Sumarroca Bòria 2011
DO Penedès
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 22 €
Tel. 934 750 125
Web: www.sumarroca.es
El Penedès és més conegut pels seus vins blancs que no pas pels negres. Per això ha estat una petita sorpresa que als Premis Vinari 2015, el vi que s’ha imposat en la categoria de Negres de Criança (que són els que tenen una estada en bóta de fins a 12 mesos. Els de més temps de criança s’inclouen en la categoria de Negres de Guarda) fos justament un Penedès, el Sumarroca Bòria 2011, quan hi ha altres DO a Catalunya amb més tradició o prestigi en l’elaboració d’aquest tipus de vins.
I és que justament una de les carències de la DO penedesenca és la falta d’una varietat de raïm negre que la identifiqui. D’entre les autòctones, ni la garnatxa ni la carinyena hi donen els resultats que donen a altres DO de clima més extremat i a més a més, n’hi ha poca extensió plantada. Tampoc el monestrell està gaire estès. El sumoll, que anys enrere havia dominat el vinyar de la comarca abans de la “cavització” que va imposar la trilogia de raïms blancs macabeu, xarel·lo i parellada, encara està en vies de recuperació i d’aprendre’n a elaborar-ne grans vins. Amb l’ull de llebre, que es va estendre fa uns anys, tampoc se n’ha obtingut vins notables (en tots els casos, generalitzant i amb excepcions, és clar).
Així que les varietats negres que dominen el vinyar penedesenc són el merlot en primer lloc seguit del cabernet sauvignon i l’ull de llebre. I cap de les tres varietats té a hores d’ara gaire bona imatge. Ja a molta distància en extensió, les segueix el sirà, una varietat que tot i que d’origen francès, procedeix de la vall del Roine, un origen de clima mediterrani que li ha permès adaptar-se molt bé al Penedès.
I aquest Bòria -juntament amb altres excel·lents monovarietals d’aquest raïm com són el Rocaplana d’Oriol Rossell o el Marta de Baltà del celler Parés Baltà- n’és la confirmació de la qualitat dels vins que se’n poden elaborar. Així que es pot dir que aquest raïm, el sirà, és el gran “tapat” de la DO, amb els únics inconvenients de no ser d’origen autòcton i d’haver-ni plantat per tot el món, i per tant de ser poc exclusiu i representatiu de la DO. Inconvenients que si bé no tenen res a veure amb la qualitat, són prou importants des del punt de vista comercial i d’estratègia.
El Bòria s’elabora justament amb sirà i petites proporcions de cabernet sauvignon i merlot procedents d’una bòria: “Parcel·la no gaire extensa de terra de conreu, dedicada generalment a vinya”, com ho defineix el Diec, d’una extensió d’1’1 ha. És una parcel·la poc fèrtil i al conreu encara és limita més la producció per combatre la de vegades excessiva vitalitat i productivitat d’aquesta varietat. Així s’obté un raïm concentrat que es vinifica amb un altre truc per evitar una aspror excessiva: durant els primers dies de fermentació, es retira aproximadament la meitat dels pinyols del raïm, que són un dels elements que més tanins, i per tant, aspror, aporten.
Un cop vinificat fa una criança en bóta d’aproximadament un any, i després, un mínim d’un any més en ampolla, tot i que la tastada per a aquest article ja s’hi ha estat més de tres anys.
Tot i això, el color encara és ben viu, granat d’intensitat mitjana, amb el voraviu de robí, roig i lluent. Per gaudir de les aromes li cal una bona oxigenació: o bé mitjançant un decantador o bé servint-lo a la copa amb temps i donar-li una bona estona i unes quantes remenades.
Aleshores la fruita vermella us emplenarà el nas i us arribarà, fresca i neta, directament al cervell. Hi ha gerds ben madurs però sense arribar a la melmelada, i cirera i pruna que deixen pas a altres matisos on la vainilla procedent de les bótes domina, però on també hi podem trobar la tinta xinesa, notes balsàmiques de romaní, torrat molt lleu… i tants matisos més com estona li dediqueu a ensumar-lo i a analitzar-lo per via retronasal un cop a la boca.
Justament a la boca és on torna a seduir: és d’entrada potent i ferma, amb nervi, però de pas vellutat, llaminer sense enfarfegar, amb una amargor lleu, llarg, melós, delicat i alhora valent.
Un conjunt, doncs, equilibrat i que un cop més, fa honor al màxim guardó obtingut als Premis Vinari entre els de la seva categoria i que ha de ser una empenta als vins negres penedesencs, perquè els situa al nivell dels millors vins negres catalans, i, per tant, dels millors vins negres del món. Sense complexos i amb un títol que així ho acredita.
