!--akiadsense-->
Familia Torres ha emés el seu informe de verema 2018. En aquest informe qualifiquen aquesta verema, en general, com una bona verema que s’ha vist beneficiada per la meteorologia, amb temperatures moderades i bones reserves hídriques. Creuen que s’ha deixat enrere la sequera que s’ha patit els últims anys però, en canvi, s’han hagut de fer grans esforços per preservar l’estat sanitari del raïm que les abundants pluges podrien haver compromès.
L’increment de temperatures diürnes de l’última setmana de setembre i primera d’octubre ha afavorit la maduració dels negres i ha limitat el desenvolupament de botrytis. Al donar-se un temps més fresc del que és habitual, creuen que els vins blancs d’aquesta anyada seran més frescos que els de 2017, mentre que els negres els esperen nets, amb fruita i caràcter.
Per zones, la verema 2018 al Penedès ha estat més aviat tardana, amb produccions més altes, i ha estat marcada per una gran variabilitat meteorològica durant tot el cicle vegetatiu. Després d’una primavera fresca i molt plujosa, l’estiu ha estat més aviat suau, amb deu dies forts de calor a finals de juliol i tempestes esporàdiques a l’agost, i un final de maduració humit i fresc. La maduració ha estat lenta i progressiva en general, però s’han patit certs problemes de míldiu i una mica de botrytis en les etapes finals que s’han aconseguit contenir, mantenint la qualitat final del raïm, tot i que a la zona de les muntanyes ha faltat certa maduració.
Per varietats, s’han collit les de cicle curt com ull de llebre, chardonnay i moscatell de Frontignan en el seu estat òptim de maduresa. Les de cicle més llarg com parellada i cabernet sauvignon han madurat de forma correcta, mentre que les de cicle mitjà com merlot han madurat més lentament, mantenint un bon nivell de qualitat. Pel què fa als vins, els blancs del Penedès presenten una bona intensitat amb aromes més fresques i una bona acidesa i equilibri en boca. Els negres tenen en general un gran nivell amb bona intensitat aromàtica en nas i també gran equilibri en boca.
Al Priorat, l’anyada 2018 s’ha caracteritzat per un llarg cicle vegetatiu de la planta, una maduració lenta, poca afectació d’estrès hídric, una excel·lent qualitat sanitària del raïm i una moderada recuperació de la quantitat mitjana de producció respecte a les dues collites anteriors. A grans trets, la meteorologia d’aquesta verema ha destacat per una sortida de l’hivern i inici del cicle vegetatiu amb una pluviometria abundant superior a la mitjana, i per un final de cicle vegetatiu marcat per una primavera i inici d’estiu amb temperatures caloroses però moderades. Això ha provocat que el creixement vegetal acabés aproximadament uns 10-12 dies més tard de la mitjana registrada els últims anys. El cicle de maduració ha portat un ritme lent però constant que ha permès arribar a finals d’agost amb les fulles dels ceps patint molt poc l’efecte de la dessecació que és tan comú a la zona els anys d’extrema calor i sequera.
En general, els vins negres del Priorat d’aquesta verema es caracteritzen per una gran concentració de polifenols gràcies al cicle llarg que ha afavorit la bona maduració fenòlica de les pells. També es mostren francs en nas a causa del bon estat sanitari del raïm. Podem pensar ja en vins de marcat caràcter varietal, amb una concentració alta però amable en boca i amb bona aptitud per a l’envelliment.
La verema 2018 a la Conca de Barberà ha estat marcada per un important retard respecte a altres anys, a causa de les temperatures suaus de la primavera i estiu. Després d’una primavera fresca i plujosa, l’estiu ha estat suau amb un final de maduració fresc i humit. La maduració ha estat lenta i regular i s’ha collit el raïm en el seu punt òptim de maduració i bon estat sanitari. Defineixen aquesta anyada a la Conca de Barberà com a bona en general tant per a les varietats primerenques, com per a les varietats tardanes. Pel que fa als vins, els negres gaudeixen, com els blancs, d’una bona qualitat amb bona intensitat en nas i bona concentració en boca.
A Costers del Segre, a la zona de Les Garrigues, la campanya 2018 ha estat marcada per les abundants pluges i la posada en marxa del nou celler Purgatori. En la Finca Purgatori es pot parlar d’una verema molt tranquil·la i esperançadora a nivell de qualitat. Els lots de garnatxa estan molt marcats per la fruita en nas i lleugers i frescos en boca. En canvi, la carinyena, més marcada per la maduració fenòlica del raïm, mostra major maduresa i intensitat.
A la finca de Sant Miquel de Tremp, situada a uns 950 metres d’altitud, ha estat un any normal pel que fa a temperatures tot i que amb més pluges. La nota negativa la va posar la intensa pedregada del 17 d’agost, que va afectar una part important de la finca, tot i que, gràcies a les malles contra les pedregades instal·lades en algunes de les parcel·les, s’ha pogut salvar una gran part de la verema.
La meteorologia a Tremp ha estat com la d’un any normal a la zona. Després d’un hivern fred, es va passar a una primavera fresca i plujosa amb un estiu més aviat suau i es va arribar al període de maduració amb temperatures més suaus del que és habitual. El contrast tèrmic durant aquest període ha estat acusat, amb nits molt fresques i temperatures mitjanament càlides durant el dia. Això ha afavorit la bona maduració de la pirene, la varietat ancestral que millor s’ha adaptat al clima i sòl d’aquesta finca,
