Dissabte 10 d’abril de fa tres anys saltava una notícia que va sacsejar el sector de les bombolles a Catalunya i el món: un grup de cellers del Penedès es presentava a Sant Sadurní sota la marca col·lectiva de la UE Corpinnat, en la qual empararien des d’aleshores els seus vins escumosos de qualitat. Sis elaboradors històrics del territori -ara ja en són deu- van unir-se per reivindicar l’origen i sobretot una relació equilibrada entre tots els agents de la cadena de valor, donant especial atenció al pagès que treballa la vinya i prioritzant la vinificació pròpia. Passats aquests primers mesos de vida, Ton Mata, propietari de Recaredo i copresident del col·lectiu juntament amb Xavier Gramona, fa un balanç positiu del projecte, malgrat considera que cal seguir endavant amb més fermesa que mai “per contribuir a prestigiar el territori com mereix”. Comenta amb preocupació que al Penedès hi ha alternatives econòmiques al sector del vi, i que “si no en protegim el paisatge, busquem l’excel·lència del producte o fem que el pagès s’hi pugui guanyar bé la vida, veig difícil un futur vitivinícola a casa nostra”. Fins i tot, diu “m’atreviria a dir que si no ho fem, podem seguir els passos de zones com el Vallès o al Baix Llobregat, on la vinya gairebé ha desaparegut”, comenta.
Avui celebrem el Dia Internacional de Corpinnat. Per molts anys!
Gràcies! Fa tres anys que donàvem a conèixer aquest projecte a Sant Sadurní i recordo perfectament les paraules de Josep Pitu Roca en què parlava de nosaltres com d’un projecte que esdevindria potent, reconegut i de prestigi. Han estat anys intensos, però estem contents d’haver fet el pas i seguim ferms amb la nostra aposta de prioritzar el territori i els pagesos i elaboradors.
El nou tancament perimetral ha obligat a postposar l’activitat de portes obertes amb què volíeu celebrar l’efemèride. Quan es farà?
Sí, finalment se celebrarà el dia 22 de maig, canviem la data però mantenim l’essència de la convocatòria: obrir les portes dels cellers a totes les persones que tinguin ganes de conèixer-nos i compartir els valors fundacionals de la marca col·lectiva. Les visites es faran amb reserva prèvia i es poden formalitzar a través de la web de Corpinnat.
Aquesta jornada pren també un significat especial perquè els diners recaptats amb l’entrada -5 euros per persona- es destinaran íntegrament a una entitat local del Penedès que treballa precisament per la defensa de la sostenibilitat del territori i el paisatge vitivinícola. Hem de prendre consciència que som un territori vulnerable paisatgísticament i que hem de fer esforços per mantenir l’entorn vitivinícola que tenim ara. Sense paisatge, no tenim res.
De fet, entre els valors fundacionals de Corpinnat ja hi ha la reivindicació del paisatge i el territori. És marca de la casa.
Exacte. Reivindiquem el territori d’origen i sobretot la importància de tenir-ne cura. I penso que malauradament aquest valor s’està perdent al Penedès, on s’ha optat per un model vitivinícola massiu, de grans volums. Des de Corpinnat volem explicar que hi ha altres maneres de fer que prioritzen el paisatge, enllacen el raïm amb el vi i eviten que el pagès s’arruïni. A la marca tots ho som, i som conscients del preu del raïm i del que costa treballar-lo. I malgrat tot, defensem un model on cada viticultor pugui vinificar els seus propis productes.
No pot ser que al Penedès, amb uns sis mil viticultors, només hi hagi un parell de centenars que elaborin a casa seva, és una situació anòmala que no passa en d’altres zones del món com Bordeus o la Xampanya. Hem de ser valents i assumir aquest risc perquè això dona més valor al producte i l’arrela molt més al territori. No donem l’esquena a la vinya, per què si ho fem, el Penedès perdrà la seva essència i poder vitivinícola.
En quin sentit?
El país necessita zones paisatgísticament boniques i autosostenibles, més zones verdes prop de les grans ciutats com Barcelona i Tarragona; però si al Penedès la vinya perd valor, aviat se substituirà per parcs d’energia solar, una de les principals preocupacions i amenaces actuals; o per zones logístiques. Al Penedès tenim alternativa al sector del vi, i hi tindrien cabuda models econòmics basats en el sector logístic (quart cinturó, per exemple), residencial… I això ens obliga a prendre consciencia i decidir: o fem del vi un producte de prestigi i que el pagès s’hi pugui guanyar la vida, o serà difícil que tinguem un futur vitivinícola.
I a més a més, sense aquesta protecció, podem ser la propera zona, després del Vallès o el Baix Llobregat, on es vagi perdent la plantació i cura de la vinya. Corpinnat, de fet, és una punta de llança per intentar explicar que hem d’anar cap a un altre model si volem donar valor al territori.
Hem de ser autocrítics i ser conscients que fins ara no hem aconseguit aquest prestigi. Encara som desconeguts a nivell de vi tranquil, malgrat s’ha fet bon camí, fent de la xarel·lo, per exemple, una de les puntes de llança del territori. Ens estem definint, però Corpinnat vol ser una iniciativa puntera per aconseguir aquest prestigi que tant mereixem. O tenim prestigi, o no serem.
Reprenent el tema dels valors del projecte. Comentava que Corpinnat té entre els seus requisits vinificar 100% a la propietat. Quins altres requisits cal complir per poder formar-ne part?
CORPINNAT es regeix per un dels reglaments d’escumosos més exigents del món; i sí, entre els requisits hi ha la vinificació del 100% de la producció a la propietat; i també s’estableix que la vinya ha de ser 100% ecològica, la verema 100% manual, llargues criances (mínim de 18 mesos), compromís amb les varietats històriques i contractes de llarga durada i preu mínim garantit amb els viticultors proveïdors.
Els cellers fundacionals vau ser sis (Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló) i actualment heu arribat a deu, sumant-hi Huguet-Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí i Can Descregut. Sou prou per fer força i consolidar les vostres reivindicacions?
Encara som pocs, deu cellers que posem al mercat uns dos milions d’ampolles. No negaré que ens agradaria ser més, malgrat som conscients que no tots els projectes poden complir els requisits, que sabem són exigents. No podem perdre aquesta exigència, perquè sense ella serà impossible assolir aquest grau de prestigi al que volem arribar, però també sabem que per exemple, a l’hora de donar la benvinguda a projectes més joves, sí que hem de fer un esforç.
Expliqui’ns.
Hem posat requisits transitoris per viticultors que comencen, perquè si una persona jove no ha vinificat mai, no pot complir el requisit de tenir criances llargues, de 30 i 60 mesos; i en aquests casos, es permet que amb un producte de 15 mesos pugui entrar al col·lectiu. Som conscients que, com deia, és important cuidar la professió, fer possible que el pagès i elaborador de vi es guanyi la vida, perquè això també ajudarà a garantir aquest relleu generacional que considerem imprescindible. Hem d’aconseguir que les generacions joves recuperin la tradició dels avis de fer vi, que s’animin a fer-ho. Sense ells, no ho aconseguirem.
El naixement de Corpinnat va suposar un sacseig important al sector de les bombolles. Creu que passats aquests tres anys s’ha entès el motiu de la sortida de la DO Cava i la lluita per un model alternatiu?
Quan vam sortir, ningú s’ho esperava. Va ser un trasbals, en som conscients, perquè a més a més ho vam fer amb una proposta contundent, molt ben feta sense volta enrere que obligava a prendre’ns seriosament. Vam intentar encabir-nos dins l’estructura existent, però no va ser possible i vam voler lluitar pel nostre somni.
El sector ha triat un camí contrari al que segueix Corpinnat. D’acord que des de lògica econòmica i per poder fer diners elaborant escumós, és més rentable comprar el vi fet; però nosaltres tenim vocació d’enllaçar la vinya amb el vi. I això el mercat ho ha de saber i altres empreses ho han d’agafar com un incentiu.
S’ha parlat molt, negociat i intentat arribar a acords; d’entrada, sense acord amb la DO Cava; i més recentment, amb la DO Penedès per sumar amb els Clàssic Penedès. En quin punt esteu, amb ells?
Amb els Clàssic Penedès, malauradament, no ens hem posat d’acord fins ara perquè encara hi ha alguns eixos importants, alguns dels requisits que demanem, amb els quals encara no estem al mateix nivell, com per exemple el que té a veure amb el 100% de vinificació a la propietat, que per nosaltres és imprescindible i ells encara ho ho consideren així.
Tenim algunes diferències que haurem de seguir debatent, perquè malgrat ara no sigui possible, no vol dir que ho sigui en un futur. Tenim bona relació, compartim territori i passió pel que fem. De moment, mantenim entitat pròpia i separada, però ja veurem cap on avança tot.
I què en diríeu de qui afirma que aquesta nova marca col·lectiva confon més el consumidor, que no sap diferenciar entre Cava, Clàssic Penedès o Corpinnat?
Està clar que amplia l’equació i entenc que el consumidor pot veure que cadascú anem pel nostre cantó. Però nosaltres no volem renunciar als nostres valors fundacionals, encara que siguem pocs i hem de seguir comunicant i explicant al món que hi ha uns elaboradors que treballem com ho fem des de Corpinnat. Creiem molt en l’honestedad del missatge, en la transparència. Hem de saber explicar-nos i donar a conèixer les nostres especificitats.
Curiosament, ens ha sorprès positivament que cada cop se’ns conegui més arreu. Hem entrat en les cartes de restaurants, ens diferencien als lineals de la botiga especialitzada… Les xarxes i una bona comunicació ens han permès expandir la marca a nivell internacional. Recordo en un viatge als Estats Units, a finals del 2019, en què el 80-90% de les persones amb qui em vaig trobar, tenien una idea precisa de qui érem. Ens estem posicionant molt a poc a poc al costat de Xampany i Francia Corta. Hi ha pocs escumosos mundials amb la història que tenim al Penedès, això genera sorpresa i interès per part de sommeliers de tot el món.
Què significa Corpinnat per Ton Mata?
Després de vint-i-cinc anys de trajectòria en aquest sector, sento que és un pas de gegant pel sector. I sento amb orgull que Corpinnat ha posat per davant el territori al vi que elaborem. I això és un element comú amb d’altres zones de prestigi del món.
I quina valoració en feu, d’aquests tres primers anys de vida?
En faig una valoració extremadament positiva. D’una vegada per totes hem pogut iniciar un projecte col·lectiu que es basa en l’excel·lència i el rigor; en el repartiment de la riquesa socialment justa, en prioritzar i escoltar tota cadena de valor… El fet d’haver pogut endegar i posar en pràctica una iniciativa així, em dona satisfacció personal molt gran. I és una sensació compartida entre tots els qui formem part de Corpinnat.
Malgrat tot, el camí no ha estat fàcil?
Gens. Hi ha hagut moments de tot, i fins i tot a nivell intern no sempre ens hem posat d’acord per unanimitat a l’hora de prendre decisions. I sovint les hem pres per consentiment. I això requereix molt d’esforç, també pot desgastar en certs moments. Però creiem en el projecte, hem rebut molts missatges d’ànims i suport en què ens han dit més d’un cop, ‘heu estat valents, ja era hora que algú fes aquest pas’, i a més a més, ens reforça el fet que les persones que inicialment tenien certes reticències, cada cop ens escolta i respecta més. Falta molt a fer, però penso que seria molt bonic que s’establís un model en què el consumidor entengués de com estan definits i classificats els escumosos del Penedès i espero que això arribi en el futur.
Què hem d’esperar de Corpinnat en els propers anys?
Ens hem de consolidar com el referent de vi escumós de Catalunya i Espanya. De moment tenim el reglament més exigent de l’estat espanyol, probablement d’Europa un dels més exigents del món, i això s’ha de reconèixer. Hem d’aconseguir posar-ho més en valor de manera que arribi a tots els aficionats del vi i que sigui una marca on s’hi puguin emmirallar tots els elaboradors fins a sentir que també en volen formar part. Que pensin: ‘vull pertànyer a aquest grup i vull fer aquest tipus de vi perquè m’identifica amb el territori i em permetrà desenvolupar-me i el meu territori’.
Som conscients que Corpinnat és un projecte generacional i que queda molt per fer, però ara mateix hi ha plantades totes les llavors perquè així sigui. I també auguro que cada cop veurem més joves fent vins potser fins ara impensables, originals i bons, amb llargues criances, amb estils propis i diversitats, i que tots puguem format part d’un mateix paraigües que prioritizi el territori i la qualitat.
