!--akiadsense-->
Les Enojornades 2020 de l’Institut del cava han posat el focus en la internacionalització de l’enoturisme. Un centenar de professionals de l’enoturisme, la restauració, de cellers i de centres de formació han assistit aquest dijous i divendres a les dues sessiona que s’han fet al Centre d’Interpretació del Cava Fassina a Sant Sadurní d’Anoia.
Experts de diferents disciplines han explicat quines són les claus per aconseguir captar nous enoturistes estrangers que passen per conèixer molt bé els perfils dels nous visitants, per l’especialització del producte i per la cohesió empresarial i territorial.
Així, la consultora en enoturisme, Zaida Semprún, feia esment en el plantejament de base de tenir molt clar que “l’experiència que oferirem ha de ser perdurable. Només així aconseguirem que els nostres clients siguin veritables ambaixadors per captaru mercats nous”.
En aquest sentit durant les enojornades s’han donat a conèixer les característiques específiques dels mercats xinès, d’Estats Units i Llatinoamèrica. Pel que fa als Estats Units es va fer esment a l’exclusivitat. És el turisme amb una despesa per persona més alta i el que busca viure experiències més singulars. La singularitat, explica Sean P. O’Rourke, responsable d’una empresa que ven enoturisme a l’estat espanyol i Portugal als Estats Units i Canadà, no fa referència a la sofisticació només, sinó també a l’autenticitat d’allò que s’ofereix.
Pels llatinoamericans que no són tants ni amb un poder adquisitiu tan alt, però sí que tenen un gran potencial, l’enoturisme no és sempre la seva principal motivació però sí que valoren molt l’oferta gastronòmica en els seus llargs viatges per Europa.
El mercat que més ha cridat l’atenció és el xinès. Rafael Cascales, president de l’associació Turisme Espanya-Xina reconeix que el coronavirus suposarà un tràngul important en el sector turístic però afirma amb rotunditat que el potencial d’aquest país és inabastable i cal no perde’ls de vista. Assegura que és un turista que necessita seguretat “perquè son porucs”, però que ara mateix un 55% de la seva despesa la gasta en gastornomia i per això són un bon mercat per l’enoturisme.
Xile i Itàlia són dos dels territoris que han explicat les claus de l’èxit de les seves propostes enoturístiques. Mentre Itàlia s’ha focalitzat en la segmentació i amb l’oferta del vi d’una forma transversal associada no només a la gastronomia, sinó tmabé a l’art, l’arquitectura o el patrimoni cultural i natural, a Xile han trobat la força en la cohesió entre l’adminsitració i diferents tipus d’empreses a l’entorn del celler, com restaurants allotjament i d’altres serveix per aconseguir atreure millers de visitants cada any.
