Les raons per les quals Freixenet vol acomiadar 180 treballadors fa pudor de socarrim. Aquesta és la principal conclusió de sindicats i patronal després de rebre amb recel les conseqüències de la sequera com a màxima per deixar sense feina a una quarta part de la plantilla. De fet, des de Comissions Obreres i UGT han demanat la revocació immediata d’aquest expedient i els representants d’ambdós sindicats l’han titllat de “fora de lloc”. L’empresa vitivinícola, famosa a escala internacional pel seu cava, anunciava el passat dijous que hauria de deixar marxar a un 24% de la seva plantilla perquè el sector del cava s’enfronta a una “crisi sense precedents” per la sequera dels últims anys que obliga el grup a “reestructurar les seves operacions de producció”. No obstant això, veus del sector confirmen que aquestes declaracions podrien amagar altres interessos empresarials. La realitat és que diferents teories podrien explicar la decisió de Freixenet, però cap és compartida per a tothom.
“Encara no saben si la producció continuarà a la baixa en la verema d’enguany”, alerta Antonio Domínguez, delegat de CCOO a Freixenet i responsable del sector del cava. En una conversa amb Vadevi, el sindicalista reconeix que les raons de l’ERO s’escapen de l’enteniment del sindicat que representa i assegura que sí la sequera fos el principal problema hi hauria altres mètodes per arribar a una solució: “Es poden prejubilar treballadors o buscar altres vies abans que l’acomiadament”, constata Domínguez. La mateixa opinió expressa Alícia Buil, responsable d’Agropecuària d’UGT Catalunya, qui confirma que “la sequera és un problema temporal”, per tant, a parer seu, “Freixenet hauria d’estar buscant mesures temporals no extintives”. Tanmateix, doncs, els sindicats estan d’acord a demanar el cessament d’aquest expedient i la retirada immediata de l’anunci, ja que en paraules de Buil “és una salvatjada”.
Més enllà de la negativa dels sindicats a acceptar l’ERO, també hi ha certa reticència a creure’s la sequera com a raó principal. Així, tant Domínguez com Buil, afirmen en aquest diari que no és la primera vegada que l’empresa vitivinícola intenta tirar endavant una reestructuració de la plantilla amb aquesta raó. En concret, fa tot just un any, l’empresa va anunciar un ERTO que afectaria fins a 600 treballadors per “força major”. Aquella mesura, que suposava la reducció de la jornada de bona part de la plantilla durant uns mesos, va acabar durant poc més d’un mes i mig. Ja en aquell moment, els sindicats van posar en dubte que la sequera pogués considerar-se un conflicte de força major, ja que feia pràcticament tres anys que se n’estaven patint els efectes. Així doncs, sembla que la situació es torna a repetir, però aquest cop amb unes mesures molt més fortes, fins al punt de plantejar-se eliminar una quarta part de la plantilla. “L’any passa ja van intentar colar un expedient i enguany no ho aconseguiran”, recalca Buil. Per la seva part, Domínguez recorda que encara no han començat les negociacions ni han rebut la documentació, però “estan preparats per actuar”.
És innegable que els sindicats no es creuen la versió oficial de Freixenet, o almenys confirmen que “necessiten més explicacions”, tal com expressa la responsable d’Agropecuària d’UGT Catalunya. Unió de Pagesos, però, va un pas més enllà i deixa entreveure que aquest anunci podria ser una manera de coaccionar al Consell Regulador de la DO Cava. Aquesta és una reflexió que deixa a l’aire David Sendra, responsable de Vi i Vinya de la patronal. D’aquesta manera i com ja explicava fa un any a aquest diari el seu predecessor Josep Marrugat, Freixenet voldria més flexibilització en el mercat per a suplir la falta d’existències amb raïm comprat fora de la Denominació d’Origen. Actualment, la rigidesa de la normativa no permet aquestes accions i segons Unió de Pagesos, l’ERO podria ser una decisió estratègica per pressionar el consell: “Freixenet s’aprofita de la situació per llançar pilotes fora”, diu Sendra, fent referència a l’ús de la sequera per justificar una decisió empresarial i no de força major, tot i que també reconeix que és d’hora per saber “si és una estratègia o no”.
Una nova fotografia del cava
Precisament la rigidesa de la normativa del cava és un punt en el qual sindicats i patronal no es posen d’acord. Si bé és cert que tothom critica la decisió de Freixenet, per a Comissions Obreres “cal canviar la fotografia del cava”, tal com relata Domínguez. En aquest sentit, el delegat de CCOO a Freixenet i responsable del sector del cava assegura que el món vitivinícola català ha anat canviat i, per tant, cal revisar algunes normatives que a parer seu han quedat obsoletes. Així, Domínguez concreta que hi ha una necessitat clara de poder suplir la manca d’existències amb producte de fora, tot i que també confirma que és una mesura excepcional: “Primer s’ha d’acabar el nostre i després buscar fora”. Així, el sindicat critica la duresa de les normes de la DO Cava i recorda que cal que tothom es guanyi la vida i, per tant, destaca que la decisió de Freixenet posa en el punt de mira la necessitat de canviar certes regles del joc. “No crec que hagi estat una estratègia, sinó una conseqüència d’aquesta rigidesa”, diu Domínguez.
Des d’Unió de Pagesos, però, veuen les coses molt diferents. Per a ells, l’afany de comprar raïm fora de la DO no és més que una manera de trobar pagesos amb preus molt més barats. “Freixenet vol comprar a preus més competitius”, explica Sendra, qui recorda que la companyia vitivinícola ven a “preus molt econòmics”. D’aquesta manera, no entenen la preocupació de Freixenet sobre la manca d’existències i el mateix responsable del Vi i la Vinya de la patronal recorda que en el moment que es va fer un pas per tenir una normativa més laxa, “Freixenet van ser els primers de vendre 30 milions d’ampolles amb metodologies d’elaboració que no són cava”, descriu Sendra.
La possibilitat de perdre un jugador estratègic
La decisió de Freixenet evidencia que el sector no està passant pel seu millor moment i tal com explica Domínguez la situació podria empitjorar. De fet, el sindicalista recorda que Freixenet ja no és només propietat d’una família catalana, sinó que és una marca coneguda a escala internacional i gestionada per un hòlding. Així, no seria difícil pensar que si les coses no funcionen a Catalunya, “podrien emportar-se el negoci a un altre territori”, constata Domínguez. De fet, des d’Unió de Pagesos també adrecen aquesta possibilitat i Sendra reconeix que “sempre hi ha certa preocupació en el fet que marques tan consolidades com Freixenet marxin”. Ara bé, mentre des de CCOO demanen que es canviï la manera de funcionar del sector, Unió de Pagesos insisteix que no es tracta d’un problema d’una regulació massa rígida, sinó que probablement hi ha altres factors, encara que no identifica quins.
En definitiva, l’ERO de Freixenet, tot i que els sindicats asseguren que no deixaran que es materialitzi, constata que hi ha desavinences en un sector que ha estat maltractat per la sequera, però també per la manca de producció i el canvi de preferències dels consumidors. Sense saber sí l’expedient serà un punt d’inflexió, la realitat és que ha recordat al sector que queda pendent una reflexió sobre el funcionament del món del cava, que tot i haver-se convertit en un producte de reconeixement mundial, encara li queden molts serrells per tancar.
