Raimat Brut Chardonnay
DO Cava
Etiquetat en català i castellà
PVP. Aprox. 14 €
Tel. 935 051 551
Web: www.raimat.com
Des del S. XII el lloc de Raïmat pertanyia a l’església. Després de la desamortització de Mendizábal (1836) la finca va passar a propietat de la ciutat de Lleida i anys després ho va comprar la família Raventós, propietaris de Codorníu. Aleshores va començar el que és un cas únic de colonització agrària a l’Europa del segle XX. L’any 1914 en Manuel Raventós i Domènech, gràcies al Canal d’Aragó i Catalunya (1910) i a la derivació del canal de Vallmanya, va començar la transformació en terres de rec d’aquesta finca de secà de 3.200 hectàrees, que avui, amb 1.700 hectàrees de vinyar, és el cultiu de vinya més gran d’Europa d’un sol propietari.
Per assolir-ho Manuel Raventós va fer construir 100 km de sèquies per dur l’aigua des del canal a les terres de Raimat. Alhora, per reduir la salinitat, va plantar 50.000 arbres, majoritàriament pollancres, que van arribar fins a 1 milió anys més tard.
Es curiós que aquests arbres es van anar substituint per vinya un cop el terreny condicionat i es van aprofitar per fer les capses de fusta que durant molts anys van caracteritzar l’embalatge dels caves Codorniu.
Doncs bé, d’aquesta curiosa història se sobrentén que a Raïmat no hi havia tradició en l’elaboració de vi i que tota la vinya s’hi va plantar de nou. És per això que no hi ha unes varietats de raïm que es puguin considerar tradicionals de l’indret. I potser per això, les varietats que primer van fer famosos els vinyars de Raimat van ser les d’origen francès, les més prestigioses en aquell moment: el cabernet sauvignon en negres i el chardonnay en blanc, que van donar nom i identitat als dos primers vins del celler que van començar a emplenar prestatgeries de comerços i cartes de restaurants el darrer tram del segle XX.
El Raimat Brut Chardonnay, doncs, és un producte prototípic d’aquest celler, que amb una presentació moderna reflecteix aquest esperit innovador. Al cupatge hi ha un 5% de pinot noir acompanyant el chardonnay, però al tast m’ha resultat inapreciable.
És de clor groc llimona, amb un reflex lleument verdós que suggereix frescor. Una frescor que tornem a trobar al nas, on les notes dominants són les de fruita, poma i llimona confitada, acompanyades d’herba fresca. A la boca, si bé tornem a trobar-hi la frescor de protagonista, en aquest cas comparteix el cartell amb el cos estructurat, dens i cremós que sol caracteritzar els chardonnay. El final a la boca és rodó, poc agressiu, i ens recorda que es tracta d’un brut i no d’un nature i que per això no té l’extrema sequedat, de vegades molt dura, d’aquests últims.
D’aquest còctel de sensacions dominants: fruita, frescor, tacte cremós a la boca, i final suau, se n’extreu que es tracta d’un cava d’ampli espectre, tant adient per prendre com a copa d’aperitiu o mitja tarda, com per acompanyar àpats sencers, sempre que no siguin de viandes molt potents. I que al tractar-se d’un brut, amb el punt lleument llaminer final, també farà un bon paper acompanyant les postres. I sempre amb qualitat i delicadesa.
