problema difícil d’abordar
Carme Casacuberta, d’Olivardots, explica que a Capmany (Alt Empordà) “no hi ha cap altre tipus de conreu” i que per això es veuen “molt afectats” i “han de protegir molt bé les finques”. Fins i tot així, amb “tancats elèctrics i vigilància contínua”, els senglars aconsegueixen entrar i “fan destrosses a les vinyes”. “És una plaga molt difícil de controlar”, es lamenta.
A la DO Alella, per la seva banda, Quim Colomer (Testuan) afirma que les destrosses han afectat tant a Cabrils com a Santa Maria de Martorelles, tant a ells com a “molts altres companys”. Colomer, però, remarca que “el problema no ve dels darrers dos o tres anys” sinó de molt més enrere. Per a ell, els motius són tres, la “manca de diagnosi i control” de les poblacions per part de les administracions públiques; la sequera, que fa que els senglars “ho rebreguin tot buscant menjar”; i finalment “la manca de caçadors, que estan desapareixent”. “Ara patim les conseqüències de tot això”, conclou.
L’eina més efectiva per controlar-los, justament, és la caça, però malgrat que la temporada passada es van matar 70.000 senglars, el problema persisteix i es fa cada cop més greu. El 2020, el 45% dels expedients per danys a l’agricultura causats per espècies cinegètiques van ser per atacs d’aquests animals. Si Quim Colomer apunta a la menca de caçadors, Carme Casacuberta comparteix la seva opinió: cada vegada tenen “menys suport” dels qui “tradicionalment havien controlat aquests animals”. De les 69.000 llicències de caça concedides el 2012, s’ha passat a 33.000, més de la meitat de les quals corresponen a majors de 65 anys.
La resposta del Govern
Per tot plegat, el passat 4 de març el Departament d’Acció Climàtica va anunciar un pla de xoc per combatre la superpoblació de senglars. Amb una dotació de més de deu milions d’euros, té la intenció de reduir-la en només tres anys. Aquesta “resposta estratègica concreta i urgent”, en paraules de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, inclourà un programa de protecció de conreus, la creació de la figura del caçador expert, una millora de la seguretat de les batudes i el desplegament d’un nou marc normatiu.
Amb tot plegat, es volen reduir els efectes i conflictes del gran número de senglars que hi ha al país, mantenint-lo estable i compatible tant amb l’activitat humana com amb la conservació d’altres espècies dels nostres ecosistemes. Sanitjas va insistir especialment “en la prevenció i en la protecció dels conreus”, a què es volen dedicar més recursos econòmics i humans per posar en marxa actuacions que evitin que els senglars accedeixin a l’aliment. El Departament també posarà en marxa taules de cogestió pel control de danys, promogudes pels serveis territorials i que comptaran amb membres l’administració autonòmica, la local, científics, experts, sindicats, organitzacions agràries i grups conservacionistes per consensuar i activar les mesures necessàries.
Quim Colomer veu tots aquests anuncies amb certes reserves. “Fins que no s’executi i en veiem els resultats”, diu, “no sabrem com acaben les vinyes i els conreus”. A més, afegeix, “si hem d’assumir els costos dels tancaments, etc. hi haurà molts pagesos que es veuran obligats a deixar les terres”. Pel que fa a Carme Casacuberta, és de l’opinió que el pla de xoc del Govern està “ben enfocat” però que caldria “posar-lo en marxa de seguida”.
Mesures de promoció de la caça segura
Dins del seu pla de xoc, el Govern també compta amb els caçadors, el principal mitjà de reducció de les poblacions de qualsevol espècie cinegètica. Dins les mesures contemplades, hi ha la creació de colles de caçadors i l’incentiu del consum de carn de caça, per tal de donar-li més sortida i recuperar el número de llicències concedides. A més, es desplegaran plans d’acció per a cada territori, es millorarà la seguretat de les batudes i es donarà suport als ajuntaments.
El Govern fins i tot vol aprovar una nova Llei de Caça, que substituirà la de 1970 i ajudarà a la gestió sostenible d’ecosistemes i a l’equilibri territorial. Tindrà en compte, afirmen des d’Acció Climàtica, les “activitats i sensibilitats” dels ciutadans i vol ser un “motor” dels sectors econòmics i el desenvolupament rural i de muntanya. La temporada 2022-2023, els caçadors hauran d’informar del dia i el lloc de les seves batudes, que seran incorporats a l’ordre de vedes per millorar-ne la seguretat i compatibilitzar els usos del medi natural. En un aplicatiu, es podran consultar quins caceres s’estan duent a terme a cada moment, incrementant la seguretat dels usuaris del bosc.
Finalment, l’administració també dissenyarà una nova figura, el “caçador expert”, que col·laborarà en el control de les poblacions. El seu objectiu és tecnificar l’activitat davant la proliferació d’algunes espècies i la caiguda de les llicències. Es preveu que comeni a actuar aquest any mateix en actuacions que comportin un cert risc, requereixin més experiència o se situïn a zones complexes. La iniciativa es farà amb el suport de les entitats de caçadors de Catalunya i el Cos d’Agents Rurals.
