L'agricultura ocupava no fa massa temps tots els espais del terme municipal
L’agricultura ocupava no fa massa temps tots els espais del terme municipal de Terrassa| MónTerrassa

!--akiadsense-->

El regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia de Terrassa, Carles Caballero, s’ha reunit aquesta setmana amb el director de Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació a Barcelona de la Generalitat de Catalunya, Josep Pena, per parlar del projecte de recuperació de vinyes en terrenys municipals i de la varietat de raïm terrassenc">. L’ajuntament de la ciutat treballa en un projecte per recuperar el cultiu a la ciutat. “Ara són els primers contactes, amb un horitzó 2022”, explica el regidor.

Pel que té de recuperació de la memòria, la història i el patrimoni agrícola de la ciutat de Terrassa i el Vallès, l’Ajuntament de Terrassa aposta per un projecte d’implantació de nous ceps en alguna finca municipal.

La imatge, l’urbanisme de la ciutat del segle XXI té poc a veure amb la vila de segles passats. Ara costa d’imaginar, però l’agricultura no fas pas tant ocupava tots els espais del terme municipal. I bona part dels espais agrícoles del municipi i de la comarca es dedicaven al conreu de la vinya el segle XIX, amb varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals Terrassench (o negrelló) i Plantamollet, segurament avui desaparegudes. A Terrassa es produïen grans quantitats de vins negres, blancs, generosos, rancis, secs, dolços… i el 1850, escumosos (predecessors del xampany o del cava).

Caballero: “Terrassa i la nostra comarca van ser junt amb el Bages els majors productors de vi de Catalunya. L’any 1850 el 70% de les terres cultivades al terme de Sant Pere eren vinya. No és casualitat que el primer vi escumós de Catalunya el produís un terrassenc, en Pau Galí, o que el 1885 es fundés la primera estació ampel·logràfica d’Espanya, a càrrec d’en Bonaventura Castellet… Terrassa i la comarca eren al segle XIX el Penedès de l’actualitat, i els vins de la contrada tenien molta anomenada”.

Lhistoriografia local, a excepció feta d’en Pere Roca Fabregat, ha treballat abastament la història industrial de la ciutat però poc la història agrícola, de molts segles d’història. Costa trobar a les xarxes fonts que parlin d’aquesta història agrícola i encara menys d’aquesta història i aquest patrimoni vinícola a les nostres contrades. El fet és que la vinya és un dels cultius més adaptats al clima mediterrani, a més a més de necessitar pocs recursos hídrics i ser un dels cultius més rics en biodiversitat. Un dels seus problemes radica en el fet de requerir de temps llargs per produïr, a més d’una relació inversió/benefici complicada per a les necessitats de subsistència de la majoria de petits productors i petites explotacions”.

Nou comentari