VadeVi
Torres introdueix una varietat recuperada després de 20 anys d’haver-la descobert
  • CA

Cellers Torres torna a introduir al Penedès, a nivell experimental, la varietat de raïm negre moneu, una varietat pre-fil·loxèrica originària d’aquesta regió vinícola i descoberta fa prop de vint anys prop de Querol, a l’Alt Camp, gràcies al projecte de recuperació de varietats ancestrals. Després d’anys d’experimentació i de constatar-ne l’alt potencial enològic, Torres ha decidit plantar-la ara, mitjançant la tècnica del reempelt, a la finca de l’històric Castell de la Bleda, al municipi de Santa Margarida i els Monjos, que ha adquirit recentment.

Moneu, que pren el nom del ‘Coster del Moneu’ situat a prop del lloc on es va trobar, es converteix en la segona varietat ancestral que Torres reintrodueix al Penedès, després d’haver plantat selma blanca a la seva finca d’Aiguaviva fa un parell d’anys. De les prop de 50 varietats ancestrals que el celler ha recuperat en els últims 30 anys, 6 tenen gran interès enològic i d’aquestes, 4 són originàries del Penedès. Querol i garró són les altres dues varietats penedesenques, que Torres ja utilitza en el cupatge d’un dels seus vins més emblemàtics, Grans Muralles, de la DO Conca de Barberà.

Segons Miquel Torres, director general de Cellers Torres: “Estem convençuts que al Penedès, per la seva tradició vinícola mil·lenària, es cultivaven molts tipus de raïms abans que la fil·loxera destruís els cultius a finals del segle XIX. Més tard, quan la vinya es va refer, moltes d’aquestes varietats ja no es van tornar a plantar. Creiem que queden, perduts en algun indret, testimonis d’aquestes varietats que van sobreviure a la plaga, com ens ho demostren els ceps que hem anat trobant amb els anys”. I afegeix: “És molt emocionant veure com de mica en mica, gràcies a l’ajuda dels viticultors, estem recuperant el patrimoni i riquesa vinícola del Penedès, i de Catalunya en general”.

Moneu és una varietat extremadament resistent a la sequera i a les altes temperatures, segons ha constatat Torres amb els assajos realitzats a la finca de L’Aranyó, al cor de Les Garrigues, on també està plantada. Els seus vins desprenen una aroma intensa de fruita fresca, sobre un fons lleugerament floral i làctic; són llaminers en boca, amb una marcada acidesa, bona concentració i tanins equilibrats.

Projecte impulsat per la cinquena generació

El projecte de recuperació de varietats ancestrals, iniciat fa més de 30 anys per Miguel A. Torres, actual president de Cellers Torres, es troba actualment en plena efervescència gràcies a l’impuls de la cinquena generació amb Miguel Torres, com a director general, i Mireia Torres, com a directora de R+D+i. Segons Miquel Torres: “Tenim un excel·lent equip de professionals que treballen per cristal·litzar aquest projecte en vins que puguin arribar a sortir al mercat, vins que seran únics, molt especials i inimitables a la resta del món”.

El procés de recuperació d’una varietat és llarg i metòdic: un cop s’ha localitzat un cep desconegut, s’identifica amb l’ajuda d’un ampelògraf, que n’observa les fulles i els brots, i per mitjà d’una anàlisi d’ADN. Després es categoritza, es saneja, es reprodueix in vitro i es planta en diferents vinyes experimentals per conèixer les propietats organolèptiques de la varietat en qüestió. “D’aquestes, seleccionem les més interessants a nivell enològic, els donem un nom, en cas que no es conegui i que acostuma a fer referència a algun element relacionat amb el lloc on va ser trobada, i les inscrivim al registre oficial de varietats viníferes del Ministeri d’Agricultura”, senyala Torres.

Per aprofundir en l’estudi de les varietats ancestrals, Torres va posar en marxa, l’any passat, un celler de microvinificacions a les seves instal·lacions de Pacs del Penedès per tal de valorar el potencial enològic d’una varietat, per molt petita que sigui la quantitat de raïm que produeix. Torres compta també amb diferents finques pilot per al cultiu experimental d’aquestes varietats, concretament a Tremp, a l’Aranyó i a Mas Rabell, al terme municipal de Sant Martí Sarroca. La finca del Castell de la Bleda, amb 16 ha de vinya, s’utilitzarà també a partir d’aquest any per experimentar amb varietats ancestrals.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa