!--akiadsense-->
La creació de Corpinnat es va anunciar el dia 10 d’abril de 2018. Un grup de sis cavistes, s’unien per mostrar que seguien uns estàndards de qualitat determinats, des d’un territori determinat i proposaven a la DO Cava que els deixés identificar aquesta singularitat a les etiquetes.
Més enllà de les consideracions tècniques que ambdues parts defensen aferrissadament, la qüestió és que les negociacions no van arribar a bon port i davant la impossibilitat de poder posar Corpinnat a les etiquetes dels seus caves decideixen sortir-ne.
!--akiadsense-->
El daltabaix va ser important. A Catalunya sempre ho és que un celler surti d’una denominació d’origen i si és cava encara més. Hi havia el precedent de Mas Comtal, al qual s’hi van afegir 13 cellers més que van constituir el Clàssic Penedès, els escumosos integrats dins de la DO Penedès i també Raventós i Blanc que tot i formar part de les primeres converses amb els que ara són Corpinnat, finalment va decidir emprendre el camí en solitari.
Per això la sortida de Corpinnat no va deixar indiferent a ningú. Certament en volum no tenien un pes important dins d’aquesta denominació. En aquell moment els cellers Corpinnat ja eren 9, molt pocs comparat amb els 380 que conformen la DO i la seva producció no arribava al 7% del total. Ara bé, dels 13 cellers que aleshores tenien Caves de Paratge Qualificat, els que estan a dalt de tot de la piràmide qualitativa, cinc eren Corpinnat i marxaven.
!--akiadsense-->
Un any després constantment repeteixen que la seva primera intenció quan van crear Corpinnat era canviar el cava des de dins. “Nosaltres no volíem sortir del cava. Toni de la Rosa de Torelló Viticultors era president de la Confraria del Cava, Xavier Nadal, de Nadal, havia estat president de Pimecava i Jaume Gramona de Gramona havia presidit l’Institut del Cava i havia estat vocal del Consell Regulador. La nostra implicació amb el cava era màxima”, diu Jaume Mata, gerent de Corpinnat.
Tot i que en la conversa amb cada un dels cellers s’intueix un orgull contingut per un èxit, potser inesperat, d’un projecte que es basa en un model que a Catalunya no s’ha provat mai, també és cert que es nota una certa recança per no haver pogut canviar el cava des de dins.
!--akiadsense-->
“No vam estudiar massa bé qui hi havia al front de la DO Cava, ni com s’ho prendrien cada un dels agents. Estàvem plantejant un reglament molt exigent a una denominació d’origen que aleshores no tenia pràcticament cap tipus d’exigència. Érem molt ambiciosos, també era una manera d’encabir els cellers que havien marxat, però calia un Consell Regulador molt obert e mires. Crec que ens vam avançar en el temps”, explica Xavier Gramona un dels dos presidents de Corpinnat.
“La novetat de Corpinnat respecte a d’altres moviments crítics era que ens qüestionàvem canviar el món del cava, des de dintre del cava”, i això no havia passat, afirma Ton Mata, l’altre president.
“El que volíem era demostrar al Penedès, al nostre territori, que això és pot fer perquè els pagesos que no s’atreveixen a fer vi s’hi puguin posar i els hi pugui sortir bé. El que volíem era mostrar que hi ha altres opcions. No fem vi barat, no comprem vi, no fem jugades rares i sobrevivim, ens podem guanyar la vida i donem prestigi el territori”, afegeix Gramona.
!--akiadsense-->
Per Toni de la Rosa de Torelló Viticultors, “Corpinnat ha contribuït a la desconstrucció de l’escumós penedesenc que els últims 33 anys es deia cava”
Amb la DO Cava a banda, la marca col·lectiva fa el seu camí. En aquests dos anys s’hi han anat incorporant cellers i ara ja en són deu: Can Descregut, Can Feixes, Júlia Bernet, Gramona, Llopart, Mas Candí, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló.
!--akiadsense-->
Can Desgregut és un celler familiar de Vilobí del Penedès, en el que l’any 1990 es va habilitar una masia tradicional per convertir-la en celler i són els últims que s’han incorporat a aquesta marca col·lectiva.
Can Feixes de Cabrera d’Anoia fa escumosos però també vins tranquils. De fet el seu responsable Joan Huguet, és el president de la DO Penedès que a més dels vins tranquils empara els escumosos Clàssic Penedès.
Júlia Bernet és el celler més petit. Elabora 30.000 ampolles, totes elles d’escumós i sense voluntat d’incrementar la seva producció.
Gramona, en canvi és el celler més gran. Són la cinquena generació d’una família amb una tradició vitivinícola que es remunta al segle XIX i són grans defensors de la biodinàmica.
Llopart també és un celler històric. Asseguren que durant 25 generacions han estat vinculats a la vinya del Penedès i tot just fa dues setmanes moria el seu gran impulsor, Pere Llopart.
Mas Candí és dels petits. Són quatre joves pagesos viticultors i enòlegs que s’han unit per fer vi de les vinyes dels avis.
Nadal és un altre dels cellers històrics. Hi ha documentació que indica que la família Nadal ja era propietària de les vinyes l’any 1510 i van començar a elaborar als anys 40.
Recaredo és de 1924, i als anys 60 va ser pioner en treure escumosos de llarga criança al mercat. També són biodinàmics.
Sabaté i Coca són dos germans, viticultors i fills de viticultors que es van decidir a elaborar i que donen molta importància al tipus de sol on creixen les seves vinyes.
Torelló Viticultors és un altre dels cellers històrics de Corpinnat i del Penedès. Elaboradors des del 1951 i gestionen una finca, Can Martí, de 135 hectàrees de vinyes, oliveres i bosc.
!--akiadsense-->
Gramona, afirma que Corpinnat ha demostrat que des d’una marca col·lectiva es poden donar una certes garanties. “És cert que si Corpinnat no hagués estat avalat per marques tan respectades potser s’hauria qüestionat el sistema d’auditories o el que fos, però així i tot hem buscat molt el rigor i per això se’ns està respectant de la manera que se’ns respecta”.
Coincideix amb el gerent Jaume Mata,“ens sentim respectats. Pel mercat sí, però per les institucions no”, matisa. “Ens han rebut quan ho hem sol·licitat i tot ha estat molt cordial però estem fora de tots els ajuts que hi ha hagut per emmagatzemar vi o per destil·lar. No estar inscrits a una denominació d’origen no ens ha permès accedir-hi”.
!--akiadsense-->
Si es mira amb lupa cada un d’aquest projectes certament són molt diversos i costa de creure que hagin trobat l’encaix per fer aquest camí plegats. Però “hi havia un objectiu comú. Hem tingut debats, discussions i lluites fins i tot però al final hi havia un objectiu comú: la defensa del territori i la qualitat”, afirma Ton Mata.
Pel gerent de Corpinnat un dels punts forts del projecte és que “no es podia tirar endavant si no hi havia una certa generositat de tots els que estaven asseguts a la taula. Sabent que en algun moment haurien de fer esforços que suposessin cessions de sobirania de la marca pròpia a la marca col·lectiva. Jo quan vaig veure que ho assumien em vaig engrescar molt”.
!--akiadsense-->
I Ton Mata adverteix “tot just estem començant. Crec molt en el discurs. Perquè és veritat i és rigorós i això ens dona molts avantatges. El nostre discurs és contundent, no és una estratègia de màrqueting i es basa en 5 o 6 valors que són molt clars”.
Els requisits per formar part de Corpinnat són, entre d’altres, estar dins un territori determinat del Penedès, tenir vinya ecològica, vinificar a la propietat, utilitzar varietats pròpies, veremar a mà, fer criances mínimes de 18 mesos i comprar raïm a uns preus justos. Si bé és cert que la majoria d’aquests cellers compren molt poc raïm i bàsicament vinifiquen el de la propietat.
Aquests requisits són els que s’han posat sobre la taula per negociar amb els escumosos de Clàssic Penedès per valorar la possibilitat de crear una nova denominació d’origen d’escumosos al Penedès. Unes negociacions que no han fructificat i que de moment no són una prioritat. Si bé és cert que tenen clar que als escumosos del Penedès cal posar-hi ordre. Els creuen en el fet d’agrupar-se per posar en valor la feina que fan, el conjunt de les seves pràctiques i també perquè pugui servir d’incentiu a altres celler que vulguin començar o que es vulguin desmarcar de projectes que no els representen.
!--akiadsense-->
Júlia Bernet és el celler més petit de Corpinnat. Fan 30.000 ampolles de 7 hectàrees de vinya col·locades en terrasses en un paisatge poc habitual al Penedès. El seu responsable és Xavi Bernet i no té intenció de créixer. “Per mi entrar a Corpinnat ha estat adrenalina. Jo vaig començar a fer vi perquè estava cansat de veure que treballava en ecològic, que tenia molta cura a les vinyes i quan arribava a vendre el raïm veia que es posava tot dins el mateix sac i no hi havia distincions. Em sabia bastant de greu” explica. “Dins la DO Cava era una mica el mateix. Era difícil que jo em pogués identificar en cap de les coses que feien perquè el gruix de la denominació d’origen no està pensada per un celler com el meu. Entrar a Corpinnat també em feia respecte, no et pensis, perquè per mi aquests cellers històrics eren els meus referents i veure’ls asseguts allà a la mateixa taula que jo feia impressió” explica somrient.
!--akiadsense-->
Just després de la sortida de Corpinnat de la DO Cava, va fructificar una de les promeses que feia el nou president de la denominació, Javier Pagès, la creació d’un pla estratègic. I ha aconseguit una fita històrica i és que s’aprovi per unanimitat. Aquest projecte ha de permetre zonificar el cava i que per tant es pugui identificar el seu origen territorial i alhora segmentar-lo en funció de la seva qualitat.
Malgrat aquests avenços des de Corpinnat creuen que el retorn dels seus cellers a la DO Cava “és molt difícil”, “altament improbable”, “hi hauria d’haver un tsunami per tornar”.
“No som ni més bons ni més dolents que ningú, però tenim una idea molt clara. I el problema del cava és que mai ha tingut clar què és”, conclouen.
